Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: CL Ciència-Ficció

La Ciència-ficció i Fantasia protagonitza el mes de novembre a Vilanova i la Geltrú

portada

Amb motiu de la III Convenció Catalana de Ciència-ficció i Fantasia que tindrà lloc els dies 23 i 24 de novembre a l’Auditori Eduard Toldrà s’organitzen tota una sèrie d’activitats al llarg del mes de novembre en diferents equipaments municipals

Al llarg de tot el mes de novembre la ciència-ficció i la fantasia seran les grans protagonistes de l’oferta cultural de Vilanova i la Geltrú.

foto 1La Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia (SCCFF) organitza el 23 i 24 de novembre a l’Auditori Eduard Toldrà la CATCON 2019, la III Convenció Catalana de Ciència-ficció i Fantasia.
Es tracta de la tercera edició d’aquesta convenció que se centra en la ciència-ficció i la fantasia als territoris de parla catalana i que enguany tindrà com autors convidats l’escriptora Montserrat Galícia i els escriptors César Mallorquí i Ian McDonald.
L’activitat compta amb el suport de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

Activitats complementàries de ciutat:
Per tal d’apropar aquests gèneres a tota la ciutadania prèviament la Xarxa de Biblioteques Municipals ha promogut l’organització de les següents activitats obertes a tothom:

• Del 6 al 30 de novembre a la biblioteca Armand Cardona Torrandell
EXPOSICIÓ: Robots, un viatge de la ficció a la realitat
Els robots són un clar exemple d’anticipació tecnològica. Si el primer robot industrial és del 1961, la ciència- ficció feia molts anys que aportava propostes imaginatives d’un futur més o menys versemblant. Avui dia, en alguns casos, podem afirmar que aquestes propostes ja són una realitat i en d’altres no encara. Es presenta una selecció d’obres i d’autors destacats de la literatura, còmic i cinema que tenen els robots com a protagonistes.
Produïda per Pessics de Ciència. Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

• Del 12 al 29 de novembre a la biblioteca Joan Oliva i Milà
EXPOSICIÓ: Aparador de les meravelles
Ciència-ficció, fantasia, amor, policíaques, por, humor… els grans temes de la literatura estan representats per una acurada selecció de llibres infantils i juvenils, que ens recomana El Consell Català pel Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT). Te’ls has llegit? T’estan esperant!

• Dijous 14 de novembre a les 18h a la biblioteca Armand Cardona Torrandell.

PROJECCIÓ CURTMETRATGES: CATCON. Projecció de tres curtmetratges relacionats amb la taula rodona del diumenge 24 de novembre a les 13h dins la IIIa Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia(Auditori Eduard Toldrà). Durada total aproximada 1h 15’.

• Dimarts 19 de novembre a les 20.30h al Teatre Principal
PROJECCIÓ I CINEFÒRUM: La antena
Del director Esteban Sapir. Argentina. 2007. El cinefòrum anirà a càrrec de Jaume Felipe, bibliotecari especialitzat en cinema i fan de ciència-ficció.
Amb motiu de la CATCON – III Convenció Catalana de Ciència-ficció i Fantasia. Coorganitzada amb: Cineclub Sala1.

• Dijous 21 de novembre de 17.30 a 19.30h a la biblioteca Armand Cardona Torrandell.foto 2

TALLER: Com aplicar la robòtica al dia a dia. A càrrec de Balduí Blanqué, professor de la UPC de Vilanova i la Geltrú. Mitjançant robots reals i programant-los aprendrem els diferents sistemes intel·ligents de robòtica actual. Amb la tècnica del ‘design thinking’ obtindrem idees entre tots per aplicar-les. Vine a passar una tarda única entre robots! Imprescindible portar tauleta o mòbil. Adreçat a infants i adults a partir de 10 anys. Inscripció prèvia a la Biblioteca a partir del 4 de novembre o al formulari digital del codi QR. En col·laboració amb la UPC de Vilanova i la Geltrú.

• Divendres 22 de novembre a les 18h a la biblioteca Armand Cardona
TROBADA AMB L’ESCRIPTOR: César Mallorquí
Presentació a càrrec de Victòria Ortiz, conductora del club de ciència-ficció de la Biblioteca. César Mallorquí, escriptor de ciència-ficció i fantasia, ha estat guardonat amb diversos premis de literatura juvenil i d’adults. A la trobada es comentarà el llibre Trece Monos.

• Dissabte 23 de novembre de 10.30 a 13.30h a la biblioteca Armand Cardona Torrandell
TALLER INFANTIL: WALL·E robot amb moviment
Crearem aquest robot a partir de plantilles de cartró i fusta i li donarem vida instal·lant sistemes elèctrics.
Adreçat a infants a partir de 7 anys. Places limitades. Inscripció prèvia a partir del 4 de novembre, a la Biblioteca o al formulari digital del codi QR.
Programa BiblioLAB de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

A altres espais es faran:

• Del 4 al 22 de novembre a la biblioteca de l’EPSEVG – UPC
Exposició “Bits, volts, ones: la història de les TIC”.
Quin aspecte tenien els primers robots? Com és possible comunicar-se amb un robot que es troba a Mart? Com ha evolucionat la intel·ligència de les màquines al llarg de la història? La resposta a aquestes i moltes altes preguntes la trobaràs a l’exposició
“Bits, Volts i Ones: La història de les TIC”. Des de les calculadores mecàniques fins als robots actuals, l’exposició recorre la història de la informàtica, l’electrònica i les comunicacions, des dels orígens fins arribar als robots de l’actualitat.

• Divendres 15 de novembre ales 20.30h al Local Social de l’AE Talaia
Conferencia 50 ANYS DE L’ARRIBADA DE L’HOME A LA LLUNA a càrrec de Manuel Moreno, professor de la UPC

A banda de la participació directa de la Societat Catalana de Ciència-ficció, de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i de la Xarxa de Biblioteques de la ciutat, aquesta programació ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Biblioteca de l’EPSEVG-UPC, el Cineclub Sala1, el Teatre Principal i l’Associació Excursionista la Talaia.

Més informació:

· activitats paral·leles

· autors convidats

logo

En aquest enllaç trobareu tot el material (llibres, revistes, pel·lícules….) que la Xarxa de Biblioteques Municipals posa a la vostra disposició sobre la Ciència Ficció.

La Biblioteca Armand Cardona Torrandell també és la seu d’un Club de Lectura de Ciència Ficció.

