Teatre Principal

Descripció

Equipament que compta amb una programació estable d'arts escèniques i dansa, amb espectacles destinats a totes les edats i públics. Consulteu la programació a www.escenavilanova.cat

També pot fer-se ús del Teatre Principal, segons la disponibilitat i la normativa municipal del mateix, si pertanyeu a alguna entitat o grup cultural. 

Història de l'equipament

La notable i singular tradició cultural, i en especial teatral i musical de Vilanova i la Geltrú data ja des del segle XVIII i sobretot a partir del segle XIX. És a principis d’aquest segle XIX que, gràcies a l’acció d’un consolidat mapa associatiu vilanoví, la ciutat esdevé testimoni de la construcció d’un considerable nombre d’edificis amb l’expressa finalitat d’acollir-hi una rica i diversa programació estable d’arts escèniques i musicals.

Així l’edifici anomenat La Sala es va construir el 1804, el Teatre Artesà obrí les portes l’any 1857, el Tívoli Vilanovés s’aixecà el 1860, l’any 1878 s’inaugurà el Teatre-cafè Apol·lo. D’altres que cal citar per seu destacat paper en la societat de l’època són: el Círcol Catòlic (1885), el Teatre de l’Orfeó Vilanoví (1906) i el Teatre Bosc (1906).

El Teatre Principal és l’equipament per a les arts escèniques de la ciutat més rellevant, construït l’any 1835, després de La Sala. La documentació de l’època narra els orígens i finalitat de l’edifici. De com els administradors de l’Hospital de Sant Antoni Abad proposaren a l’Ajuntament de la ciutat la construcció d’un teatre que els permetés augmentar els ingressos de l’Hospital. L’edifici s’erigí d’acord amb els cànons arquitectònics de l’època i a la italiana.

Els anys 1854 i 1862 es dugueren a terme les primeres reformes que permeteren l’ampliar la capacitat del Teatre. Des de finals del segle XIX, diverses societats de la ciutat, com ara La Primavera, Societat de Novetats, etc. hi durien a terme els seus balls de societat i representacions teatrals i l’any 1902 el Teatre acolliria les primeres exhibicions de cinema. Aquesta prolífica activitat cultural, que viuria el seu període més actiu durant els anys vint, com en tot l’àmbit estatal, es va veure estroncada per l’esclat de la Guerra Civil i el posterior període de postguerra i transició.