- Cercar
- Atenció ciutadana 938 140 000
- Select language
El 16 de desembre de 2001 Vilanova i la Geltrú inaugurava el monument a les víctimes de la deportació als camps nazis nascudes o residents en aquest municipi. Amb aquest monument s'iniciava, de la mateixa forma que a molts indrets de Catalunya, tota una voluntat política de dignificació de les víctimes de la deportació sortint del silenci que havien sofert durant anys, i visualitzant una realitat històrica que havia quedat oculta.
És per aquest motiu que al peu del monument, dissenyat per Andreu Alfaro, s'hi van inscriure els noms dels deportats als camps i la següent inscripció: “En record de les persones resistents i lluitadores antifeixistes d'aquesta ciutat i de tot el món, moltes d'elles assassinades als camps de concentració i d'extermini nazis per defensar les seves idees o identitats. Eugeni Balduz Asensio, Joan Cerdà Perayre, Marcel·lí Garriga Cristià, Rafael Inglada Arnabat, Leandre Moliné Batlle, Armand Pueyo Jornet, Joan Sagarra Mateu, Llorenç Torné Nolla, Francesc Barceló Soler, Ramon Bascuñana Garcia, Máximo Flores Sanz, Camilo María Díaz, Miquel Obiol Bayerri, Joan Úbeda Siles, Francesc Vidal Casanellas, Francesc Tremps Estrada, Lluís Camacho Ferrer”. El gener 2020 el monument va ser remodelat afegint els noms de Gerard Ill Vidal i Antoni Sánchez Sánchez.
Amb la voluntat de continuar amb aquesta tasca de dignificació, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú s'ha sumat al projecte Stolpersteine. La iniciativa pretén mostrar l'últim espai on residí cada deportat de la localitat (nascut o resident) a partir d'unes llambordes, situades a la seva darrera residència, amb les seves dades més generals sobre el seu camí fins als camps nazis. A Catalunya municipis com Navàs, Manresa o Girona ja han participat en aquesta iniciativa monumental.
Justificació i aclariments
En aquest estudi es presenta la documentació detallada de cada deportat de la qual en tenim constància a dia d'avui, però, sobretot, el seu recorregut des de l'inici de l'exili (1939) fins l'alliberament dels camps o la seva mort.
Els llistats de morts i supervivents catalans que es coneixen dels camps d'extermini nazi es fonamentaven bàsicament, fins al tombar de segle, en dues publicacions principals. Per una banda, i a nivell català, en la tasca que inicià Montserrat Roig a mitjan dels anys setanta amb els llistats de republicans morts als camps nazis, concretament a Mauthausen i Kommandos a Els catalans als camps nazis (1977). Per altra banda, i
molt més recentment, amb l'aparició del llibre memorial de totes les víctimes dels camps nazis, realitzat a partir dels arxius dels mateixos camps: Livre-mémorial des déportés de France arrêtés par mesure de répression et dans certains cas per mesure de persécution 1940-1945 (París, 2004) Aquesta serà l'obra mare de la qual s'elaborarà l'edició espanyola editada pel Ministerio de Cultura i a cura de Sandra Checa i Benito Bermejo: Libro Memorial: Españoles deportados a los campos nazis 1940-1945. (2006). Amb la valuosa aparició d'aquesta publicació surten a la llum els deportats i les seves localitats natals. Més endavant, com a continuació d'aquest estudi i amb la voluntat de recopilar més dades dels deportats, el Memorial Democràtic de Catalunya juntament amb l'Amical de Mauthausen i altres camps creen una plataforma digital amb les fitxes de cada deportat que són actualitzades constantment. Un conjunt de dades que es fonamenta, en gran part, per la documentació sobre la deportació que custodia la mateixa Amical. El gran revulsiu, però, ha arribat fa ben poc, amb la digitalització de la documentació d'arxiu de moltes de les víctimes que ha estat publicada a la xarxa, i consultable en línia de la mà d' Arolsen Archives (International Center on Nazi Persecution). Aquesta plataforma permet consultar documentació escanejada referent a cada deportat. En definitiva, es tracta d'una recerca oberta i no finalitzada que des de fa poc està sent historiada i explicada amb més rigorositat.
El present estudi es basteix a partir d'aquestes publicacions, però, sobretot, amb les dades més actualitzades que es troben a la plataforma digital del Memorial Democràtic de Catalunya i a Arolsen Archives. En aquest sentit, per completar més les dades locals, s'han consultat a l'Arxiu Comarcal del Garraf els padrons municipals de Vilanova i la Geltrú dels anys 1913, 1924, 1930 i 1936, i els cens de 1900 i 1910 per poder situar les residencies de cada deportat.
Els padrons i els cens municipals ens han permès localitzar les finques on residien, veure les relacions familiars, concretar i unificar criteris de forma definitiva amb els noms i cognoms (molts havien sofert canvis), contrastar les dates de naixement, i, per últim, conèixer les professions i els oficis de molts d'ells.
Així mateix, amb la consulta arxivística de diverses publicacions locals: Diari de Vilanova, Setmanari de Vilanova i butlletins diversos, s'ha conegut la trajectòria d'aquestes víctimes, en els casos que ha estat possible, però, també, a través d'algunes col·laboracions de famílies de les quals se'n té constància. En definitiva, l'estudi ha servit per revisar dades, per completar alguns buits documentals, i per tenir una base per seguir investigant cada individu. És per això que no podem dir que sigui una recerca finalitzada.
Les persones que han pogut estar documentats com a nascuts o residents a Vilanova i la Geltrú i dels quals se'n ha documentat cada cas, són:
Nascuts a Vilanova i la Geltrú:
Nascuts a altres indrets:
Altres:
