La mobilitat es un dels vectors ambientals més transcendents i amb una petjada ecològica més definida. Mentre per una banda es considera que la mobilitat juga un paper central en l'acostament de persones i la distribució de les mercaderies, i en aquest sentit les infraestructures de transport són considerades els nervis del sistema econòmic i els eixos de vertebració del territori; per una altra el sector del transport és el principal consumidor d'energia primària a Catalunya i el responsable de la major part d'emissions de gasos contaminants, del 22% dels gasos d'efecte hivernacle i del 80% del soroll a les ciutats.
La política de mobilitat sostenible se sustenta sobre 3 potes (font: PTP):
1-Més ecomobilitat (transport públic, a peu, en bici i en cotxe compartit).
2-Menys trànsit de vehicles privats i circulant més pausadament (trànsit pacificat).
3-Un urbanisme que incorpori de debò al seu planejament els problemes de la mobilitat. Tot nou desenvolupament urbanístic ha de tenir associat un pla de mobilitat sostenible.