L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú aprova les ordenances fiscals i un nou i millor sistema de Tarifació Social

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va celebrar ahir al vespre un ple extraordinari per a dur a aprovació la modificació de les Ordenances Fiscals i de l'Ordenança reguladora dels Preus Públics municipals per al 2017 i, per altra banda, l'aprovació de les bases reguladores per a la concessió d'ajuts econòmics en els tributs municipals per atendre situacions especials. El primer punt va ser aprovat amb els vots a favor del govern municipal (CiU i PSC), el vots en contra de la CUP, i l'abstenció d'ERC, C's, Som VNG, PP i la regidora no adscrita. El segon punt també va tirar endavant però amb el vots a favor de tots els grups i les abstencions de la CUP i Som VNG.

En el torn d'explicació de vot, la regidora d'Economia i Hisenda, Glòria Garcia va dir que la proposta que es duia a aprovació del Ple era rigorosa política i tècnicament, i va voler agrair a tots els regidors i regidores del Consistori el seu treball en aquesta qüestió. Garcia va explicar que la proposta del govern municipal es fonamenta en el desenvolupament d'un treball rigorós i professional, tant des del punt de vista polític com tècnic. També va voler agrair la tasca realitzada per tots els grups municipals, en especial pels membres de la Comissió d'Hisenda "que amb les seves propostes, comentaris i en general amb la seva dedicació han enriquit el debat i han ajudat a definir algunes de les línies de la proposta final."

A la seva intervenció inicial, la regidora d'Economia i Hisenda va argumentar que les modificacions de les ordenances fiscals defineixen una part molt significativa dels ingressos del pressupost municipal. De fet, més d'un terç dels ingressos pressupostaris provenen de la recaptació dels tributs locals. En conseqüència les necessitats de finançament que es prevegin en el projecte de pressupost tindran un efecte automàtic a l'hora de calcular les variacions de les ordenances fiscals. "Com es va presentar a la Comissió, projectant les magnituds pressupostàries d'acord amb les dades que coneixem, calculem que el desequilibri inicial del projecte de pressupost municipal pel 2017 pot ser d'uns 4,6 milions d'euros, dels quals la meitat, 2,3 milions, provenen de l'increment de la càrrega financera, a causa bàsicament de la finalització de la carència d'amortització dels préstecs anomenats de l'ICO 2012. Cal puntualitzar que aquest augment de càrrega no vol dir que hàgim augmentat l'endeutament. Tot el contrari, l'hem rebaixat en més de 6 milions, que seran gairebé 9 milions a finals del 2017, com també ha baixat el cost dels crèdits. El que suposa que l'any vinent comença el retorn de capital dels préstecs ICO formalitzats el 2012." Aquesta situació, més l'escenari econòmic i polític general, on es preveu l'estancament de les transferències corrents que arriben de Madrid en el marc d'uns pressupostos prorrogats, i un nivell de subvencions finalistes d'administracions supramunicipals semblant a les subvencions rebudes a l'exercici actual, fa que no estigui previst tenir més recursos per aquests conceptes que permetin anivellar el pressupost del proper exercici. Pel que fa a les despeses, la contenció de costos mantinguda els darrers anys no pot ser més intensa sense posar en perill la continuïtat dels serveis públics. "En conseqüència el grau de maniobra és actualment molt limitat. Així doncs ens trobem amb què les possibilitats d'equilibrar el pressupost del 2017, d'acord amb la informació que tenim actualment, han de venir bàsicament per la modificació de les ordenances fiscals."

Sobre l'IBI, Garcia va referir que la revisió cadastral de l'any 2005 va suposar un augment mitjà de 3,5 vegades el valor que tenien els immobles, atès que la revisió es produïa en un moment de bombolla immobiliària i d'expectatives molt optimistes de creixement urbà. "La normativa cadastral preveu dos mecanismes per pal·liar l'impacte de la revisió. El primer és esgraonar proporcionalment l'increment al llarg de 10 anys - el que suposa que cada any augmenta un 10% de l'import total de l'increment provocat per la revisió - i el segon mecanisme és aplicar una bonificació els tres primers anys d'ençà que té efecte la revisió. En el cas de l'Ajuntament de Vilanova, d'alguna manera, es va continuar aplicant aquesta darrera bonificació, amb diferents formats al llarg dels anys, amb l'argument real que la desacceleració del mercat immobiliari i l'enfonsament dels preus dels pisos havia provocat que els valors de la revisió fossin molt elevats, però la mesura presentava una manca de cobertura jurídica que cada cop feia més discutible el seu manteniment, fins al punt que aquest any els diferents informes tècnics i jurídics assenyalen la impossibilitat legal de continuar amb aquella mesura i, per tant, l'únic mecanisme legal que hi ha a curt termini per regular l'impost és mitjançant la modificació del tipus de gravamen; i a llarg termini, si es considera que els valors no són correctes, demanar una nova revisió cadastral, cosa que hem fet repetidament en els darrers exercicis i que al final s'ha aconseguit amb l'inici dels treballs de revisió l'any vinent. Tot i això hem de tenir en compte que en els últims anys el valor cadastral ha disminuït mes del 35%, de resultes d'haver-nos acollit a les disposicions que sortien a les corresponents lleis de pressupostos generals de l'estat."

