Menú

Fauna urbana

Falcó pelegrí

REINTRODUCCIÓ DEL FALCÓ PEREGRÍ A VILANOVA

Una aposta per la biodiversitat

A la tardor de l'any 2015 va ser l'inici del projecte de reintroducció del falcó a la nostra ciutat. Es va consolidar amb la instal·lació d'una caixa niu al campanar de l'Església de Sant Antoni Abat. Es va dur a terme gracies al conveni signat entre l'Ajuntament i el en el rector de la parròquia, en Pere Milà, per participar en el projecte.

Des de feia temps que s'anava observant el falcó pelegrí (Falco peregrinus) de forma puntual, espècie autòctona protegida. Des del Servei de Medi Ambient ens vàrem plantejar, la seva reintroducció, recolzats en les observacions del nostre ornitòleg vilanoví de capçalera i biòleg, en Vittorio Pedrocchi, col·laborador de l'ajuntament i  apassionat professional que ens regala la seva vocació de forma desinteressada.

El projecte de la caixa niu per al falcó al campanar es va orientar com una forma per fidelitzar el falcó a la nostra ciutat i alhora promoure el control de coloms de la ciutat, com es fa en ciutats com Barcelona, New York o Madrid, per tal de contribuir i afavorir la seva supervivència en el nostre entorn, tot enriquint la biodiversitat urbana.

El falcó pelegrí, necessita de talaies altes, per poder descansar i alimentar-se. Prop Vilanova, a Cubelles, a la xemeneia de la tèrmica ( de 170 m. d'alçada) es va instal·lar una parella amb èxit reproductiu. Estructura que es va desmantellar a l'any 2018.

Col·locar una caixa niu no assegura directament la cria, però si més no, ofereix un « bed and breakfast» per atreure falcons que passen pel cel de Vilanova, com a  pas previ per a la reproducció. Tenint així un indret apropiat, el campanar de l'església de Sant Antoni, un espai ideal per aquest rapinyaire, fantàstica atalaia pel descans i l'àpat.

Biologia del falcó pelegrí

Un falcó pelegrí és un depredador d'ocells, els caça al vol a gran velocitat, llançant-se en picat. S'alimenta principalment de coloms (Columba livia), i també de les tòrtores turques (Streptopelia decaocto), garses (Pica pica) i cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus).

És un controlador natural sense efectes secundaris, no perquè la seva ingesta faci minvar el número d'aus, si nó perquè només la seva presència, impedeix  la nidificació de coloms al campanar i a la vegada disminueix els excrements molestos i antihigiènics,  que tenen un alt poder corrossiu en els edificis, malbaratant el nostre patrimoni cultural.

És al final de l'hivern, quan aquesta rapinyaire, fa aturades nupcials, i a principi de març la femella fa la posta, en llocs innacessibles, normalment tres ous, que necessiten 30 dies d'incuvació, període en el que el mascle caça per la femella.

Tot i que és un au, de considerable mida, una femella pot assolir una alçada de 51 cm i una envergadura alar de 113 cm, no és fàcil veure el falcó des del carrer, ja que el campanar és un molt alt. Escull sempre la part més alta, s'ha observat aturat sobre les ales de l'àngel que fa de veleta a la punta del campanar.

Observacions a Vilanova

En el període entre 2016-2019, es va anar observant tant el falcó pelegrí (Falco Peregrinus)  com altres espècies de falcons, identificats  pel seu plomatge, com a espècies nòrdiques, en migració estacional, cap al sud en i tornada al nord en primavera.  Dades, que són transmeses al portal d'observacions de l'Institut Català d'Ornitologia, https://www.ornitho.cat/ . Amb la col·laboració d'ornitòlegs vilanovins, entre ells, en Vittorio Pedrochi.

En aquests anys, es va detectar la subespècie de Falco peregrinus calidus, exemplar que va néixer molt lluny de casa nostra, que nidifica a la tundra d'Euràsia, des de Lapònia fins al nord-est de Sibèria, que va passar l'hivern a Catalunya , a milers de Quilòmetres del seu lloc d'origen.

Les petites inversions, poc intervencionistes, per afavorir la biodiversitat, requereixen paciència i perseverança, els resultats no son imediats, triguen anys en aparèixer i no estan exempts de fracassos. En aquest moment podem felicitar-nos perquè ja fa cinc anys, que de forma reiterada, s'observa la presència de falcons. Alguns autòctons, altres migratoris de pas, però que ens fan alçar el cap, mirar el cel i gaudir del seu vol.