No hi ha comentaris

Trece monos

El dilluns dia catorze vam tenir lloc la trobada del club de lectura de Ciència Ficció, per comentar el llibre Hacedor de Estrellas de l’escriptor britànic Olafhacedor Stapledon.
El llibre ha estat considerat per molts escriptors com una Bíblia del gènere de ciència ficció. Hacedor de Estrellas ens porta a un viatge per l’univers, conegut i per conèixer, actual i futur, a través de diferents mons amb estructures de civilitzacions diferents, éssers que semblen humans però amb pelatges verds, homes plantes, crancs en simbiosi amb peixos, etc.
Ens introdueix en el poder de la ment i com poder viatjar amb ella a imperis galàctics, a les seves guerres i les seves destruccions…
També ens presenta idees com la clonació i l’eugènesi. I Finalment la trobada amb l’ésser que és el creador d’estrelles i que no sent amor per les seves criatures, doncs per a ell simplement són esbossos i jocs.
Escriptors com Isaac Asimov, Arthur C. Clarke o Virginia Woolf han begut aquestes idees i han construït llibres basats en elles.
L’autor, filòsof per sobre de tot, sempre donant tombs a la metafísica i a l’idea que l’home i tota la història de la humanitat és un instant, menys d’un segon en un univers que constantment neix i es destrueix.

Per a la propera trobada el grup prepara la novel·la:

L’obra: Trece Monos
trece monosCarregat d’una ironia que es revela ja des del seu títol, Trece monos és un compendi dels millors nous relats de César Mallorquí, un autor al qual s’espera amb entusiasme des de la sonada publicació en els anys 90 del Cículo de Jericó, per a molts el millor llibre de narrativa breu de ciència ficció mai publicat per un autor espanyol.
A més d’un espectacular retorn al gènere després de dues dècades d’èxit en la literatura juvenil, l’antologia suposa una oportunitat única de gaudir de les millors peces de Mallorquí, entre les quals s’inclouen contes inèdits i altres premiats i apareguts en diverses publicacions, tant espanyoles com estrangeres. Ja que el llibre que ens ocupa recull una varietat de relats que abasta un marc temporal ampli (1996-2014) i també un variat espectre d’enfocaments.
Cada conte té un petit pròleg de l’autor de mitja pàgina que informa de quan i perquè va escriure cada relat. Un cop dins el llibre trobem tretze relats d’allò més variat (el nombre no sorgeix a l’atzar, sinó que va ser exprés desig de l’autor). Tots ells tenen alguna connexió amb el fantàstic, algun nexe amb llocs i situacions que van més enllà del nostre raciocini. Sens dubte estem davant un viatge fabulós, un d’aquells que ens porten a mons ignots i a temps llunyans, una lectura que es gaudeix per les seves moltes facetes i matisos. Com en tot conjunt de relats n’hi ha excel·lents i mundans, millors i pitjors, sempre a gust del lector. Però la majoria comparteixen l’encert de plantejar-nos dubtes i dilemes res trivials, de obligar-nos a pensar sobre moltes coses; entre aquestes temàtiques res fútils hi ha alguna força reiterativa, i és que la religió dóna per a molt.
A Trece monos Mallorquí afegeix al seu il·lustrat sentit de la irreverència una dura mirada a la condició humana, reflexionant amb humor i lucidesa, de vegades entre rialles, sobre la decadència, la mort o la manca de valors. Gaudí ressuscitat virtualment, el senyor Scrooge venent joguines sexuals per Nadal, Déu amb la cara d’Hugh Laurie … Però també la humanitat del segle XXIII, el secret de la longevitat, una partida d’escacs mil·lenària, un cartògraf regalant una illa al seu estimada … I uns estranys micos que escriuen novel·les.
L’autor: César Mallorquí
César Mallorquí de Corral va néixer el 10 de juny de 1953 a Barcelona. La seva família es va traslladar un any després a Madrid, on ha viscut des de llavors. El seu pare, José Mallorquí, també era escriptor, conegut per ser el creador d’El Coyote.cesar-mallorqui
És un dels més reconeguts autors hispans de ciència ficció. Així ho demostra la quantitat de premis rebuts: un UPC el 1995, dos Albert Magne, un altre parell de Gigamesh i l’Ignotus de 1999, per esmentar-ne alguns …
Va publicar el seu primer relat amb quinze anys i amb disset col·laborava a la desapareguda revista La Codorniz. El 1972 va col·laborar com a guionista per a la Cadena SER.
Va estudiar Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense i va treballar com a reporter uns deu anys. En finalitzar la mili, el 1981, va entrar al món de la publicitat com a creatiu, treball que va exercir durant més d’una dècada. Va passar a dirigir el 1991 el Curs de Creativitat Publicitària de l’IADE de la Universitat Alfonso X el Savi, alhora que col·laborava com a guionista de televisió amb diverses productores.
En aquells dies, Mallorquí va tornar a escriure ficció novament, activitat que havia abandonat quan va començar a dedicar-se a la publicitat, inclinant-se per la ciència-ficció i la fantasia. Entre les seves influències hi ha Jorge Luis Borges, Alfred Bester, Clifford Simak i Fredric Brown, i també inclou entre els seus predilectes a Ray Bradbury i Cordwainer Smith.
Al llarg de la seva carrera ha aconseguit nombrosos premis que reconeixen la seva tasca creativa, entre els quals destaca el Premi Edebé de Literatura Infantil i Juvenil en tres ocasions (1997, 1999 i 2002); Premi Ignotus 1999, Premi Gran Angular de Literatura Juvenil 2000 per La catedral, Premi Nacional de Narrativa Cultura Viva 2007 i Premi Hache 2010 per La caligrafía secreta d’Edicions SM.
Entre tots aquests títols podríem esmentar El Círculo de Jericó, El coleccionista de sellos, La catedral, El decimoquinto movimiento o L’illa de Bowen. El 2015 va obtenir el Premi Cervantes Chico per tota la seva trajectòria literària.
En els últims anys s’ha centrat principalment en escriure novel·les de literatura juvenil, però mantenint sempre l’alt nivell de qualitat que el caracteritza i sense abandonar la participació en antologies com Bleak House Inn. Diez huéspedes en casa de Dickens; Prospectivas. Antología del cuento de ciencia ficción española actual o Mañana todavía.

No hi ha comentaris

Hacedor de Estrellas

Dilluns es va iniciar el nou curs del Club de lectura de hyperionCiencia Ficció de la biblioteca, i es varen presentar les activitats previstes, tota vegada que a més de la lectura es duren a terme trobades amb escriptors, es potenciarà la implicació en la CatCon i es comentarem algunes pel·lícules aprofitant la proximitat del festival de Sitges.

Durant l’estiu s’ha treballat el llibre “Hyperion” de Dan Simmons, primer de la tetralogia “Els Cants De Hyperion”.
Es caracteritza perquè la seva estructura copia “Els Contes de Canterbury” , amb la introducció de diverses referències literàries. Llibre de gran èxit quan va ser publicat, és una mostra que la Ciència Ficció també pot ser gran literatura.
Ens introdueix en un món de futur a través de les sis narracions dels seus personatges. Narracions que parlen de la resurrecció de la carn, de l’esperit, de la ment, de l’hegemonia d’un poble, de la insurrecció de la intel·ligència artificial, de la destrucció de la terra, de l’amor de l’odi …, que com sempre va obrir debat sobre tots aquests temes.

