Eixample Nord, arguments i propostes

 Enguany es compleixen 140 anys de l'aprovació i publicació del pla d'eixample promogut per Francesc Gumà. Aquest és un instrument que encara sobresurt en l'evolució de la planificació urbanística de Vilanova i la Geltrú ja que va tenir la virtualitat de projectar la vila vuitcentista d'acord amb els paràmetres de l'època. Durant les dècades posteriors, aquell planejament va adaptar-se de forma racional a les diverses etapes de crisi i decadència, de pèrdua de població, d'expansió i l'arribada d'indústries i del primer creixement poblacional fruit de les onades migratòries. Va encabir al seu model escoles o equipaments avui encara en funcionament com el mercat, del que enguany celebrem el 75è aniversari. Això va ser així fins a la fi del model superat per l'absència de planificació i per una etapa de desenvolupament massiu durant la dictadura.

140 anys després, amb una ciutat que ha rebut l'herència de la millor planificació però també els efectes de l'absència d'unes directrius d'ordenació en els moments crucials fins l'arribada dels ajuntaments democràtics, hem aprovat de forma inicial la modificació del nostre Pla General a l'àmbit de l'Eixample Nord. Aquesta modificació que marca aquestes directrius per a la ciutat futura, és sense cap dubte la més important de les realitzades des del 2001. No és que ens calgui en aquest moment créixer ni urbanitzar nous espais, no hem aprovat construir res. Planificar no és urbanitzar, és preveure una ordenació, marcar les pautes per només si ens cal, disposar d'un model urbanístic vàlid i adaptat a les noves circumstàncies i a un nou model de desenvolupament que ha de ser més sostenible. L'objectiu d'aquesta modificació del Pla General, permet passar d'un únic sector a tres sectors independents tenint en compte les previsions futures, ja que els ritmes que no seran els viscuts els darrers anys. En aquesta ordenació de cada sector, que a més es dividiran en polígons, garantim una coherència i un calendari racional.

Eixample Nord és un sector estratègic, per a la ciutat, la comarca, l'àmbit regional i també per a Catalunya, per la seva bona connexió, però també per la relació i proximitat amb la ciutat actual, com així reconeix el planejament territorial. Per això s'han fet reserves de sòl per a disposar d'equipaments de capitalitat i zones verdes amb més entitat i grandària, de les que no disposem avui: així el sistema de torrents es recupera com a corredors i connectors entre la ciutat i la plana agrícola, actuant com a portes verdes cap al parc del Garraf. També es contempla la protecció i potenciació del patrimoni arquitectònic i rural.

També garanteix que el model tingui relació amb els teixits urbans existents de la ciutat actual, per això s'ha apostat per un model de ciutat compacta que permeti que l'ús del sòl sigui el màxim d'eficient des del punt de vista ambiental i social. Una ciutat amb més diversitat d'usos, amb un equilibri entre l'habitatge i el sòl per activitats econòmiques, precisament és sobre el sòl industrial i terciari que el nostre planejament ha esgotat ja tot el sòl planificat i ens cal per poder donar sortida a les demandes existents. I finalment una ciutat cohesionada, ja que el 64% del sector tindrà algun tipus d'ús públic. Aquesta modificació, també contemplarà que Platja Llarga pugui iniciar el procés per deixar de ser sòl urbà, ja que el trasllat del sostre es farà sobre l'aprofitament que li correspon a l'Ajuntament, sense que avui s'hagi posat a debat per part de ningú, cap alternativa als convenis signats en el seu moment.

Es tracta d'un projecte que, després d'haver-se debatut entre tots els grups municipals durant 4 anys, i tot i els vetos que s'ha trobat per impedir-ne els debats públics, ara es sotmetrà a informació pública i que podrà ser consultat per la ciutadania amb tota la transparència. Un projecte que no és del govern, és un projecte de ciutat, com ha demostrat l'alt grau de suport polític que ha rebut pel Ple. Aquesta modificació és també el primer pas per poder iniciar el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), situat a l'agenda urbanística de la ciutat, conjuntament amb instruments necessaris previs, com la revisió del PERI Cap de Creu que arriba a la fi del seu camí, el Catàleg de Masies en sòl no urbanitzable que ja ha entrat en vigor o la revisió del Pla de Catàleg del patrimoni que en aquests moments s'està treballant.

Una aposta per un model de ciutat més compacta, més sostenible, amb una gestió garantida per part de l'Ajuntament. Aquesta és l'acció del govern de la ciutat, amb arguments i propostes sotmeses al debat, que es centra en un urbanisme més racional i al servei de les persones.