Tot un món envoltat de secrets per revelar

 El matemàtic i professor de la UPC, Joan Gómez i Urgellés va oferir dijous la conferencia “D'Euclides a Internet” dins la programació del Campus Universitari de la Mediterrània. La fascinació per preservar el secret en la transmissió dels missatges a partir de l'ús de múltiples formes de codificació i xifratge va centrar aquesta conferència davant les més de vuitanta persones que omplien l'auditori de Neàpolis. El xifratge i la codificació formen part també de la quotidianitat. En trobem exemples en els codis de barres, en els nostres telèfons mòbils, quan fem operacions bancàries amb targetes de crèdit o utilitzem els serveis de banca electrònica o en els números del DNI i del passaport, entre d'altres.

Joan Gómez, va ser introduït per la quarta tinenta d'alcaldia i regidora d'innovació i TIC de l'Ajuntament, Ariadna Llorens, que va destacar la figura del ponent com a divulgador i la seva trajectòria docent. En aquest sentit, Llorens, remarca l'excel•lent l'oportunitat que suposa l'activitat intensiva desenvolupada des del campus universitari de la mediterrània com “un excel•lent instrument de difusió i extensió de l'interès per les disciplines STEAM (Science, Technology, Engineering i Mathematics) i també en altres àmbits del coneixement”.


Joan Gómez va fer un repàs pels diferents mètodes i tècniques de xifrar missatges desenvolupats al llarg de la historia, des de l'escitala emprada durant les guerres entre Atenes i Esparta, els codis basats en la substitució de lletres emprats per Juli Cèsar a les seves campanyes bèl•liques i que van perdurar durant segles. Un viatge pel la criptografia que ens va dur des del codi Morse a la màquina enigma, un enginy criptogràfic dissenyat pels alemanys per xifrar els seus missatges que va dur de corcoll els britànics i els seus aliats durant la segona Guerra Mundial fins que Alan Turing, considerat com el pare de la informàtica moderna, va dissenyar una altra màquina per desxifrar els codis d'Enigma.

A la literatura, el cinema i l'art també ofereixen exemples de codificació des de les novel•les de Juli Verne i Artur Conan Doyle al computador HAL del film d'Stanley Kubrick, 200: una odissea de l'espai, sota les sigles del qual hi havia una referència a la companyia IBM, gràcies a un codi de desplaçament dels caràcters de l'alfabet.