Per a la propera trobada del club de lectura els participants treballaran la novel·la:

L’Obra Hacedor de Estrellas:
La història comença quan un home es troba en un turó, allà per 1937, hacedorpreocupat per la seva espècie i alhora meravellat per la immensitat de l’Univers. Possiblement convençut que hi ha un creador de semblant esplendor, i en contra de la seva voluntat, comença a fer una mena de viatge astral, a la recerca del Creador d’Estrelles. Al principi, la recerca se centra en trobar vida intel·ligent en altres planetes. Estrella després estrella, el viatger cada vegada pensa que no hi ha vida en altres racons de l’espai exterior, ja que ha visitat centenars de sols i no ha trobat cap empremta de vida. Tot d’una, el descens a un petit planeta i la trobada amb una mena de granger, li tornen l’ànim. El viatge continua per moltes èpoques, des del principi fins al final de l’Univers, aconseguint estadis de consciència cada vegada més grans i aconseguint companys de viatge extraterrestres que també realitzen aquesta mena de viatge astral de coneixement i enteniment. Així se’ns va descrivint tot un infinitat de varietats d’espècies de molts planetes diferents. Presenciem els primers imperis galàctics, les primeres guerres intergalàctiques, així com el rescat de les civilitzacions que aconsegueixen els éssers simbiòtics ja esmentats. La ciència i la tecnologia és tan avançada en aquests éssers, que segons l’autor, és gairebé incomprensible per als éssers humans. Mentrestant, se’ns confessa que els humans som una espècie menor. Després d’arribar Neptú, l’últim planeta del sistema solar (segons els coneixements que es tenien en l’època en què es va escriure la novel·la), una guerra interplanetària amb els marcians extingiria definitivament a l’espècie humana.

L´autor: Olaf Stapledon.
William Olaf Stapledon (10 de maig de 1886 – 6 de setembre de 1950) va ser un escriptor i filòsof britànic, conegut sobretot per les seves obres de ciència ficció.Olaf_Stapledon
Va néixer, en un poblet (avui suburbi) proper a Liverpool i en el si d’una rica i acomodada família burgesa típica de l’Anglaterra industrial. Olaf va passar a la ciutat egípcia de Port Saïd seus primers sis anys de vida, i el seu ambient exòtic i cosmopolita. El seu pare, William Clibbet Stapledon, li va educar d’una forma oberta, moderna i inculcant-un gran amor a la lectura, a les ciències naturals i la nàutica. La seva formació universitària, les influències de Ruskin i dels seus pares van acabar portant-li a adquirir una sèrie de fermes conviccions que mai va abandonar al llarg de la seva vida. Stapledon es definia a si mateix com a socialista, pacifista i agnòstic. Un cop finalitzats els seus estudis universitaris i la guerra, Stapledon va fracassar en aconseguir una feina estable, encara que al llarg de tota la vida va ocupar de forma interina càrrecs a la Universitat de Liverpool i, ocasionalment, va fer classes de secundària i de formació d’adults ( enquadrades en els esforços per educar la classe obrera típics del socialisme anglès). En 1919, Olaf es va casar amb una cosina seva, Agnes Zena Miller (Nova Zelanda 1894), amb la qual tindria dos fills.

El 1929, va escriure la seva “Modern Theory of Ethics”. No obstant això, aviat es va bolcar a la ficció amb la meta d’arribar a un públic més gran. La seva novel·la “Last and First Men”, traduït com “Primera i última humanitat”, o en ocasions “Primer i últim home”, encara que la primera sigui la traducció apropiada, va tenir un gran èxit i el va convèncer d’esdevenir un escriptor a temps complet.
El 1940 la família es va traslladar a Caldy. Després de 1945 Stapledon va viatjar molt donant conferències, va visitar els Països Baixos, Suècia i França, i el 1948 va parlar al Congrés d’Intel·lectuals per la Pau, a Polònia. Va assistir a la Conferència per a la Pau Mundial, celebrada a Nova York el 1949, sent l’únic britànic a qui se li concedia un visat per a això. El 1950, es va integrar al moviment contra l’apartheid. Poc després, en acabar una setmana de conferències a París, va cancel·lar un previst viatge a Iugoslàvia i va tornar a casa en Caldy, on va morir sobtadament d’un atac al cor. La seva vídua i els seus fills van escampar les seves cendres a la sorra dels penya-segats sobre l’estuari de Dee, un dels llocs favorits d’Olaf, i un lloc que va inspirar més d’una idea per als seus llibres.
Escriptor, novel·lista, assagista, historiador i filòsof anglès, considerat un dels escriptors de ciència ficció més imaginatius i originals del segle XX, autor de “L’última i la primera humanitat” (1930), “Hacedor d’Estrelles” (1937), “Joan Rar” (1935) i “Sirià” (1944).

No hi ha comentaris

Hyperion

Dilluns va tenir lloc la darrera trobada mensual del club de Ciència Ficció de la temporada, on es va comentar l’obra Stalker: pícnic extraterrestre, dels germans Arkadi i Boris Strugatski.picnic extraterrestre
Acostumats com estem que la primera trobada amb extraterrestres sigui una cosa èpica, amb grans batalles i herois que van més enllà del valor, aquest llibre ens presenta una perspectiva molt diferent. Sí, hem tingut nostre primera trobada amb éssers vinguts de fora, però què hem estat per a ells? Aquests éssers han passat pel nostre planeta, han fet una parada en el seu camí i han seguit sense adonar-se que existim o ens han posat paranys per a veure el nostre nivell tecnològic o…
Tot és qüestionable, l’única veritat és que en el seu pas han deixat sis zones que els científics tracten d’estudiar, sis zones perilloses on es troben objectes que no sabem perquè serveixen. I al voltant d’aquestes zones estan els stalkers, homes capaços d’arriscar les seves vides pel preu d’aquests objectes i condemnar als seus fills a malalties i mutacions.
En aquesta novel·la on es critica la societat, on l’acumulació de capital ha substituït la moral. Una obra dura on es descriu com l’home pot perdre la vida en la recerca d’una bola daurada, tot buscant una mica més encara, mentre la vida se li escapa. Una novel·la que necessita més d’una lectura per a poder anar madurant tots els seus missatges, i que ens fa reflexionar sobre nosaltres i el que busquem a la vida.

