Els defensors i defensores de drets humans són persones que, de manera individual o col·lectiva, treballen per promoure o protegir els drets humans, principalment a escala local o regional. Contribueixen a l'eliminació efectiva de totes les violacions de drets humans i al desenvolupament de les llibertats fonamentals dels pobles i individus, tenint com a principis la igualtat, la no discriminació i la dignitat humana.
A moltes regions i països del món, la defensa dels drets humans és vista com una amenaça per als interessos econòmics o polítics dels estats, que, lluny d'intentar garantir i respectar la tasca de les persones defensores, intenten silenciar-les amb diferents estratègies. La violència i els atacs, així com els assassinats, no deixen d'incrementar -segons Front Line Defenders, el 2020 van ser assassinades 331 persones defensores dels drets humans a tot el món. D'aquesta manera, les persones defensores tenen cada vegada menys garanties per executar el seu treball, que a més es veu obstaculitzat per altres formes de violència.
Les formes de violència cap als i les defensores de drets humans per tal de silenciar la seva feina són diverses, sent una de les més comunes la criminalització i la judicialització, estratègies que es basen en la instrumentalització del sistema de justícia i el dret penal per impedir la lluita d'algunes persones i tractar com a delictes, crims i actes il·legals activitats legítimes desenvolupades per defensors i defensores.
El 9 de desembre de 1998, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la “Declaració sobre el dret i el deure dels individus, els grups i les institucions de promoure i protegir els drets humans i les llibertats fonamentals universalment reconeguts” (coneguda com la Declaració sobre defensores i defensors). En el seu primer article, la declaració assenyala que “tota persona té dret, individual o col·lectivament, a promoure i procurar la protecció i realització dels drets humans i les llibertats fonamentals en els plànols nacional i internacional”. Tanmateix, si bé els Estats tenen el poder de garantir la defensa dels drets humans dels seus ciutadans, en moltes ocasions són els propis Estats els que intenten impedir-la mitjançant la criminalització.
En aquest sentit, s'ha iniciat una campanya de suport a les persones defensores de drets humans: recollida de signatures pels defensors/es empresonats/des. Més informació per signar a: Ciutats dels Drets Humans
La criminalització es pot definir com l'ús d'estratègies i accions polítiques i judicials amb la intenció de tractar com a il·legítim i il·legal l'exercici dels defensors i defensores de drets humans que es manifesten i reclamen de manera pacífica els seus drets. Utilitza la violència contra persones i organitzacions i inclou des de la intervenció violenta de cossos de seguretat en protestes fins al judici i l'empresonament de dirigents socials per actes que realment no mereixen anar a judici. A més d'augmentar el risc individual de les persones defensores, debilita i erosiona els processos comunitaris col·lectius i els seus espais de participació democràtica. D'aquesta manera, s'intenta que el motiu de protesta de les persones defensores no arribi a conèixer-se en la resta de la societat ni de manera internacional.
Segons la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), els defensors i defensores són persones que exerceixen el necessari control ciutadà sobre els funcionaris públics i les institucions democràtiques. Això els converteix en una peça molt important en la construcció de la democràcia, de manera que impedir el seu treball és impedir també la democràcia a tota una societat.