Ciutats Defensores dels Drets Humans

El projecte Ciutats Defensores de Drets Humans, del qual forma part Vilanova i la Geltrú, és una iniciativa de diferents municipis que facilita l'estada a les ciutats participants a destacats defensors i defensores dels Drets Humans durant una setmana o dues.

El projecte forma part d'un plantejament que impulsa la construcció d'una societat compromesa amb el desenvolupament, la justícia, els drets humans i la sostenibilitat en el seu entorn més proper i també en l'àmbit internacional, implicant el conjunt d'agents socials en el canvi d'actituds i pràctiques necessari per fer-ho possible.

Cada ciutat organitza nombroses activitats de sensibilització sobre l'activisme a favor dels drets humans i de les persones que posen en risc la seva seguretat i la seva llibertat per denunciar vulneracions de drets.

Els defensors i defensores de drets humans són persones que, de manera individual o col·lectiva, treballen per promoure o protegir els drets humans, normalment a escala local o regional. El què els identifica com a "defensors" és la finalitat de la seva tasca, per bé que la naturalesa de les seves activitats pot ser molt diversa: membres d'entitats no governamentals; treballadors públics de l'àmbit de la justícia, les Procuradories, Defensories o similars; sindicalistes; membres del sector privat, d'organitzacions internacionals, professionals d'altres àmbits. La educació per la Ciutadania Global és el procés educatiu emancipador orientat a la transformació social. Persegueix, per tant, un canvi d'actituds i pràctiques a partir de la consciència crítica de la ciutadania sobre les desigualtats i els conflictes al món.

Els principals objectius del projecte és la defensa dels Drets Humans i la consecució dels Objectius de Desenvolupament sostenible.

Pedro Bermeo, nascut el 1991 a Quito, l'Equador, és coordinador legal i portaveu de YASunidos, col·lectiu format el 2013 amb la finalitat d'organitzar una consulta popular sobre l'explotació de petroli en el bloc 43 del Parc Nacional Yasuní. Malgrat ser urbanita, des de la infancia ha estat molt lligat als entorns naturals, descobrint la importància de preservar el mitjà en el col·legi alternatiu Pestalozzi, a les rutes en família amb bicicleta, en els consell d'un avi alpinista o en els sectors d'escalada en el Cojitambo. Una relació estreta que va passar a ser umbilical el 2013, quan la vida de Pedro Bermeo va canviar considerablement "Estava duent a terme un projecte de fotografi d'àrees protegides a l'Equador quan el 2013 es va decidir explotar el Yasuní. En aquest moment, em dedicava a la fotografia, peròmés endavant, pels problmes que teníem davant la falta d'advocats, l'assemblea de YASunidos em va demanar que estudiés Dret, disciplina que en permet aconseguir canvis petits, però que acompanya a altres camps organitats", recorda aquest fotògraf i advocat, per conjuntura sobre la presa de decisions d'aquesta organització horitzontal que, actualment lluita per causes socials i mediambientals més enllà del Yasuní.

“Vivim en un sistema capitalista en el qual el petroli i la mineria són la sang del capital”

YASunidos va néixer el 2013 en oposició al projecte d'extracció de petroli del bloc 43. Els integrants d'aquesta organització esgrimien dos motius per oposar-se al projecte: els efectes adversos en el medi ambient i el risc de contacte amb comunitats en aïllament reportades en la zona. Es va iniciar un procés de recolida de signatures per dur a terme un referèndum, signatures que vam ser rebutjades per les autoritats electorals al·legant errors de forma. Aquesta situació va donar pas a un procés legal que es resoldria al 2023, quan la Justícia va donar la raó a YASunidos validant les seves signatures i, es va organitzar el referèndum sobre la explotació petroliera del bloc 43 en el Yasuní.

Nontokozo Sedibe-Sabic, activista, mediadora i líder comunitària. El seu treball se centra en les pràctiques antiracistes i contràries a l'opressió, és fundadora i directora de l'associació Ubuntu co-create. Oriünda de Sud-Àfrica, d'una població de Johannesburg, i criada pels seus avis, Nontokozo va compres des de nena el significat de les paraules comunitat i racisme: a casa seva no paraven d'entrar i sortir persones de la comunitat, i al carrer els veïns eren com a famliars als quals acudir quan feia falta ajuda, mentre que al país regnava l'apartheid imposat per la minoria blanca que va dominar el país fins a les eleccions lliures de 1994. "Vaig nèixer durant l'apartheid, així que la normalitat era que la policia arribés de sobte, arrestés a estudiants i llancés gasos lacrimògens. En aquesta enèrgica lluita per la llibertat, joves com els meus oncles i tietes llitaven als carrer a la recerca de la llibertat. Vaig créixer amb aquesta energia, però també amb por, sovint veia la por en la meva àvia, que vivia espantda pel que pogués passar als seus fills" recorda Nontokozo.