Per a la propera trobada del club de lectura els participants treballaran la novel·la:

L’obra: Hyperion
portadaÉs la primera novel·la de la tetralogia Els cants d’Hyperion. En ella, seguint una estructura narrativa similar a la d’Els contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer, presenta un futur en el qual la humanitat ha colonitzat dotzenes de mons a la galàxia i domina el teletransport i els viatges espacials a velocitats superlumíniques. La novel·la rep el nom del poema èpic inacabat Hyperion (1818), de John Keats, i conté nombroses referències a la seva obra.
Al segle XXVIII la humanitat es troba expandint-se per la galàxia, després d’haver abandonat el moribund planeta Terra original. L’anomenada “Hegemonia de l’Home” manté la pau en una sorprenent però evolutivament estanca i benestant societat que forma la Xarxa de Mons durant els últims tres segles, assessorada per les misterioses Intel·ligències Artificials, els que van adquirir consciència pròpia i es van alliberar del control d’home segles enrere per abocar als seus propis interessos.
En el món d’Hyperion, més enllà de la Xarxa de Mons, es troben les Tombes del Temps, artefactes enviats des del futur llunyà que estan a punt d’obrir-se i tanquen un terrible secret relacionat amb una impossible criatura que només es comunica mitjançant la mort, el Botxí, o Senyor del Dolor, considerat per alguns com una deïtat i per altres com avatar de la imminent expiació humana. Així mateix, uns éssers exteriors coneguts com éxters, descendents també de la vella Terra, han demostrat el mateix interès per aquest estrany món: per raons desconegudes, tots els grups de poder de l’univers conegut desitgen prendre el control del planeta en el moment que s’obriran les Tombes de Temps.
En aquest context, set persones es dirigeixen a Hyperion a una darrera peregrinació a la seva trobada amb el Capsigrany. Tots ells, portadors d’històries increïbles i temibles secrets, mostren al explicar les seves històries, pinzellades del complex univers desenvolupat per Simmons i d’una societat abocada a una lluita per la seva destinació, a la qual potser puguin salvar.

L’autor: Dan Simons
Escriptor americà nascut el 4 d’abril de 1948 a Peoria, Illinois, Estats Units. dan
Dan Simmons és escriptor perquè mai va voler ser una altra cosa. Es va iniciar des de nen com a lector empedreït i els seus estudis el van dur a les humanitats; que va completar amb un màster en educació a la Universitat Washington i, després d’això va començar a treballar com a professor de literatura i redacció; treballar també amb nens superdotats per als quals la creativitat literària era un camí cap a la seva intel·ligència.
Es va casar i va tenir una filla; no va abandonar mai la seva passió i durant la dècada de 1980 va publicar les seves primeres obres, va aconseguir els seus primers èxits i dedicar-se exclusivament a escriure.
Tot i que és un popular escriptor de novel·les de terror (guanyador del prestigiós guardó Bram Stoker), ha estat en el camp de la ciència ficció on ha despuntat més, sent considerat un dels més importants escriptors del gènere fantàstic de finals del segle XX i començaments del XXI.
La seva obra més important és la tetralogia titulada Cants d’Hyperion, composta per Hyperion (1989), La caiguda d’Hyperion (1990), Endymion (1996) i L’ascens d’Endymion (1997), que va ser mereixedora dels premis més importants del gènere (premis Hugo, Locus, Ignotus, Seiun) a excepció del premi Nebula.
Les dues primeres novel·les de la sèrie, preses com un tot, són considerades com una de les obres més importants de la història de la ciència ficció. A començaments del segle XXI, i després d’uns anys allunyat de la ciència ficció i centrat en el terror, va publicar la saga d’Ilión / Olympo, composta per dos títols apareguts en 2003 i 2005.

No hi ha comentaris

Stalker: pícnic extraterrestre

Dilluns va tenir lloc una trobada especial del club de Ciència Ficció, per primera vegada en aquest club llegíem un còmic. Un format diferent però de gran tradició dins d’aquest tipus de literatura. I a més a més, amb la presència del seu autor. ¡Univers! d’Albert Monteys.
És un lliurament amb 5 històries plenes d’idees genials sobre viatges en el temps, robots i alienígenes. P1050554
Cada número ens presenta un nou concepte amb una història aparentment unitària en la qual els aspectes de ciència ficció es barregen amb altres tan quotidians com innovadors quan s’amalgamen: combinarem els viatges en el temps i els caps odiosos, les eleccions municipals i una espècie de telebotiga intel·ligent, els viatges espacials i els pencaires barroers, les cultures alienígenes i el gran germà, de nou els viatges en el temps i les relacions de parella …
Albert Monteys ens va ensenyar com va discorrent el seu procés creatiu des dels esbossos en quadern fins a la realització de les pàgines dibuixades sobre paper amb tinta blava, tota una experiència el poder albirar la creació d’aquesta obra.

Per a la propera trobada del club de lectura els participants treballaran la novel·la Stalker: pícnic extraterrestre, d’Arkadi i Boris Strugatski:

L’obra: Stalker: pícnic extraterrestre
portadaEs va editar originalment el 1972 a l’antiga Unió Soviètica. Des de la seva publicació, s’ha traduït a desenes d’idiomes i ha guanyat múltiples premis a nivell internacional.
Han passat diversos anys des de l’arribada de vida extraterrestre a la Terra. No van tenir cap contacte amb la humanitat, simplement van marxar poc temps després, deixant rere seu indrets plens d’escombraries fruit de la seva estada. Aquests llocs són anomenats Zones i hi ha certs individus, els Stalkers, que es dediquen a entrar-hi, arriscant cada vegada la vida, per treure’n estranys instruments, les escombraries dels alienígenes, que la humanitat no és capaç d’entendre i vendre-les al millor postor.
Un d’aquests individus és el nostre protagonista, Redrick Schuhart, al voltant del qual gira un món dividit entre els que volen aprofitar-se del costat positiu d’aquests residus (el mercat negre) i els que volen eliminar els perills que suposen (l’Institut de Cultures Extraterrestres); encara que tots coincideixen en utilitzar aquesta lluita en favor del seu propi interès. I per damunt de tot hi ha la coneguda Bola Daurada: un objecte mític, en la recerca de la qual han mort no pocs lladregots, i que tindria com anhelada característica utòpica la concessió de qualsevol desig a qui la posseeixi.
A aquest objectiu els stalker consagren la seva seguretat personal i la seva felicitat i de les pròpies famílies, exposant-se a la mort o a la malformació dels seus descendents, a la presó o la invalidesa. Res sembla importar per tal d’acumular més diners amb l’estraperlo i, per descomptat, aprofitar l’oportunitat d’arribar a complir qualsevol somni.
Els Strugatski construeixen una novel·la sobre la felicitat truncada, la humanitat imperfecta, aquella present inevitablement a tot arreu, formada per persones que, lliurades a la ideologia d’una muntanya de diners fàcil (residus, capitalisme) o d’un somni absolut (Bola Daurada, comunisme), lliuren també la seva vida del dia a dia a un objectiu il·lusori (riquesa màxima o felicitat absoluta) tan llunyà com va.
Stalker és una novel·la que trenca amb els clixés preconcebuts del lector casual de ciència ficció. No hi ha espai, no hi ha naus espacials, no hi ha extraterrestres. Stalker és una novel·la que reflexiona i critica de forma molt dura una societat en decadència.

