Patrícia Gabancho i Montserrat Cervera parlen de les dones rellevants en la història de Catalunya

Aquest dimarts, a la Sala de Juntes de l'EPSEVG, va tenir lloc la taula rodona Les dones rellevants a la història de Catalunya, la vessant femenina de l'horitzó identitari de Catalunya. Van intervenir-hi l'escriptora Patrícia Gabancho, autora del llibre Les dones del 1714, i Montserrat Cervera, historiadora iniciadora de la recerca història femenina.

Fins ara, totes les visions de 1714 s'havien fet des d'una vessant molt masculina. Quan s'expliquen fets històrics des de la mirada femenina o masculina es despleguen unes realitats diferents. Per això, Patrícia Gabancho comentava que, quan li van encarregar el llibre de les dones del 1714, va decidir buscar i investigar les dones que al llarg dels anys, i no només en un fet concret, estaven presents i, en canvi, no havien estat visibles per a la comunitat.

Aquest seria el cas, per exemple, de Manuela Desvalls, de Cardona, significada austriacista durant la Guerra de Successió. Abadessa del monestir de Vallbona, va ser una conspiradora i col·laborà en l'elaboració de les cròniques de l'època. Patrícia Gabancho va palesar que el costum de no fer visibles les dones encara cueja. I ho evidenciava explicant que, recentment, s'han homenatjat els dos germans Desvalls al poble de Poal, però s'han oblidat la figura rellevant de Manuela. Aquest també és el cas de Magdalena Giralt, perseguida, empresonada, amb els bens confiscats, abandonada i amb els fills perduts i, un cop alliberada, esgotada amb un dolorós peregrinatge per rescatar el cap del seu marit, el general Moragues, posat en una gàbia penjada al Portal de Mar per escarment i exemple de tothom. Les súpliques de Magdalena Giralt no foren escoltades fins al 1727. En canvi, al poble on vivien, Sort, també ha estat oblidada i només es ret homenatge al general Moragues.

Per la seva banda, Montserrat Cervera situava la invisibilitat de les dones durant segles i segles com un efecte clar del sistema patriarcal. Explicava que, si busquem en l'itinerari de vida de les dones, veiem una història diferent, amb uns valors diferents. Per això, cal aprofitar el moment que estem vivint ara i aprendre a apreciar la manera de fer de les dones.

Les ponents ressaltaren que a Catalunya estem en un moment de nova política, una política horitzontal, de caire assembleari i encapçalada majoritàriament per dones: Ada Colau, Teresa Forcades, Carme Forcadell, Muriel Casals, Esther Vives...Totes elles estableixen xarxes de cooperació i ajuda mútua i es mouen amb valors més solidaris i de cohesió. En canvi, altres formes de política vertical són liderades principalment per homes, ocupant un centralisme a nivell de gènere i de territori. 

L'acte va finalitzar amb la intervenció de Judith Barbacil, historiadora que lidera el grup de Dones amb Memòria, qui va explicar que "aquest oasi de dones que tenim a Vilanova i la Geltrú, des de fa 16 anys, i que va començar amb la Montserrat Cervera, la Rosa Català i un petit grup de dones, no ha parat de créixer i és una finestra oberta per valorar com cal la història de les dones a la nostra ciutat".

Per altra banda, el dimarts 21 d'octubre va tenir lloc una altra taula rodona formada per Nora Rodríguez, pedagoga i escriptora, Judith Barbacil, historiadora i conductora del taller d'història Dones amb Memòria, i Mari Pau Munuera, presidenta de l'Associació de Dones La Frontissa, van parlar de l'empremta femenina en la transformació de la societat, posant en valor les aportacions i el saber de les dones. Un homenatge a les participants del grup Dones amb Memòria i que, dia a dia, recuperen el fil històric de la nostra ciutat. Es va cloure l'acte amb un reconeixement a la trajectòria de Manoli Àlvarez, membre fundadora de l'associació de dones La Frontissa, del grup de Dones amb Memòria i activista feminista.

Tots dos actes, que van comptar amb l'assistència d'un nombrós públic, juntament amb l'exposició que es pot visitar al vestíbul de l'Ajuntament fins al dia 18 de novembre Itineraris de vida: dones compromeses a Catalunya, formen part dels actes del Tricentenari que se celebren a Vilanova i la Geltrú.