Malgrat néixer en una comunitat marcada per la pobresa socioeconòmica, gràcies a l'esforç laboral de la seva mare, Nontokozo no va tenir les dificultats d'altres persones negres i va poder educar-se en una escola privada. Integrant de l'anomenada generació Mandela o arc de Sant Martí, la primera que després de l'apartheid es va educar sense la segregació racial, recorda que molts companys blancs d'escola vivien espantats, pot ser que fins i tot "enfadats", davant la nova realitat de Sud-Àfrica.

Anys més tard, Nontokozo va posar rumb a Europa, primer a Croàcia i després a Espanya, per posar en pràctica tot el coneixement indígena i adaptar-lo a la modernitat amb la finalitat d'establir comunitats alternatives i lluitar contra el racisme. Va viure anys a Navarra, es va traslladar a Catalunya, on manté la seva lluita antiracista en un mónmarcat pel creixent supremacisme blanc de Donald Trump.

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú forma part del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, juntament amb 28 ciutats catalanes més. Aquest projecte té per objectiu sensibilitzar la ciutadania vers els drets humans vulnerats arreu delmón.

Aquesta tardor tindrem la presència de Zaina Qazzaz de Palestina.

Zaina, de 23 anys, és una estudiant gaziana de Periodisme del programa UB Refugi de la Universitat de Barcelona (UB). Des de novembre de 2024 resideix a Barcelona. Fins als 17 anys, la Zaina va viure en Ciutat de Gaza, en el barri de Tal al-Hawa, prop del conegut al-Rimal. De mare consultora en l'àmbit del desenvolupament humà i pare advocat relacionat amb l'Autoritat Palestina, Zaina va tenir una infància condicionada pel conflicte. Malgrat això, va gaudir del col·legi, dels amics i de la platja. Una vida aparentment normal que, realment, com a presó a l'aire lliure que és el territori de Gaza, no ho era. “De nena no sabia el que significava una vida normal perquè vivia a Gaza”, reconeix ara.

La xerrada tindrà lloc el proper dia 21 d'abril a les 19 h a Neàpolis, sala Crea&Co.

Més informació: entrevista a Zaina Qazzaz

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú forma part del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, juntament amb 28 ciutats catalanes més. Aquest projecte té per objectiu sensibilitzar la ciutadania vers els drets humans vulnerats arreu delmón.

Aquesta tardor tindrem la presència de Maria de Lourdes Ruiz, anomenada Mama Lulu.

Mama Lulu forma part del col·lectiu de famílies que busquen a parents desapareguts a Jalisco, Mèxic. El tema de desaparicions forçades i el paper dels familiars en la seva cerca és potent i en moltes ocasions invisibilitzat. 

La xerrada tindrà lloc el proper dia 7 d'octubre a les 18 h a la Casa Olivella, sala Noble.

Més informació: entrevista a Mama Lulu. Dret a la vida i memòria històrica

María Galindo (1964) de Bolívia, activista, psicòloga, escriptora i comunicadora, cofundadora i líder del col·lectiu Mujeres Creando, grup anarco feminista creat a Bolívia al 1992, referent de la lluita feminista. El grup Mujeres Creando es van donar a conèixer per les seves intervencions artístiques a l'espai públic. Sobretot, els seus grafits adornen els carrers de La Paz i altres ciutats. En el seu activisme social ha donat veu a grups discriminats, criticat i assenyalat conductes patriarcals. Ha publicat diversos llibres, articles i assaigs en mitjans acadèmics i independents.

Maria no li agrada que la defineixin com a pionera del feminisme, perquè considera que afirmacions com aquesta es produeixen des d'una perspectiva eurocentrista. Tot i això, el moviment feminista no es pot entendre sense ella o, si més no, sense Mujeres Creando, una organització anarquista, feminista i autogestionada creada el 1992.

Quan li pregunten d'on li ve l'interès pels drets humans, la María no vacil·la: “A Bolívia t'adones de les injustícies socials ja des de ben petita. Te n'adones quan vas a comprar pa o amb qualsevol acte de la vida quotidiana. El percentatge de persones que viuen de la caritat és altíssim. 
Galindo comença a desenvolupar-se com a defensora que lluita per la justícia sent menor d'edat, amb només 17 anys.

Va haver de marxar del país per les repressions i per protegir la seva vida.Va començar a estudiar teologia, filosofia, psicologia... una mica de tot. Va viure a Roma durant cinc anys on va trobar la realitat que l'acompanyaria tota la vida: companyes feministes europees que la van tractar amb “racisme, menyspreu i discriminació”.  La María va entendre que al racisme no només hi operen qüestions com el color de la pell. Es va adonar que la major part del feminisme europeu de l'època no només era racista, sinó elitista, també. Va encunyar el concepte de “feminisme intuïtiu”, per referir-se a un tipus de moviment de caire existencial. La María defensa un feminisme popular que canviï i tombi les estructures patriarcals i que generi ruptures.