Així doncs, la proposta que es presenta per l'IBI, tot i que rebaixa el tipus del 95% al 82%, en la mesura que es regularitzen les quotes tributàries segons els valors cadastrals vigents deixant d'aplicar la bonificació general, suposa una certa complexitat en la distribució de les variacions de les quotes dels elements cadastrals. "En resum, a grans números, podem dir que més d'un terç dels rebuts no tindran cap variació, un altre terç el rebut tindrà una pujada inferior a 50 euros i la resta tindrà un increment igual o superior a 50 euros. I en aquest punt hem de destacar les subvencions que es proposen en relació als nivells de renda familiar, aprofundint d'aquesta manera en els principis de la tarifació social. Hem augmentat considerablement els imports dels trams de renda perquè es puguin acollir més famílies, amb una subvenció màxima de 300 euros."

En relació amb la taxa d'escombraries es proposa un augment de les tarifes d'un 5%. "Crec que hi ha força consens de tots els grups municipals d'anar acostant la taxa al cost del servei. Un servei que inclou la recollida, el transport, la transformació de l'element orgànic, l'eliminació, les deixalleries, l'educació ambiental, etc., que exigeix no només recursos creixents sinó també canvi d'hàbits en la producció i el consum, i en la gestió de les deixalles. Per aquest motiu es mantenen i s'aprofundeix en les bonificacions anomenades en general de fiscalitat ambiental." Pel que fa a la resta de taxes i tributs, la proposta del govern municipal és la seva congelació. "Queda exempt el rebut de l'aigua que augmentarà un euro per trimestre, i que es fruit de l'increment del preu anual que paga la Companyia d'aigües.” Glòria Garcia va acabar amb el compromís de obrir un debat per revisar les ordenances municipals “una per una, i a actualitzar-les de forma consensuada amb tots els grups municipals. Tenim el convenciment que la proposta d'ordenances per a 2017 planteja unes modificacions necessàries per poder satisfer les demandes de serveis públics de les vilanovines i vilanovins. Unes ordenances que incideixen en la justícia tributària, la progressivitat i que persegueixen la cohesió social de la ciutadania."

Tot seguit es va iniciar el torn d'intervencions del grups de l'oposició, que va obrir la regidora no adscrita Carmen Reina, que es va mostrar d'acord amb la majoria de propostes presentades pel govern, tot i que posava serioses objeccions a l'augment de l'IBI i de les escombraries. "Ens veiem obligats a reajustar l'IBI però crec que la pujada del 5% és innecessària perquè acabarà afectant per igual a famílies, comerços i indústries quan està clar que no tots en produeixen la mateixa quantitat. Això posa traves importants a l'economia global de la ciutat. Per això és necessari cercar recursos." Tot i això, Reina va anunciar la seva abstenció per una qüestió de responsabilitat, a més de mostrar-se a favor de la proposta de bonificacions i de tarifació social.

Des del PP, Carlos Remacha, va voler agrair "el treball i aportacions de la comissió d'ordenances que enguany ha estat acompanyada d'una proposta prèvia de pressupost. Hem tingut un debat més profund a les ordenances de 2017." Remacha va afirmar que "s'està pretenent controlar el nivell de despesa de l'Ajuntament, però estem en una postura critica. Si no s'aprovessin aquestes ordenances l'Ajuntament passaria a ingressar més del doble del que ingressarà ara. Això ho manifesten tots els serveis jurídics. Estem entre l'espasa i la paret en el tema de l'IBI, perquè passen a desaparèixer el topalls i cal rebaixar la pressió fiscal i cal protegir a les persones més desfavorides. Des del PP només pensem que cal votar amb responsabilitat per tal que el ciutadans no tinguin tanta pressió fiscal. Ja se'ls ha demanat molts esforços. Defensem reduir la pressió fiscal perquè era un dels nostre compromisos, i rebaixem el tipus de l'IBI del 95 al 82%. Vàrem proposar una subvenció del 100% als aturats sense subsidi, però tot i no aconseguir-ho, veiem amb molt bon ulls la tarifació social proposada. Sobre escombraries i aigües cal una revisió més profunda, però creiem que la pujada del 5% en escombraries està acompanyada d'un compromís de revisió per part del govern. Era necessària la congelació de taxes i preus públics i la voluntat del govern de revisió de les ordenances per a que siguin mes justes i proporcionals." Finalment el representant del PP va anunciar l'abstenció del seu grup.

