Xarxa de camins i senders

Un camí és una franja de terreny que possibilita el trànsit o que té aquesta destinació. En sentit genèric, és qualsevol via de comunicació o infraestructura viària (corriols, camins rurals, carrers, carreteres, etc.). Totes aquestes vies constitueixen una xarxa de comunicació de naturalesa territorial, formant una unitat funcional jerarquitzada.

En sentit restrictiu, la legislació espanyola i catalana defineix els camins com tots els vials que no tenen la consideració de carreteres segons l'article 2 de la Llei de carreteres. Per tant, en aquesta jerarquització de vies, els camins es trobarien per sota de les carreteres.

Per altra banda, cal definir la naturalesa d'un camí públic. Els camins públics gaudeixen del règim jurídic propi dels béns de domini públic que empara la Constitució i estableix la legislació civil i municipal. Aquestes determinen que els camins públics són inalienables, inembargables i imprescriptibles. És a dir, no es poden alienar o vendre, ningú se'n pot apropiar, i no prescriuen. Per tant, un camí públic seguirà essent-ho encara que estigui abandonat, ocupat o tancat.