Per col·laborar o aportar informació podeu posar-vos en contacte amb mediamb@vilanova.cat

  #biodiverstatvng

Falcó pelegrí

Colom roquer

El colom roquer (Columba livia) és una espècie d'au que s'ha adaptat perfectament a viure a ciutats i pobles, aprofitant la seguretat, l'aliment i les zones de cria que els ofereix l'ésser humà. La seva alta capacitat de reproducció la converteix en una espècie amb un important nivell de colonització, fins el punt de poder arribar a esdevenir una plaga. Poden reproduir-se des dels sis mesos d'edat i fins a quatre vegades l'any, descansant només de novembre a febrer.

Els individus que es poden trobar són majoritàriament de la variant domèstica, ja que estudis recents indiquen que la població de la variant silvestre es troba en declivi degut a la hibridació entre la raça domèstica i la silvestre.

En l'ambient urbà no té una dieta determinada, sinó que aprofita les restes i deixalles que abandona l'ésser humà. En l'ambient silvestre, s'alimenta bàsicament de llavors, però també de baies, i d'alguns insectes i cucs.

La problemàtica que se'n deriva de la presència d'aquesta espècie es deu a la seva població excessiva, ja que provoca importants efectes negatius sobre la conservació del medi natural i la societat humana:

  • Afectant la salut de l'avifauna salvatge, a causa de la possibilitat de transmetre malalties i de desplaçar altres espècies del seu territori.  
  • Provocant la pèrdua de la integritat genètica de les poblacions salvatges de colom roquer, encreuant-se l'espècie silvestre amb la domèstica.
  • Causant pèrdues agràries, degut a la ingesta de les llavors que troben en aquests espais.
  • Provocant danys a patrimoni arquitectònic i desperfectes a edificis, ja que els seus punts de nidificació i descans solen situar-se a dalt edificis i altres construccions.
  • Transmetent malalties a les persones (zoonosi), les possibilitats són baixes però no nul·les.

Tots aquests possibles efectes negatius es tradueixen en costos econòmics que s'han d'assumir per remeiar els desperfectes i danys que hagi pogut causar la presència d'aquesta au.

Les tasques de gestió municipal per minimitzar aquests efectes negatius es basa en el control de les poblacions de coloms, per evitar la proliferació descontrolada. Un dels factors més important és la sensibilització de les persones alimentadores.

Colom roquer

Cotorreta de pit gris

La cotorreta de pit gris o cotorra argentina (Miopsitta monachus), és un ocell de la família dels psitàcids (lloros i cotorres), procedent del continent americà, que és present des de fa uns vint anys com a espècie exòtica invasora a Catalunya. Es tracta d'una espècie que envaeix els espais urbans i periurbans amb molta força, i de fet és una de les aus més invasores del món. Viu en grans arbres on hi instal·la un niu molt voluminós, fet de branques, que pot arribar a pesar 80Kg, i esdevenir un perill per a la seguretat dels vianants. De fet, les cotorres argentines causen els següents danys i perjudicis al medi i a la població:

  • Són animals molt sorollosos, que abans que es faci clar, ja criden molt, causant importants molèsties de sorolls a la població.
  • Malmeten el mobiliari públic, així com arbres i edificis, amb els seus nius i tots els materials que porten.
  • Moltes de les cotorres són portadores o poden ser-ho, de malalties zoonòtiques, és a dir, que tenen capacitat de transmetre's a l'home (principalment patògens del sistema respiratori).
  • Ocupen un hàbitat (un espai), urbà que haurien d'ocupar espècies autòctones no perjudicials.
  • Provoquen importants pèrdues en agricultura periurbana: horta, vinyes, fruiters, etc. arribant a provocar pèrdues de pràcticament tota la collita.

Recordem que aquesta espècie, està inclosa en el Decret d'Espècies Exòtiques Invasores i és obligat implantar plans d'eradicació per a evitar danys a la salut a de les persones i al medi ambient.

És molt important que la ciutadania sàpiga que si detecta un niu de cotorra dins d'una finca privada i pública, ho comuniqui al servei de medi ambient de l'Ajuntament. L'empresa que realitza el programa, es posarà en contacte amb vosaltres i proposarà una solució per al problema. La col·laboració i comprensió de la ciutadania és important per a obtenir bons resultats. A la vegada que l'Ajuntament informarà amb la màxima transparència i de forma regular dels resultats que es vagin obtenint.

Cotorreta de pit gris
T'ha sigut útil aquesta pàgina? Si No
Les teves valoracions ens serveixen per millorar
Moltes gràcies per la teva col·laboració
Utilitzem cookies per garantir-vos una millor experiència al web. Si continueu navegant, entendrem que n'accepteu el seu ús. Més informació D'acord