Els autors: Arkadi i Boris Strugatski
Els germans Arkadi (28 d’agost de 1925 – 12 d’octubre de 1991) i Borís (14 d’abril de 1933 – 19 de novembre de 2012) Strugatski són dos autors de ciència ficció russos que van escriure junts les seves novel·les.autors
L’Arkadi va néixer el 1925 a Batumi, Geòrgia. Sent nen la família es va traslladar a Leningrad (actual Sant Petersburg), on va néixer el seu germà Borís el 1931. Durant la Segona Guerra Mundial, després d’escapar del setge de Leningrad juntament amb el seu pare, Natan Strugatski (crític d’art de ascendència jueva mort el 1942 a Vologda), l’Arkadi es va allistar a l’exèrcit soviètic el 1943 i es va traslladar a Moscou, on va obtenir el títol de traductor d’anglès i japonès a l’Institut Militar d’Idiomes. En Borís es va quedar a Leningrad amb la seva mare, Aleksandra Litvíntxeva, mestra i amb una salut feble.
En acabar la guerra, en Borís va estudiar astronomia a la Universitat de Leningrad. Després de llicenciar-se en 1956 va trobar una feina com a matemàtic computacional a l’observatori de Pulkov. Mentrestant l’Arkadi, encara a l’exèrcit, va treballar com a mestre i intèrpret a Kansk. El 1955 va ser desmobilitzat amb el rang de tinent primer, es va casar amb Elena Oshanina, i va tornar a Moscou, on va començar a col·laborar en revistes i editorials soviètiques. Va ser llavors quan va començar la seva carrera literària, habitualment a quatre mans amb el seu germà Borís. Va morir a Moscou el 1991.
Els germans Strugatski, com se’ls esmenta habitualment, es van convertir en els més coneguts escriptors de ciència ficció de l’antiga Unió Soviètica, amb una gran quantitat d’aficionats a les seves obres.
Les seves primeres influències literàries estaven marcades pel treball d’Iván Iefrémov, encara que se’ls ha associat també amb H. G. Wells, Arthur Conan Doyle i Jules Verne.
Les seves obres mostren una clara evolució de la ciència ficció més didàctica a un estil molt més humanista i de sàtira social. És sorprenent (i possiblement el que més va cridar l’atenció als seus fans incondicionals russos) l’habilitat per tractar sobre temes com la decisió individual humana i les coses sense sentit del poder absolut; són grans temes subjacents en tota la seva literatura.

No hi ha comentaris

Universo

Dilluns passat es va fer la trobada del Club de lectura de ciència ficció la novel·la La isla, de Aldous Huxley.

Aquesta és la darrera obra d’Aldous Huxley, i vol ser un la islacompendi de totes les seves idees. Vasera escrita trenta anys més tard que la seva famosa obra Un món feliç i que es caracteritza per ser la seva oposada.
A Un món feliç ens presenta una societat futura totalment monitoritzada, sotmesa mitjançant drogues i ensinistrament i controlada des d’abans del naixement amb tècniques usades per la genètica. És a dir, una distòpia.
En canvi, a “L’illa” ens mostra un món utòpic que cerca la felicitat de la gent que hi viu i que aconsegueix, usant unes tècniques similars a les que apareixen a Un món feliç, però aquest cop al servei de l’ésser humà. A més a més, ens mostra una unió de les idees religioses i místiques de la cultura oriental i de l’occidental d’on recull el millor de cada món.
Però en aquesta tertúlia, com acostuma a ser habitual en les de ciència ficció, ens han interessat més els temes que tracta l’autor. La manipulació genètica, el control de la industrialització, com dur a terme una educació en principis i donar a tot ésser humà el seu lloc al món, el poder polític, la corrupció de les grans empreses etc.

Per a la propera trobada del club de lectura els participants treballaran la novel·la gràfica:

L’obra: Universo!
Universo! és una sèrie de relats independents que,portada a la manera de títols clàssics com La dimensió desconeguda o Més enllà del límit, però amb una filosofia moderna que l’emparenta amb Black Mirror, ens planteja un escenari futurista: pot ser una empresa que descobreix el viatge en el temps i vol arribar fins a l’inici de la creació per registrar els quarks amb la seva marca, uns robots de companyia que de forma misteriosa es tornen letalment afectuosos, o un accident quàntic en què una enginyera es veu transportada uns minuts en el futur, complicant la seva vida fins a un punt extenuant.
És un còmic que neix pensat per a un entorn digital, en tres idiomes (castellà, anglès i català), i que pretenia ser una sèrie (més o menys) regular. Monteys deixa de banda la historieta d’humor d’una pàgina per aproximar-se més al concepte d’històries de gènere més extenses i properes al format comic book tradicional.
L’àmbit escollit no podia ser un altre que el de la ciència ficció, una de les passions de Monteys i gènere que ja havia tocat a l’inici de la seva carrera, com en les aventures de Calavera Lunar (1996), o Carlitos Fax (2004-06).
La paradoxa de l’avi i d’altres paradoxes temporals, els problemes de confiar les relacions en robots que poden arribar a estimar-nos massa, el primer contacte amb uns éssers extraterrestres… són alguns dels temes que tracta l’autor en els diferents capítols del còmic.
Visualment hi ha un dibuix detallat i meticulós, tant en la part realista com en la tecnologia futurista, on l’autor dóna curs a la seva creativitat.
L’intel·ligent ús del color també ajuda a la narració, ja sigui en explosions còsmiques, en flashbacks o en moments de violència extrema.

L’autor: Albert Monteys
Albert Monteys va néixer a Barcelona el 1971. Mentre estudiava Albert MonteysBelles Arts a la Universitat de Barcelona va presentar unes mostres a l’avui desapareguda editorial Joc Internacional, especialitzada en jocs de rol i wargames. Va ser acceptat, i al número 17 de la seva revista Líder, de juny de 1990, va aparèixer la seva primera tira de premsa i llavor de la tira bimestral Tío Trasgo.
Va fer les il·lustracions de suplements de jocs de rol, com ara El libro de los trolls, de la sèrie de suplements per al joc de rol RuneQuest, i amb el temps va arribar a ser encarregat de producció de l’editorial.
Paral·lelament al treball en l’àmbit dels jocs de rol, juntament amb alguns companys de facultat, com Àlex Fito, José Miguel Álvarez i Ismael Ferrer, es van donar a conèixer formant el col·lectiu La Penya, autor del còmic Mondo Lirondo, guardonat amb el premi al millor fanzine al Saló del Còmic de Barcelona de 1994. Aquest èxit va fer que el col·lectiu acabés treballant al suplement l’Avui dels Supers del diari Avui.
Monteys no trigaria a incorporar-se a El Jueves, primer fent historietes per a la revista Puta Mili, d’on va passar a fer una sèrie per El Jueves anomenada Paco ‘s Bar, que va ser substituïda per Tato el desembre de 1996.
Al Saló del Còmic de Barcelona de 1997 va guanyar el premi a l’Autor Revelació pel comic-book Calavera Lunar (pel qual també va estar nominat a Millor Obra i Millor Guió, en una triple nominació sense precedents), una obra més personal que aprofundia en el seu univers humorístic particular.
També ha realitzat còmics per la revista infantil Tretzevents.
Al gener de 2011 va deixar la direcció de El Jueves en mans de Maite Quílez per poder dedicar més temps a la seva tasca com a dibuixant.
En 2014 comença a publicar en format digital la sèrie de ciència ficció retrofuturista Universo !, que el 2017 va ser nominada al Premi Eisner en la categoria de millor còmic digital i amb la qual va obtenir el premi Carlos Giménez al Millor Webcomic o Còmic Online. L’abril de 2018 Astiberri comença la publicació en paper del còmic, pel qual ha continuat rebent diversos guardons, com el Premi al Millor Còmic al Saló del Còmic de Barcelona de 2019.

