Joan Maragall a la Joan Oliva

A partir d'aquest divendres, 24 de maig i fins al 17 de juny, s'inicia a la biblioteca Joan Oliva i Milà la mostra itinerant Joan Maragall, el poeta extasiat. La primera part de l'exposició ens mostra la cronologia de Maragall, repassant la seva vida amb imatges i textos biogràfics i literaris significatius. S'hi mostra la seva evolució i els punts d'inflexió més importants en la seva trajectòria quant a la creació literària i el seu pensament cívic. La segona part, basada en la relació directa de Maragall amb el teatre, parteix de tres punts: la seva vinculació amb el projecte de Teatre Íntim d'Adrià Gual, la seva faceta com a crític teatral i el seu paper com a dramaturg.

Joan Maragall va compartir amb el grup modernista de L'Avenç la necessitat de regenerar i recatalanitzar la cultura catalana com a condició sine qua non per a la seva modernització. Per això, blasma amb duresa el género chico i el flamenquisme i defensa la traducció de les grans obres europees: se sent fascinat per Ibsen, accepta el decadentisme de Maeterlinck com a revulsiu estètic, adapta la teorització de Wagner sobre el drama líric a la circumstància catalana i es compromet activament amb el projecte del Teatre Íntim d'Adrià Gual a partir de 1898.

Després de traduir Ifigènia a Tàurida, La Margarideta i Eridon i Amina per al Teatre Íntim, i de col·laborar en el projecte de Felip Pedrell de musicar El Comte Arnau, Maragall va assajar també la creació dramàtica. Nausica, acabada el 1910, constitueix la seva particular i única aportació a l'escena catalana sense perdre, però, en cap moment, la referència literària universal que li aporta l'Odissea d'Homer, i un projecte inacabat de Goethe. Hi plasmarà la idea de l'enamorament i la renúncia i la funció de la memòria per a la vida i per a la creació artística.