Tot seguit, des de Som VNG, Enver Aznar va recordar que ja "era negatiu pujar la càrrega fiscal l'any passat. Enguany ens trobem amb la mateixa situació. La pujada ve donada per la càrrega financera i per diverses sentencies judicials. Ara necessitem uns ingressos que ens duen a situacions d'entre l'espasa i la paret. A més, hem trobat a faltar una altra vegada el diàleg amb la ciutadania. No hi ha hagut trobades participatives sobre ordenances fiscals. Hem anat a menys. Mes que un debat real hi ha hagut un intercanvi d'informació." Aznar va afegir que la baixada del gravamen de l'IBI al 0,82 era necessària, "però per culpa de la desaparició dels topalls fa que pugin alguns rebuts. A les escombraries sí que va haver-hi un debat. Creiem que les escombraries haurien de ser un servei municipalitzat. Agraïm les bonificacions proposades amb les que estem d'acord, ja que es compleixen uns mínims acceptables. Trobem a faltar un debat més autèntic. Ara ens veiem en el dilema d'escollir entre un escenari dolent i un de pitjor. Escollim el dolent, però cal discutir i debatre molt més. És per aquest motiu que ens abstindrem.·

Des de C's, Francis Álvarez va afirmar que "el debat es podria haver millorat. Cal més profunditat i més ordre. Votem a favor o en contra d'unes ordenances que serviran a un pressupost que no coneixem. L'IBI augmenta per qüestions alienes a l'Ajuntament i que ha provocat aquesta convocatòria tan ràpida que demostra també una manca de previsió. Sobre la pujada de l'aigua haurem de tractar aquesta qüestió més a fons. Ara tenim un sol proveïdor d'aigua i això ens lliga de mans. Estem pagant per un tipus d'aigua que no hauria de tenir aquest cost." Sobre l'augment del 5% a les escombraries, Álvarez digué que "la despesa dels residus és enorme. És on es destinen més recursos a un ajuntament. No tenim clara la municipalització. Però ens cal revisar el fet que hi ha empreses que generen molts residus i altres que no en generen tant, però tots paguen el mateix. És una gran injustícia. No és la proposta global que més ens agrada, però ens haurem d'abstenir i estar d'acord amb la proposta de tarifació social proposada. Tot i això, esperem més debat i poder posar sobre la taula noves qüestions."

Olga Arnau, d'ERC, va iniciar la seva intervenció de forma molt crítica a l'assegurar que la proposta d'ordenances "no reflecteix cap política. És una resposta automàtica a la carrega financera i prou. No hi ha política per a la ciutadania. Diem no perquè no tenim cap tipus d'informació. Diem no perquè juguen un joc perillós on s'amenaça entre una pujada de l'IBI o directament un espoli fiscal amb augment d'entre 50 i mil euros. De tota manera, no ens tanquem en banda i hem continuar treballant. Celebrem l'aposta per treballar una a una totes les ordenances i taxes per adequar-les a la realitat actual. Cal dotar-les d'un caire més social i han de ser més entenedores. Arribem davant una pujada necessària sense polítiques per a la despesa. Hem de decidir si pugem les taxes o tornar a les ordenances de 2016 i ofegar les veïns i veïnes de la ciutat. Per responsabilitat ens haurem d'abstenir. Des d'ERC apostem per les bases reguladores sobre la renda de cadascú. La proposta de tarificació social es molt millor i per això hi votarem afirmativament."

Finalment, des de la CUP, Josep Asensio va voler explicar detingudament que el govern "ha de recaptar 4,5 milions per fer front a la despesa i al fet de tornar el préstecs de l'època de la bombolla immobiliària. I aquí entre la qüestió de l'IBI que grava l'immoble sobre el valor cadastral i es pot establir bonificar diferents trams en referencia al valor cadastral. Així es pot fer una progressió de que qui tingui un valor cadastral més alt pagui més. El govern però, ens comunica que aquests trams s'han d'eliminar aquest any en base a un informe jurídic, i és així, i s'han de treure. En tot cas se sabia que això passaria i no és cap sorpresa. Es podria haver previst. La disjuntiva ara és si aprovem aquesta proposta que baixa el tipus però es recapten 5 milions d'euros més, o deixem prorrogades les de l'any anterior on es recaptarien 9 milions. Quelcom insuportable pel contribuent. Ens preocupa que si puja l'IBI de manera indiscriminada els llogaters també patiran les conseqüències. O sigui que ens podem trobar que la pujada pugui incidir en aquest fet. I potser caldrà prendre mesures. I on està la reflexió política? Doncs no n'hi ha. És una discussió tècnica de gestió. Entenem que tenim poc marge jurídicament, però nosaltres estem aquí per fer política, i si el marge es reduït, ja ho entenem, cal buscar les escletxes. Que pagui més qui més té. Aprofitar el marge que ens dona la plusvàlua. Subvenció a l'accés a les llars d'infants.. són propostes que no salvem al món, però es tracta de la redistribució de la riquesa. No hi ha voluntat d'explorar els límits per part del govern. Ens han fet una proposta en un mes. Cal explicar bé la tarifació social. Cal que no passin desapercebudes. Cal que la gent ho sàpiga. Des de la CUP tenim confiança nul·la en el govern. Relacions normals, confiança zero. Estem davant una decisió que hem de prendre de pressa i corrent per no deixar-nos marge de maniobra. Però les conseqüències de no aprovar aquestes ordenances seria catastròfica. A Vilanova i la Geltrú tenim una junta gestora i no un Ajuntament. Si fos per la CUP, aquesta proposta no prosperaria. Diem no a aquesta proposta per que creiem que no és la única possible i perquè mostra la inoperància d'aquest govern."