La casa de Santa Teresa, ubicada dins dels jardins de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, va ser la residència de Víctor Balaguer a la ciutat. Va ser projectada per l'arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó, l'any 1889.
A causa del creixement de les col·leccions de la Biblioteca Museu en els seus primers anys de vida, aviat la planta baixa de la casa va passar a ser utilitzada com a sala annexa del mateix museu, per a l'exposició d'obres d'art i col·leccions etnogràfiques; les plantes superiors es van mantenir per l'ús personal de Víctor Balaguer i per a l'allotjament dels seus convidats. Després de la mort de Víctor Balaguer, l'any 1901, la Casa de Santa Teresa va continuar sent emprada com a museu, i s'hi van executar obres (1915) al pis superior per habilitar-lo com a residència del bibliotecari. Anys més tard i a conseqüència dels desperfectes causats per l'aiguat de l'any 1923, molts dels objectes i pintures van traslladar-se a les instal·lacions del Museu. L'any 1949 Virella i Bloda enumerà el mobiliari que omplia la casa, i que es podia visitar: el rebedor, amb cornucòpies, baguls de núvia, consoles i secreters, o el dormitori, amb un sumptuós llit de noguera del segle XVII i un escriptori del segle XIX.
Posteriorment a les reformes de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de l'any 1983, la Casa Santa Teresa romangué sense ús definit. Des de l'any 2012 ha recuperat part del seu ús vinculat a l'activitat del museu, amb l'adequació de l'antic menjador com a sala de tallers escolars, i amb l'ús dels jardins com a espai d'activitats a l'aire lliure.
