Introducció

Què és la custòdia del territori?

La custòdia del territori –que és com s'ha traduït al català el terme anglès land stewardship– és un conjunt d'estratègies i instruments que pretenen implicar els propietaris i usuaris del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics.

La premissa de base és que conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural no és una responsabilitat que recau només en les administracions públiques, com sovint es pensa, sinó que la ciutadania, la societat civil i les empreses privades també poden i han de contribuir-hi.

Per això, a diferència d'altres instruments i estratègies amb un objectiu similar (per exemple, la protecció legal d'un espai natural o la classificació d'un terreny com a no urbanitzable), la custòdia del territori requereix la implicació directa i activa de la societat civil, d'una banda, i d'aquelles persones que són propietàries o usuàries de terrenys forestals, agrícoles o urbans, de l'altra.

Custòdia ve del llatí “custodia/custodiae”; guardar, conservar, respectar o tenir cura.
 

Per què és necessària la custòdia del territori?

Conservar els nombrosos serveis i beneficis que ens aporten els espais naturals, mantenir els paisatges que ens identifiquen i dels que tant en gaudim, i aturar la pèrdua d'espècies animals i vegetals són reptes que està afrontant la humanitat des de ja fa dècades i que s'han traduït en diversos acords internacionals i lleis nacionals.

Assolir aquests reptes depèn de tothom, no només de les administracions públiques i dels governs. En països com el nostre, una gran part dels terrenys que cal conservar es troben en finques de propietat privada; és imprescindible, doncs, implicar i donar suport als propietaris d'aquestes finques per aconseguir els reptes indicats. Això és el que pretén la custòdia del territori.
 

Qui aplica la custòdia del territori?

Aquelles organitzacions sense ànim de lucre, públiques o privades, que es dediquen exclusivament –o com a complement d'altres actuacions– a conservar la natura i el paisatge i que utilitzen els instruments de custòdia del territori per aconseguir-ho.

Aquestes organitzacions, més enllà del seu nom específic o de la figura legal sota la que s'emparin, s'anomenen genèricament entitats de custòdia del territori.
 

On s'aplica la custòdia del territori?

En finques o espais d'arreu del territori que tinguin un interès especial per la fauna, la flora, el patrimoni cultural o els paisatges que acullen o que podrien acollir si s'hi apliquessin les mesures adequades. Aquests indrets poden ser forestals, agrícoles, fluvials, marins o fins i tot urbans.

Aquestes finques solen ser de propietat privada, tot i que els instruments de custòdia també s'utilitzen en finques de propietat municipal que pertanyen a ajuntaments i a altres administracions locals. De vegades els terrenys on actuen les entitats de custòdia són de domini públic (això vol dir que pertanyen al conjunt de la societat), com ara els espais costaners i marins, o els rius i rieres.

Les finques poden estar o bé incloses dins d'espais protegits legalment (parcs naturals, reserves naturals, Xarxa Natura 2000, etc.) o bé fora d'aquests espais naturals protegits. En el primer cas, la custòdia del territori complementa i reforça la protecció legal.

A l'inventari d'acords de custòdia, que elabora la xct cada dos anys, hi trobareu tots els acords de custòdia vigents que hi ha al nostre país, la seva situació geogràfica i les entitats de custòdia que els promouen.
 

Com es porta a la pràctica?

Mitjançant pactes voluntaris que acorden les entitats de custòdia del territori i els propietaris dels terrenys a conservar, i que estableixen compromisos per a les dues parts dirigits a mantenir o recuperar el patrimoni natural o cultural de les finques objecte d'aquests pactes.

Aquests pactes, anomenats acords de custòdia , se solen fixar per escrit en un contracte i comporten una col•laboració contínua entre l'entitat i el propietari, amb una durada també pactada, que beneficia les dues parts: a l'entitat, perquè amb els acords contribueix a complir la seva missió; i al propietari, perquè obté suport tècnic i, en alguns casos, recursos econòmics o humans per gestionar la seva finca, a més de reconeixement social i satisfacció personal pel fet de contribuir a conservar la natura i el patrimoni del país.

Els acords de custòdia són el principal instrument que utilitzen les entitats de custòdia, però no l'únic. Altres instruments de custòdia del territori són les activitats de sensibilització i formació de propietaris rurals, les campanyes educatives adreçades a la ciutadania, les accions de suport puntuals a propietaris, les actuacions dels voluntaris de les entitats en espais en custòdia, o els actes de reconeixement de la bona gestió que fa un propietari de la seva finca.