Mor Pere Tàpias

 Joan Collell Xirau, conegut popularment com a Pere Tàpias, ha mort aquest aquesta matinada després d'una llarga malaltia.

La notícia de la seva mort, que ha colpit la societat vilanovina, ha coincidit en el temps amb la decisió de l'Ajuntament de la ciutat d'atorgar la Medalla de la Ciutat a Pere Tàpias per reconèixer la trajectòria d'aquest cantautor i gastrònom. Aquesta distinció es sol lliurar en vida, però en aquest cas es farà a títol pòstum, ja que els tràmits ja s'havien iniciat i comptaven amb l'aprovació de la Junta de Govern Local.

L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, ha definit Pere Tàpias com "un personatge excepcional, que ha tingut un paper destacat en la cultura i la divulgació de la gastronomia del país, alhora que sempre ha estat un vilanoví més, molt estimat". Per a l'alcaldessa és especialment remarcable la seva etapa com a primer Defensor de la Ciutadania, "fet que demostra el seu compromís social i la disponibilitat de treballar per la col·lectivitat".

Pere Tàpias és un dels personatges vilanovins més reconeguts arreu del país, havent assolit popularitat i distinció no només per la seva extensa carrera com a cantautor, sinó també per la tasca divulgativa en el camp de la gastronomia. De fet, ha estat un referent en la promoció de la cuina marinera i en especial del xató.

Aquesta trajectòria que el va fer popular, així com la projecció que ha significat la seva figura per a Vilanova i la Geltrú, sumada a la tasca exercida com a Defensor de la Ciutadania entre 2001 i 2010, s'han considerat mèrits per concedir-li la Medalla de la Ciutat.

Biografia
Joan Collell va néixer a Vilanova i la Geltrú el 19 de maig de 1946. La seva activitat musical és anterior a l'arribada de Pere Tàpias. Des de l'any 1964, Collell composa i interpreta cançons al Teatre Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú. Aquestes primeres cançons eren transcendentals, i van animar el seu autor a intentar l'entrada a Els Setze Jutges.

L'any 1967 es va presentar a La Cova del Drac per fer la prova d'accés a aquell prestigiós col·lectiu de cantants. Hi va cantar algunes d'aquestes cançons transcendentals, però no van aconseguir captivar el tribunal, que va demanar a Collell si tenia alguna cançó més divertida. L'aspirant va entonar "La Tia Maria", una cançó feta en clau d'humor que prenia distància amb totes les que havia interpretat fins aquell moment. Aquesta darrera cançó va ser la que més va interessar els presents, i el van encoratjar a seguir la seva carrera per aquesta línia. Aquí va ser quan va néixer Pere Tàpias.

Mesos més tard, quan la companyia de discos va decidir publicar-li el primer senzill (el que contenia "La Tia Maria" i "El Progressista") va demanar a Joan Collell que triés un nom artístic. És en aquest moment quan es formalitza el nom artístic de Pere Tàpias. Durant la dècada dels 70 i 80 és quan treu gran part de la seva discografia i volta per tot Catalunya fent recitals. Destaca la seva participació al festival "Sis hores de cançó" a Canet (des de 1974 fins a 1980), el festival de referència del fenomen de la Nova Cançó.

La seva cançó més coneguda, "La moto", s'inclou en el disc "400 pendons", de 1979. L'any següent seria el torn de "Passeig del Carme", nom de l'emblemàtic passeig vilanoví, que alguns consideren el seu treball més reeixit, i que els darrers anys s'ha convertit en l'himne del FIMPT (Festival Internacional de Música Popular Tradicional de Vilanova i la Geltrú).

L'any 1982 comença a treballar a TVE Sant Cugat. El 1987, després del disc "La mar de bé", deixa la música durant un llarg període, i es concentra en altres activitats. D'una banda, la ràdio i la televisió (on presenta el programa "Què vol veure?" del circuit català de Televisió Espanyola); de l'altra, la seva tasca de gastrònom, escrivint llibres i promocionant el xató; i la seva feina d'advocat, ja que és llicenciat en Dret. Des de 1996 combina ràdio i cuina en el programa de Catalunya Ràdio "Tàpias variades". L'any 2001 va publicar un recopilatori titulat "Les meves cançons" i va fer algunes actuacions per tot Catalunya.

Pere Tàpias va ser impulsor de la Festa del Xató vilanovina, mestre xatòleg i inventor de la cerimònia d'aixetonament de la bóta i de la investidura dels xatonaires d'honor.

Des de l'any 2001 fins al 2010 va ser Defensor de la Ciutadania a Vilanova i la Geltrú.
L'any 2004 enceta una sèrie de programes per les televisions locals de Catalunya sota el títol "Tapias a la Carta", i durant uns anys fa xerrades de cuina per molts pobles de Catalunya. L'any 2010 va reaparèixer als escenaris amb l'espectacle "Tot Tàpias", recull de les diferents facetes i disciplines de l'artista.

Després d'un llarg silenci discogràfic, l'any 2014, acompanyat de la banda vilanovina Copa Lotus, retorna als escenaris amb el nou disc "No som un grup", que van presentar en directe a l'Auditori Eduard Toldrà.

El maig de 2016, el Teatre Principal va omplir l'escenari de personalitats i la platea de públic per l'homenatge que li va organitzar el programa "El Suplement" de Catalunya Ràdio amb motiu dels seus 70 anys.

Discografia:

1973 Per servir-vos
1975 Si fa sol
1979 400 pendons
1980 Passeig del Carme
1982 Xàndals i barretines
1987 La mar de bé
2001 Les meves cançons

Llibres:
"Cuina, Barques i Fogons" (Ed. El Médol).
"El plaer d'aprimar-se" (Ed. Columna)
"Cuines de Vilanova" (Ed. Cossetània)
Assaig de poesia: "Cap enllà navegarem" (Ed. El Cep i la Nansa)
"Restaurants de la Costa Daurada" (Ed. Optima Barcelona)
"On es desborda el sol" (Ed. El Cep i la Nansa)

Vídeo "El sentir de la ciutat", de l'Ajuntament de VNG

Què podem trobar a la Xarxa de Biblioteques de VNG sobre Pere Tàpias? Aquí