- Cercar
- Atenció ciutadana 938 140 000
- Select language
El Carnaval de Vilanova comença el dissabte abans de dijous gras amb els anomenats “Balls de Mantons”, que celebren les diverses entitats que participen en l'organització del Carnaval. Es tracta de balls de gala als quals assisteixen, els homes, amb americana i les dones, amb el tradicional mantó de Manila. L'endemà, tenen lloc les Competències Musicals, una confrontació artística entre la Banda de l'Escola de música Mestre Montserrat de la ciutat i una banda convidada.
Dijous Gras se celebra la festa infantil de la Merengada, que sorgí d'una idea més o menys espontània d'una pastisseria vilanovina, que va plantar davant de la seva botiga —i enmig del carrer— una merenga gegant. La idea era que amb aquella merenga els més joves s'anessin empastifant els uns als altres. Recordem que la Merengada és per a gaudir-ne, per a divertir-se empastifant amics, companys, coneguts i saludats, sempre amb bon humor i sabent que això és el Carnaval de Vilanova. I la Merengada, en mans dels més joves, ha de servir per a començar els actes del nostre Carnaval.
Les entitats, per la nit, organitzen els sopars de la Xatonada als seus locals socials i s'empastifen a la Merengada nocturna que se celebra a la plaça de les Cols.
El divendres se celebra l'Arrivo, una cercavila encapçalada pel Ball de Diables de Vilanova i els dracs de la ciutat i constituïda per centenars de màscares agrupades per societats, que representa la rebuda al rei Carnestoltes, el qual, a la Plaça de la Vila, pronuncia el “Sermó”, que és un repàs, en clau crítica i d'humor, als aconteixements més destacats dels darrers mesos. A la nit, s'organitza el Balls de l'Arrivo, el primer dels balls de màscares del Carnaval.
El dissabte al matí tenen lloc, organitzats per diverses societats i escampats per tot el centre de la ciutat, actes “carnavalers” de tota mena com a preludi del que a la tarda serà la concentració infantil de L'Arribada del Caramel, acte central del carnaval infantil. També durant el matí de dissabte s'inicien les representacions del Ball de Malcasats, format per una comitiva de màscares que parodien diverses parelles de casats amb problemes i les autoritats que els jutgen. Les representacions itinerants d'aquest ball pels carrers del centre continuen a la tarda, en què coincideixen amb el seguici del Moixó Foguer, un simulacre de passeig i exhibició d'una bèstia emplomada de blanc, que apareix i desapareix de dins d'una caixa. Les màscares d'aquesta comitiva, duen la cara completament tapada i vesteixen roba de dormir de color blanc i s'acompanyen d'una cobla de flabiols i sacs de gemecs. La nit de dissabte és la Nit de Mascarots.
El dia central de la festa és el diumenge de Carnaval, amb Les Comparses, acte emblemàtic de participació massiva. Es tracta de la desfilada d'un gran nombre de parelles al darrera de la bandera de la seva societat saltant al ritme d'una marxa molt popular anomenada El Turuta. Al mateix temps que salten, es llancen, entre les diferents comparses i al públic que les contempla, una gran quantitat de caramels. Els homes duen barretina i vesteixen l'uniforme propi de cada societat i les dones vesteixen amb faldilla, un o dos clavells al cap i mantó de Manila. Les Comparses van acompanyades per una secció d'una banda de música o per una xaranga o similar i conflueixen en diferents torns a la Plaça de la Vila, on tenen lloc, si l'espai ho permet, les passades de lluïment i les tradicionals guerres de caramels.
El mateix diumenge al vespre, tenen lloc Les Danses a la plaça de les Cols. Les Danses de Vilanova són una dansa tradicional catalana, d'inspiració noucentista, pròpia de la ciutat de Vilanova i la Geltrú, que es balla la tarda del diumenge de Carnaval. És un ball de lluïment, amb la peculiaritat de ser ballat per un noi amb dues noies. La dansa consta de dues part diferenciades: la primera, tota cerimoniosa i delicada, i la segona, formada per un galop alegre i esbojarrat, incorporat quan la dansa es va incorporar a la festa del carnaval. El vestuari és el propi del dia de les comparses, amb barretina i faixa pels homes i mantó de Manila per les dones.
Dilluns a la tarda té lloc el Ball del paperet, a la plaça de la Vila, on els infants gaudeixen de la música i l'espectacle ple de paperets que volen pels aires.
Després del ball infantil del paperet, al vespre, la ciutat retroba el pols més autèntic del Carnaval vilanoví. I és que és l'hora dels Coros del Carnestoltes. Les societats que es decideixen a sortir a cantar aquests coros, volen ser una crítica de diversos aspectes del món local o nacional, aprofitant músiques de tonades més o menys conegudes i un mínim vestuari de disfressa. L'escenari del Teatre Principal i del Círcol Catòlic són espais per al seu lluiment.
En els seus orígens, la comparsa del Vidalot era una paròdia satírica de l'acte més tradicional del Carnaval vilanoví: les comparses. Així, els integrants anaven per parelles però disfressats i emmascarats, seguint una bandera, i enlloc de caramels llencen ordi i duen pica-matalassos.
Després d'un període de desaparició degut a la dictadura, a mitjans dels anys 70, es va recuperar aquest acte. El Vidalot va adoptar la forma d'un personatge burlesc, vestit com un arlequí italià, que encapçalava la comparsa de persones disfressades, que acabava amb un ball de disfresses, considerat l'últim ball del Carnaval.
En els últims anys s'han dut a terme iniciatives que han reanimat la nit del Dimarts de Carnaval, com el concurs de disfresses, el cercavila dels Gegants de la Cuyna Vella, dos gegants que representen a un cuiner i una cuinera, la ruta del Vidalot, o el concert del Vidalot, que allarguen el Carnaval fins ben entrada la matinada.
Dimecres de Cendra tanca el Carnaval, amb l'Enterro de la Sardina i la lectura del Testament del rei Carnestoltes, en el qual es repassen, en clau crítica i irònica, els fets més destacats del Carnaval que s'acaba. L'acte, que és organitzat per una entitat cada any diferent, es clou amb una àpat popular a base d'arengades a la brasa a la mateixa plaça.
Sèrie de videos promocionals del Carnaval de Vilanova