Menú

VNG rep dissabte 17 llambordes Stolpersteine, que recordaran els vilanovins deportats a camps nazis

Comparteix:
17/07/2020 13:53

S'organitza un acte simbòlic amb familiars de les víctimes, al qual assistirà la consellera de Justícia de la Generalitat, Ester Capella

La consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella, lliurarà demà dissabte a la ciutat de Vilanova i la Geltrú les llambordes del projecte Stolpersteine, que simbolitzen el record de les víctimes del nazisme arreu del món. El lliurament tindrà lloc en el marc d'un acte institucional a la plaça de la Peixateria, a les 19 h, organitzat per l'Ajuntament de la ciutat i la institució pública Memorial Democràtic.

L'acte de la plaça de la Peixateria vol ser un moment simbòlic de reparació i de dignificació de les víctimes. S'hi comptarà amb la representació del Consistori, encapçalada per l'alcaldessa, Olga Arnau, així com amb l'entitat Amical Mauthausen i també amb familiars dels vilanovins deportats a camps nazis. L'esdeveniment tindrà l'aforament limitat per prevenir els riscs de contagi de Covid-19, però es podrà seguir en directe pel canal Facebook de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Projecte Stolpersteine

El projecte Stolpersteine, sota l'empara del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, consisteix en la instal·lació de petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig, en memòria de víctimes del nazisme. Es tracta de pedres de topada (“stolpersteine” en alemany), que es col·loquen a la vorera del darrer habitatge conegut on va viure una persona abans del seu arrest i deportació als camps de concentració o d'extermini nazi.

Hi ha un llambordí únic per a cada persona. Són blocs de formigó quadrats, de 10x10 cm, coberts d'una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona. Des de 1996, les “stolpersteine” es poden veure als carrers de ciutats i municipis d'arreu d'Europa, tot fent aturar els vianants, amb l'objectiu de provocar la memòria i la reflexió. Les pedres de topada són realitzades a mà, fet que pretén contrastar amb l'extermini mecànic i indiscriminat del Tercer Reich.

El Memorial Democràtic preveu instal·lar aquesta tardor un total de 102 peces Stolpersteine en tretze municipis de Catalunya. Les llambordes han arribat a principis d'aquest juliol al Memorial Democràtic, procedents d'Alemanya. Els actes de col·locació es faran a la tardor per fer-los coincidir amb el curs escolar. Les peces s'havien d'instal·lar inicialment el mes d'abril, però l'emergència sanitària ho va fer endarrerir. L'artista Gunter Demnig no podrà viatjar aquesta vegada a Catalunya a col·locar cap peça a causa de la Covid-19, segons ha informat la Conselleria de Justícia. Quan aquestes noves peces estiguin instal·lades, ja hi haurà 286 llambordes Stolpersteine arreu del territori català.

L'acte d'aquest dissabte a Vilanova i la Geltrú serà un lliurament excepcional i simbòlic abans de la instal·lació de les llambordes prevista a la tardor, concebut com un homenatge als valors democràtics i la dignitat humana com a contrapunt a l'aniversari del cop d'estat del 18 de juliol de 1936. L'Ajuntament té previst exposar les llambordes a la planta baixa de la Casa de la Vila, des de dilluns 20 de juliol fins a la seva col·locació definitiva, que està prevista pels dies 2 i 3 d'octubre d'enguany.

El projecte Stolpersteine a Vilanova i la Geltrú s'inscriu en el compromís de l'Ajuntament de la ciutat de promoure la memòria històrica i de reflectir la barbàrie humana que van suposar els camps de concentració i extermini nazis. El maig de 2018, el Ple municipal va aprovar per unanimitat participar en el projecte, a proposta de la Comissió de Memòria Històrica, que des de fa anys esta constituïda a la ciutat per continuar la tasca de transmetre aquestes memòries col·lectives a les generacions futures.

Les 17 pedres de topada que es col·locaran a Vilanova i la Geltrú permetran recordar i dignificar el nom dels vilanovins deportats, dels quals només tres van sobreviure als camps:  

Deportats de Vilanova i la Geltrú

Eugeni Balduz Asencio - Deportat el 1940. Alliberat.

Marcel·lí Garriga Cristià - Deportat el 1944. Alliberat.

Gerard Ill Vidal - Deportat el 1944. Assassinat el 1945 al camp de Dachau.

Rafael Inglada Arnabat - Deportat el 1940. Assassinat el 1941 al camp de Gusen.

Leandre Moliné Batlle - Deportat el 1941. Assassinat el 1942 al camp de Mauthausen.

Armand Pueyo Jornet - Deportat el 1941. Assassinat el 1941 al camp de Gusen.

Joan Sagarra Mateu - Deportat el 1940. Assassinat el 1942 al camp de Gusen.

Llorenç Torné Molla - Deportat el 1941. Assassinat el 1941 al camp de Gusen.

Francesc Barceló Solera - Deportat el 1941 Assassinat el 1941 al camp de Hartheim.

Ramon Bascuñana Garcia - Deportat el 1940. Assassinat el 1941 al camp de Gusen.

Máximo Flores Sans - Deportat el 1941. Assassinat el 1941 al camp de Gusen.

Camilo Maria Díaz - Deportat el 1940. Assassinat el 1942 al camp de Gusen.

Miquel Obiol Bayerri - Deportat el 1941. Assassinat el 1941 al camp de  Gusen.

Joan Úbeda Siles - Deportat el 1941. Assassinat el 1942 al camp de Gusen.

Francesc Vidal Casanellas - Deportat el 1940. Assassinat el 1942 al camp de Gusen.

Antoni Sánchez Sánchez - Deportat el 1940. Alliberat.

Francesc Tremps Estrada - Deportat el 1941 al camp de Mauthausen. Assassinat el 1941 al camp de Gusen.

Memorial de les víctimes del nazisme, a la pl. de la Peixateria

Memorial de les víctimes del nazisme, a la pl. de la Peixateria

Consulta totes les notícies relacionades amb:

Alcaldia i protocol, Cultura, L'Ajuntament
T'ha sigut útil aquesta pàgina? SiNo
Les teves valoracions ens serveixen per millorar
Moltes gràcies per la teva col·laboració