A la edició de tardor de Ciutats Defensores de 2024, tenim com a convidada a Fatou Nyang. Fatou és de Gàmbia i forma part de l'entitat Wassu Kafo que es dedica a la prevenicó de la mutilació genial femenina. Va iniciar la seva formació sobre el tema quan escoltant una conversa a la ONG va entendre que allò de què parlaven també li havia passat a ella essent una criatura. Des de llavors va iniciar el camí de consciència pròpia, del seu entorn i es va involucrar en la formació de dones a les comunitats.

Ciutats Defensores dels Drets humans és un projecte amb participació de 28 ajuntaments, entre els quals es troba l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i 9 entitats i institucions catalanes implicades en la defensa i promoció dels drets humans a nivell local i global.

El projecte es troba coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat.

Des del 2013 es treballa conjuntament per visibilitzar i acompanyar la tasca de les persones defensores dels drets humans i denunciar la persecució que pateixen enfortint les xarxes de suport i protecció i millorant el coneixement, la promoció i la defensa dels drets humans entre la ciutadania catalana.
El fil conductor del projecte és l'estada a Catalunya d'un grup de defensors i defensores dels drets humans d'arreu del món. En el marc de la visita, participen en diversos actes (conferències, reunions institucionals, activitats en centres educatius, trobades amb mitjans de comunicació, etc.), on poden
exposar les seves reivindicacions i compartir la tasca que desenvolupen en els seus territoris. Això ofereix suport i visibilitat internacionals als i les activistes. Aquest any se celebrarà la XIII edició, que consta de dues gires. La gira de primavera es va celebrar entre els dies 19 i 28 d'abril; i la gira de tardor se celebrarà entre el 1 i l'11 d'octubre.

La XII edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans consta de dues gires: la propera gira s'inicia a la tardor, entre el 3 i l'11 d'octubre de 2022 En aquestes dates, diverses persones defensores dels drets humans són a Catalunya per fer activitats de sensibilització i d'incidència política i social. En aquesta edició ens hem centrat en les lluites per la defensa de la terra i el medi ambient, de les dones i el col·lectiu LGTBIQ+, del dret a la pau, dels drets civils i polítics i dels drets de les persones migrades i refugiades. 

ELS DEFENSORS I DEFENSORES DE LA PROPERA GIRA DE TARDOR 

Ahmed Etanjii, Sàhara Occidental

Ahmed va néixer el 1988 a Al-Aaiun i actualment és president d'Équipe Média, un mitjà que treballa per trencar el bloqueig informatiu marroquí i que, des de la seva creació el 2009, ha hagut de fer front a amenaces, agressions, detencions arbitràries i confiscacions dels periodistes que integren l'equip. Équipe Média envia informació sobre què passa al territori ocupat i funciona com a font per a diferents mitjans internacionals.

El conflicte al Sàhara Occidental és un conflicte oblidat als mitjans de comunicació occidentals i només apareix a la premsa quan es produeixen fets que no es poden ocultar. El periodisme local que intenta fer periodisme alternatiu al marge de l'oficialitat marroquina és perseguit, assetjat, fustigat, calumniat i difamat, i l'estranger, expulsat. Això ha convertit el Sàhara Occidental en un forat negre informatiu.

“Ser periodista al Sàhara Occidental és ser objectiu directe de les forces de repressió marroquines, perquè estàs ensenyant coses que el Marroc no vol que la resta del món vegi”

Per saber-ne més:
- Documental "3 cámaras robadas"
- Articles d'Ahmed Ettanji

Lorraine Leete, Grècia

Advocada i coordinadora del Legal Centre Lesvos, una organització que, des del 2016, ofereix informació i assistència legal i gratuïta als i les migrants que arriben per la via marítima a l'illa de Lesbos. A més d'aquest servei legal, el Legal Centre Lesvos també documenta les violacions de drets humans a la frontera entre Grècia i Turquia.

Avui dia, l'illa de Lesbos, al mar Egeu, continua sent un banc de proves de les polítiques antiimmigració de la Unió Europea. Un terreny on els drets humans dels que arriben demanant refugi són constantment vulnerats: procediments poc justos, devolucions en calent i deportacions col·lectives, criminalització i restricció de moviments són algunes de les pràctiques habituals.

El govern grec assegura que la seva política és estricta però justa; però la veritat és que els camps de refugiats, alguns ja convertits en centres de detenció, cada cop s'assemblen més a presons a l'aire lliure.

“Des del 2016, el moment més dur està sent ara, sense cap dubte. Des de llavors he vist un deteriorament continu de la possibilitat d'accedir al procediment d'asil“

Per saber-ne més:

- Legal Center Lesbos
- “No podemos hablar de igualdad si dejamos fuera de nuestra lucha a las personas oprimidas”, CTXT