No hi ha comentaris

La isla

El dissabte passat es va fer la trobada del Club de lectura de ciència ficció per visionar i comentar la pel·lícula Origen, de Christopher Nolan.

La pel·lícula “Origen”, estrenada l’any 2010, va ser dirigida per origenChristhopher Nolam i va guanyar de tres Oscar: a la millor fotografia, a la millor barreja de so i als millors efectes especials. Va assolir el tercer lloc entre les pel·lícules més taquilleres d’aquell any.
Dom Cobb (Leonardo DiCaprio) és un lladre pròfug de la justícia nord-americana, especialitzat en infiltrar-se en els somnis per robar idees, claus de bancs, etc. mentre les seves víctimes dormen. Això ho aconsegueix a través d’un somni induït per un dispositiu conegut com “la màquina dels somnis”, la qual administra un potent sedant que li permet compartir un món de somnis construït per la imaginació de l’atacant, que després és ocupat per projeccions mentals del subjecte al qual se li extreu la informació, perquè la persona no sospiti que està somiant. En una missió Dom Cobb i el seu equip són contractats per Enginyeria Cobol per extreure el pla d’expansió de Proclus Global, liderada pel magnat japonès Saito (Ken Watanabe) però, per un gir inesperat, l’operació resulta ser detectada per la víctima i es surt de control. Saito, en lloc de prendre venjança pel que han fet, els proposa un treball: que en lloc de robar una idea implantin Origen, al que l’equip s’oposa per la dificultat que representa. No obstant això, Cobb es veu temptat amb la promesa que si aconsegueixen implantar un origen (inception en anglès) que dóna nom a la pel·lícula, els seus problemes legals es resoldran.
Aquest seria un resum de la trama però el que la pel·lícula va inculcar en el grup va anar més lluny, ja que parlem dels somnis i el seu control, de la realitat, de què és la realitat, de si vivim en un somnis, si el somni és la realitat, del control del subconscient a través de la publicitat, de les estratègies per evitar el dolor, de la psicoanàlisi de la culpa, de la negació de la realitat, de la necessitat de desxifrar el suïcidi, de com aquest s’oculta en la societat … Milers d’interrogants que ens fan penetrar més en aquesta història i ens porta a noves fronteres en les nostres idees.

Per a la propera trobada del club de lectura els participants treballaran la novel·la:

L’obra: La isla
portadaL’illa (en l’original en anglès: Island) és una novel·la publicada per primera vegada el 1962. És la història de Will Farnaby, un periodista amb aires de poeta que viu en una illa anomenada Pala. L’illa és el contrapunt de la novel·la Un món feliç de 1932.
Quan un metge escocès arriba a aquesta illa al segle XIX, transmet les seves creences als habitants, que professen la fe budista.
Així es crea una societat que barreja els avantatges de la cultura d’Occident i d’Orient. Una de les seves peculiaritats és que a l’illa s’ha aturat la industrialització, el que s’ha fet per crear una societat que divideixi el seu temps entre la feina, l’oci i la contemplació, com una crítica a la vida frenètica que portem en l’actualitat .
Per als habitants de Pala, el progrés és sinònim d’una actitud selectiva davant la tecnologia, que contrasta amb la pobresa de la seva illa veïna, Rendang, i amb el desenvolupament intensiu d’Orient, molt industrialitzat en aquest moment.
Encara que utilitzen els avenços científics i metges, rebutgen la industrialització, de manera que només trien allò que, a la seva manera de veure, els va a fer feliços.
Es tracta, per tant, d’una crítica cap als avenços de la societat dels anys 60, que pot extrapolar-se a la situació actual.
De fet, a partir de la publicació del llibre s’ha creat una fundació anomenada “Illa”, que pretén implantar una cultura basada en la selecció aplicada a l’illa, i que treballa sense ànim de lucre.

L’autor: Aldous Huxley
Aldous Huxley (Surrey, Anglaterra, 1894 – Califòrnia,Aldous_Huxley Estats Units, 1963) és un dels escriptors britànics més destacats del segle XX. Membre d’una família amb una llarga tradició intel·lectual (és nét del cèlebre biòleg T. H. Huxley i besnét del poeta Matthew Arnold), estudià a Eton i Oxford, on es graduà en Literatura Anglesa.
Després d’exercir la docència durant un breu període, passa gran part de la Primera Guerra Mundial a Garsington Manor, la residència de lady Ottoline Morrell, on coneix a diversos membres del grup de Bloomsbury i a d’altres escriptors rellevants, i al final de la contesa comença a col·laborar en publicacions com la revista Athenaeum.
Durant la dècada dels anys vint fa diversos viatges per Europa amb la seva dona Maria Nys i publica novel·les de cert èxit com Els escàndols de Crome (1921) i Contrapunt (1928), caracteritzades per la sàtira contra la societat contemporània i la moral convencional.
Durant els anys trenta la seva preocupació pels aspectes deshumanitzadors del progrés científic fructifica a la distopia Un món feliç (1932), que li val l’èxit massiu entre la crítica i el públic.
En aquesta mateixa dècada publica la novel·la Cec a Gaza (1936), que posa de manifest el seu interès per la filosofia oriental i el misticisme, i viatja als Estats Units, on s’estableix definitivament a Califòrnia.
Allà treballa com a guionista per a Hollywood i aprofundeix en el misticisme, cosa que dóna lloc a l’assaig La filosofia perenne (1946).
A la dècada dels cinquanta reflecteix la seva experimentació amb les drogues en Les portes de la percepció (1954) i Cel i infern (1956), i, després de la mort de la seva primera dona, es casa amb Laura Archera. Després de ser-li diagnosticat un càncer en 1960, passa els dos següents anys treballant en la novel·la utòpica L’illa (1962), que veurà la llum un any abans de la seva mort.

