El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible és un instrument de planificació global de ciutat. Defineix les estratègies en matèria de mobilitat del municipi i fixa una objectius adenquant-se a la legislació vigent i al context i necessitats de la ciutat.
Els municipis de més de 50.000 habitants estan obligats a tenir PMUS. Aquests plans tenen una vigència de 6 anys. El PMUS vigent es va aprovar definitivament al 2018 i per això està ara en proces de revisió.
Quins objectius té el PMUS?
Els municipis de més de 50.000 habitants estan obligats a tenir PMUS. Aquests plans tenen una vigència de 6 anys. El PMUS vigent es va aprovar definitivament al 2018 i per això està ara en proces de revisió. La redacció del nou PMUS és subvencionada per la Diputació de Barcelona. Fins ara s'han realitzat 400 enquestes telefòniques per identificar els hàbits de mobilitat de les persones residents a la ciutat. Amb aquesta anàlisi s'ha pogut quantificar la mobilitat del municipi, i, copsar els mitjans de transport més utilitzats per quotes de sexe i edat, així com els motius principals dels desplaçaments i una sèrie d'informació qualitativa que permetrà planificar les actuacions de mobilitat futures en base a uns valors de referència actualitzats
Quines fases té un PMUS?
En les últimes dècades, s'ha produït un esclat de la mobilitat en vehicle privat en la majoria de ciutats. Es tracta d'un mode de transport que té els seus avantatges, però també els seus inconvenients sobre les emissions de gasos i partícules dels vehicles, la contaminació acústica, l'ocupació del territori i dels espais ciutadans, el consum energètic no sostenible i tantes altres conseqüències que ens han de fer reflexionar sobre el model de les nostres ciutats.
En aquest context neix la Llei 9/2003, del 13 de juny de 2003, denominada: "Llei de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya", que pretén donar un gir a aquestes concepcions tradicionals i donar una resposta eficient a les necessitats de mobilitat dels ciutadans de la nostra societat que és moderna, dinàmica, amb projecció i en la qual no es pot concebre més abordar els problemes de mobilitat en termes de simple estudi de trànsit.
En aquesta línia es pretén satisfer les necessitats de mobilitat de la ciutadania donant major protagonisme a les xarxes de vianants, a les de bicicletes i als transports col·lectius, alhora que s'identifica la conveniència de lligar el desenvolupament urbanístic a les previsions de mobilitat en fases inicials del planejament urbanístic, de mode que aquestos conceptes quedin indissolublement units al disseny i a la gestió de la xarxa viària.
En aquest nou model de mobilitat s'introdueixen principis com la seguretat, la sostenibilitat, la integració social, qualitat de vida, salut i l'augment de la competitivitat, perquè moure's respectant aquests principis és un dret i, a més, ha de tenir uns costos acceptables pels ciutadans.
Tot això, en definitiva, suposa un canvi profund en el model de mobilitat de les nostres ciutats.
Els Plans de Mobilitat Urbana (PMU) son un dels múltiples instruments de planificació que estableix la Llei 9/2003. En particular, els PMU, neixen amb la idea de convertir-se en l'eina bàsica per configurar les estratègies de mobilitat sostenible dels municipis de Catalunya.
El 15/01/2013 es va signar un conveni entre l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i la Diputació de Barcelona per a l'elaboració del Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible de la nostra vila, i en desembre de 2013 es va començar la redacció del Pla que es va desenvolupar en 5 fases.
El Pla de Mobilitat Urbana es va aprovar el 14 de maig de 2018.