No hi ha comentaris

Origen

El dilluns passat es va fer la trobada del Club de lectura de ciència ficció per comentar el llibre La màquina del temps, d’Herbert George Wells.

El temps, aquest gran misteri que és la quarta dimensió. Qui no la màquina del tempsha somiat alguna vegada en viatjar en el temps? Anar algun moment històric, conèixer els grans pensadors… Com fer-ho? Construint una màquina del temps?I això és el que va fer H.G.Wells l’any 1895 quan va escriure el seu llibre “La màquina del temps”. I aprofita aquesta màquina per traslladar-nos a un futur molt llunyà i intentar descobrir quina ha estat l’evolució de la raça humana.I què es troba? Amb un món amb un clima càlid i amb una raça d’humans que aparentment no necessiten treballar ni fer res per subsistir, però que tampoc recorden res del seu passat i no tenen cap interès ni pel que els envolta, ni per les arts, ni pel desenvolupament de la seva intel·ligència, ni per res. A primer cop d’ull aquesta evolució els ha portat a ser criatures insulses sense cap meta.Però aquestes són les úniques criatures que poblen la terra? El protagonista no és capaç de veure cap animal però quan arriba la nit aquests éssers tenen por i es refugien en els grans edificis abandonats que no són capaços de mantenir.I a la nit apareixen els Morlocks, l’altra espècie que ha sobreviscut, que viuen en els subterranis, en la foscor, i que sobreviuen a costa dels humans com si fossin el seu bestiar.Una novel·la que ens parla de la revolució industrial, de la discriminació de les classes socials, del canvi climàtic, que és capaç de referir-se a la quarta dimensió deu anys abans de les teories de la relativitat d’Einstein, que desenvolupa l’evolució genètica fins a les seves últimes conseqüències i tot això amb un llenguatge senzill i molt concret per a gaudir-ne.

A la propera sessió del Club de lectura es visionarà una pel·lícula:

L’obra: Origen

portadaEn L’Origen Don Cobb (Leonardo DiCaprio) és un lladre que es troba pròfug de la justícia dels Estats Units, convertint-se en especialista per infiltrar-se en els somnis i robar idees, així com les claus dels bancs, mentre les seves víctimes dormen.
Tot això ho aconsegueix a través d’un dispositiu conegut com “La màquina dels somnis” encarregat d’administrar un potent sedant que li permet compartir un món de somnis elaborat per la imaginació de l’atacant.
Aquest món després és ocupat per projeccions mentals del subjecte al qual se li està extraient la informació perquè aquesta persona no sospiti que està somiant.
En l’Origen el somni consisteix en el somiador, que és la persona que en realitat es troba en el somni, cada nivell de son ha de tenir un somiador, com passa al principi en la ment de Fischer Jr. Yusuf és el somiador en el primer nivell, Arthur és el somiador del segon nivell i Eames és el somiador del tercer nivell.
Cadascun dels somnis més consisteix en un subjecte, generalment la persona el subconscient està tractant d’extreure la informació. Freqüentment la persona no s’adona que aquesta somiant, llevat que alguna cosa fora del comú li causés distracció, ja que el subjecte el que omple el somni amb projeccions, persones creades per la seva subconscient i quan aquest subjecte comença a notar que està en el somni d’una altra persona, totes les seves projeccions es tornen violentes cap al somiador.
Amb el seu equip i la “arquitecta” d’escenaris per als somnis Ariadne intentarà una operació molt complexa, que podria deixar a tots en una mena de llimbs.

El director: Christopher Nolan
Christopher Nolan (30 de juliol de 1970) és un director de cinema, guionista, productor i editor britànic, nominat en cinc ocasions a l’Oscar.Man of Steel - European Film Premiere
Fill de pare anglès i de mare nord-americana, Nolan va néixer a Westminster, un barri del centre de Londres on va començar a realitzar pel·lícules a l’edat de set anys amb la càmera Súper 8 del seu pare i les seves joguines com a personatges.
Va ser educat en Haileybury College, una escola independent a Hertfordshire, Anglaterra. Després va estudiar literatura anglesa a la University College de Londres, mentre realitzava diversos curtmetratges en una escola de cinema.
El seu curt “Tarantella” va ser projectat en Imatge Union, una exhibició de cinema independent en PBS, el 1989. Un altre dels seus curts, “Larceny”, va ser projectat durant l’Cambridge Film Festival el 1996. Un altre dels seus més notables curts va ser “Doodlebug”, protagonitzat per l’actor Jeremy Theobald, qui després també apareixeria en “Following”, el primer llargmetratge de Nolan.
En les seves pel·lícules es tracten amb freqüència temes de la psicologia, com la memòria en “Memento” o els somnis en “Inception” ( Origen), Ja des dels seus inicis va ser reconegut pel seu treball en el seu primer llargmetratge “Following”. Nolan va saltar a la fama amb el seu segon llargmetratge “Memento”, basat en un relat curt escrit pel seu propi germà, Jonathan Nolan, que després s’adaptarien junts a un guió convencional per rodar la pel·lícula i pel qual van ser candidats a l’Oscar en la categoria de millor guió original.
En la seva pel·lícula (The Dark Knight) va innovar amb l’ús de les càmeres d’alta definició IMAX per les escenes d’acció (sense precedents coneguts, ja que són habituals com plans fixos en documentals).
Al gener de 2013 va dirigir Interstellar, 1 amb un guió escrit pel seu germà Jonathan Nolan. El film tracta sobre un grup de científics que viatgen per un forat de cuc per arribar a una altra galàxia.

No hi ha comentaris

La màquina del temps

El dilluns 14 de gener es va fer la primera trobada del Club de lectura de ciència ficció de l’any. El llibre escollit va ser “20000 llegües de viatge submarí” de Jules Verne, un escriptor de capçalera de joventut, i per alguns un nou descobriment.
Considerat el primer escriptor professional de ciència ficció, va néixer a França i va viure entre els anys 1828 i 1905, així doncs, un escriptor del segle XIX que va escriure sobre els segles XX i XXI.
La seva primera novel·la escrita el 1863 i publicada el 1994 titulada “Paris en el siglo XX” ja ens parla de gratacels de vidre, cotxes de gas, trens d’alta velocitat i fins i tot d’Internet.
Va ser un escriptor amb coneixements enciclopedistes que estimava la ciència i la tecnologia i que volia sobretot, divulgar-les, perquè creia que serien el gran impuls de la humanitat.
Va ser capaç de predir el submarí, l’helicòpter, els trens d’alta velocitat, els gratacels de vidre, el viatge a la lluna, la conquesta dels pols, els cotxes de gas, els panells solars, els rajos làser, etc. Tot això a partir dels coneixements que hi havia en aquell moment.
“20000 llegües de viatge submarí” és un llibre d’aventures on ens introduïm a les meravelles del fons del mar en un any on encara els submarins no solquen els mars i els fons marítims són totalment desconeguts. És un llibre que ens sorprèn per ser un compendi d’informació científica, a la vegada que un llibre d’aventures amb personatges dels que t’enamoren i que han passat a la posteritat, essent el capità Nemo un personatge dels nostres dies, i el submarí Nautilus també.
Un llibre que ha agradat per la candidesa dels seus personatges, per la sorpresa meravellosa que transmet i per les ganes que contagia de saber més del món en què vivim.

Per a la propera sessió del Club de lectura es prepara el següent llibre:

L’obra: La màquina del temps
portadaVa ser la primera novel·la d’un dels considerats com a pares de la ciència ficció i, amb la seva barreja d’aventures i doctrina social i política, va aconseguir un notable èxit, contribuint així a l’estabilitat de Wells, que a partir d’aquest moment va poder dedicar-se plenament a l’escriptura. Una part del llibre, la qual versa sobre l’explicació de l’invent i en la qual es discuteix sobre la quarta dimensió, va ser publicada l’any 1893 al Henley’s National Observer. L’escriptor va desenvolupar la resta de la novel·la, que tracta de les aventures del Viatger a través del Temps en el futur dos anys després, tasca que li va portar escassos quinze dies.
Amb aquesta obra Wells inaugurava per al gran públic la temàtica del viatge a través del temps, tot i que l’autor no entra en les paradoxes temporals, ja que al llibre preval la finalitat moralitzadora.
Davant l’escepticisme dels seus amics, un científic de finals del segle XIX aconsegueix descobrir les claus de l’anomenada «quarta dimensió» (el temps) i construeix un vehicle que li permet viatjar físicament a través del mateix. Mentrestant els seus amics es reuneixen a casa, després d’esperar una estona, el veuen entrar en un estat calamitós. Els explica la història de com va viatjar a través del temps: amb la intenció de conèixer el futur de la humanitat es va desplaçar fins a l’any 802.701, però lluny de trobar una societat en la plenitud del seu desenvolupament, veu un món en decadència habitat en la seva superfície per uns éssers hedonistes (els Eloi), però sense escriptura, intel·ligència ni força física.
Poc després descobreix que aquests éssers viuen amb una immensa por al subsòl i la foscor. El subsòl està dominat per unes sinistres criatures, els Morlocks, una altra branca de l’espècie humana que s’ha habituat a viure en les tenebres.
Ningú creu la seva història, però un dels tertulians habituals torna l’endemà i veu com el viatger pren certes coses del seu laboratori (entre elles una càmera) i part cap al futur. El narrador, present en la fugida del Viatger, comenta que allò va ocórrer fa més de tres anys. Avui dia espera al Viatger per preguntar sobre la seva nova aventura.

L’autor: Herbert George Wells
Herbert George Wells va néixer el 1866 a Bromley i morí a Londres el 1946. H.G._WellsFou un escriptor i filòsof polític anglès. Tot i que la seva narrativa va tractar diversos temes, és fonamentalment apreciat com el primer continuador de Jules Verne, el creador de la ciència ficció, i també com el precursor d’altres grans autors que, ja al s XX, van orientar el gènere cap a la literatura distòpica: Aldous Huxley, George Orwell, Isaac Asimov o Ray Bradbury, entre d’altres.
Un accident infantil pel qual es va trencar la tíbia i la seva llarga convalescència el van obligar a romandre durant mesos en repòs. Amb vuit anys, aquesta imposada quietud va propiciar el descobriment de la lectura i en particular (guiat pel seu pare), d’autors com Charles Dickens o Washington Irving.
De jove va estudiar biologia a la Normal School of Science de Londres i, allunyat de l’humanisme clàssic, se situà en una posició més propera a les ciències, que li va proporcionar bona part de l’energia creadora que va nodrir la seva trajectòria com a novel·lista.
La seva producció podria dividir-se en tres etapes: la de la novel·la científica, la familiar i la sociològica. Inaugurada poques dècades abans per Julio Verne, la novel·la de ciència ficció es va convertir aviat en un gènere popular gràcies al geni de l’escriptor francès; però les escrites per Wells són també obres mestres del gènere gràcies tant al seu interès científic com als seus sòlides estructures estilístiques i al seu prodigi imaginatiu.
L’autor va publicar més de vuitanta títols en els quals es va mantenir al marge de la influència que els autors francesos i russos exercien sobre novel·listes contemporanis seus, com Henry James, George Moore i Joseph Conrad. Escriptor modern, de gran capacitat creadora i originalitat temàtica, HG Wells es troba en la línia de novel·listes que exposen una visió realista de la vida i mantenen alhora una enèrgica creença en la capacitat de l’home per servir-se de la tècnica com a mitjà per millorar les condicions de vida de la humanitat, tot i que les seves novel·les relaten precisament tot el contrari: els riscos inherents als avenços tecnològics.

No hi ha comentaris

CATCON 2018, II Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia

catconEls dies 24 i 25 de novembre la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF) va organitzar la CATCON 2018, II Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú.

La CATCON és la convenció de literatura fantàstica i de ciència-ficció que se celebra als territoris de parla catalana. Té per objectiu esdevenir un punt de trobada entre els autors i traductors que conreen aquest gènere, els bloguers, els afeccionats i les editorials.

Els actes que s’han celebrat a la Catcon podem dividir-los en dues parts: d’una banda la programació que es va realitzar durant el cap de setmana a l’Auditori i per l’altre els actes paral·lels que s’han desenvolupant a Vilanova durant les setmanes anteriors.

La Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú ha participat amb diversos actes, l’exposició Pedrolo. Més enllà dels límits, del 5 al 25 de novembre; Jugar i jugar sense parar, amb jocs de taula d’última generació; una trobada amb l’escriptor Antoni Munné-Jordà; la projecció de la pel·lícula Segon orígen amb cinefòrum a segon origencàrrec de l’actor Sergí López; una trobada amb l’escriptora especialitzada en ciència-ficció Èlia Barceló; i l’Hora del Conte Max i els superherois a càrrec de l’actriu Montse Panero…

Podem dir que s’han cobert gairebé totes les diferents variants en les que podria aparèixer la ciència ficció.

En relació amb el programa hem de ressaltar els convidats d’honor de este 2018, els escriptors Joan-Lluís Lluís i Èlia Barceló.

MaxI de les diferents activitats de la Catcon ha destacat l’homenatge a Rosa Fabregat, gran dama de este gènere a Catalunya, una de les participants en la taula rodona sobre el punt de vista femení a la ciència ficció i la fantasia, a la que també va hi han pres part noms de primeríssima actualitat, i que ha estat conduit per la periodista Karen Madrid.

Un programa on ens han parlat de traduccions, de música, d’autoedició, de mitologia i il·lustració, de Mary Shelley, a més de la presentació de nombrosos llibres.

 

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »