Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Mi querido asesino en serie, Alicia Giménez Bartlett

BANNER-560

Alicia Giménez Bartlett, l’autora

Alicia Giménez Bartlett va néixer a Almansa (Albacete) el 1951 i va créixer a Tortosa. Actualment està casada, té dos fills i dues netes, i des de 1975 viu a cavall entre Barcelona i Vinaròs. El segon cognom Bartlett ve del seu primer marit. Quan va començar a publicar encara estaven casats i la seva agent Carmen Balcells li va aconsellar afegir-lo al seu en previsió de les futures traduccions a l’estranger. I, com gairebé sempre, l’agent no s’equivocava ja que l’autora està traduïda a 15 idiomes.

alicia gimenez bartlettGiménez Bartlett va estudiar Filologia Espanyola a la Universitat de València i es va doctorar en Literatura Espanyola per la Universitat de Barcelona.

L’any 1984 va publicar la seva primera novel·la, Exit. El 1997 va obtenir el primer guardó literari de la seva carrera: el premi Femenino Singular, de l’editorial Lumen, amb Una habitación ajena on, a través del relat de la vida de Virginia Woolf i la seva empleada de la llar, Nelly Boxal, apreciem els paral·lelismes i diferències d’aquestes dues dones.

Un any abans, la lectura de La jota de corazones de Patricia Cornwell la va motivar a iniciar una sèrie de novel·les policíaques amb la inspectora de policia Petra Delicado com a protagonista, que ha donat peu fins ara a onze obres de la saga. Aquesta sèrie li ha reportat diversos guardons, com el Premi Raymond Chandler el 2008, que anteriorment van obtenir John le Carré i John Grisham.

El 2011 va obtenir el Premi Nadal per la seva obra Donde nadie te encuentre, una novel·la històrica sobre la vida de la guerrillera hermafrodita del maquis Teresa Pla Messegué, àlies La Pastora, oculta en els boscos de Tortosa.

El 2015 obté múltiples guardons; el festival de novel·la criminal Barcelona Negra li atorga el premi Carvalho “per haver renovat la novel·la policíaca espanyola aportant una perspectiva femenina i feminista que ha estat pionera en aquest àmbit”

alicia gimenez bartlett_rodonaPer saber-ne més…

Mi querido asesino en serie, el llibre

Petra Delicado i Fermín Garzón tornen a la càrrega en aquest nou lliurament de la sèrie. En aquesta ocasió hauran d’enfrontar–se a dos problemes. D’una banda, la resolució del crim d’una dona a la qual han desfigurat la cara i també han clavat diverses punyalades. De l’altra, la col·laboració per al cas amb un membre dels Mossos d’Esquadra. Tot i que la comparació pugui semblar una frivolitat, al llarg de la novel·la veurem com la col·laboració entre forces de seguretat no és un camí de roses precisament.

miqueridoasesinoenserie

Roberto Fraile és l’inspector seleccionat per portar el cas al costat de Delicado i Garzón, i a sobre serà ell qui porti les regnes de la investigació, cosa que a Petra, acostumada a estar al comandament, no li farà cap gràcia. Si la situació ja era tensa entre els tres agents, la cosa es complicarà quan aparegui un segon cadàver amb exactament les mateixes característiques que el primer. Sí, estem davant d’un assassí en sèrie.

Els clubaires de L’Oliva Negra es tornen a trobar el proper 5 de març per comentar Tigres de vidre, de Toni Hill.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Fòrum literari. Nous mites, la Cram de Darró. Allò que la literatura procura versemblança.

Com em dol haver perdut la cal·ligrafia, apresa amb tant d’esforç durant segles i segles! Aquest meu testimoniatge no podrà ser el mateix que si l’hagués escrit quan dibuixava les marques una a una, quan la meva mà creava del no-res els signes que li dictava el cervell. Totes les lletres i les paraules que utilitzo ja han estat escrites abans per explicar altres coses. L’art de la cal·ligrafia em permetia fer que cada paraula que escrivia jo tingués la meva marca, el meu traç. [...]

El proper dilluns 10 de febrer, tindrà lloc a la biblioteca Joan Oliva i Milà un Fòrum Literari a càrrec de l’editor Francesc Mestres. En el fòrum, que porta per títol Nous Mites, la Cram de Darró. Allò que la literatura procura versemblança, s’hi comentarà una de les obres de l’escriptor Antoni Munné-Jordà, L’última mort. En l’esmentat fòrum, s’hi tractarà sobre “el paper de la literatura per conèixer i aprofundir els fets històrics. Els temps de la Cram i del relator per compartir memòria i testimoniatges dins un territori que ens és proper. La Cram i el relator en la perspectiva d’uns protorefugiats?”

FORUMUNICA_MORT Antoni Munné-Jordà (Barcelona, 1948) és un escriptor, redactor i gran divulgador del gènere de la ciència-ficció a Catalunya. La narrativa és, segurament, el gènere que més ha desenvolupat aquest autor i la ciència-ficció i la literatura fantàstica, la seva especialitat. A través de les seves novel·les i, durant anys, des de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, n’ha fet una enorme difusió al nostre país. L’any 2015, va ser guardonat amb el Premi Ictíneu, a la millor novel·la de ciència-ficció en català per Michelíada.

L’última mort forma part d’una de les dues trilogies que en Munné-Jordà ha dedicat al gènere de la ciència-ficció i la fantasia. La primera, formada per Damunt un blanc així com el del paper (1978); Ofici de torsimany (1985) i Demà serà un altre dia (1987). La segona, composta pels llibres La paciència del mar (1994); L’Última mort (1999) i Poso el comptaquilòmetres a zero (2008).

La trilogia de què forma part L’última mort està ambientada a Vilanova i la Geltrú. Totes tres obres s’endinsen en la història de Vilanova al llarg del temps, de manera que La paciència del mar té la Vilanova actual (la dels anys noranta) com a escenari, mentre que L’última mort retrocedeix a l’època dels íbers, amb el poblat de Darró com a escenari literari de la novel·la, i Poso el comptaquilòmetres a zero avança prop de 4.500 anys en la història.

mestres_elcepilanansaEn Francesc Mestres, encarregat de la de ben segur interessant tertúlia que tindrà lloc a la biblioteca Joan Oliva, és editor de El Cep i la Nansa que l’any 1999 va inaugurar la seva col·lecció La Cram amb l’obra d’en Munné-Jordà, L’ultima mort. Quaranta anys avalen ja la trajectòria d’aquesta editorial vilanovina, compromesa amb la cultura catalana des dels seus orígens fins a l’actualitat.

Encara hi ha places disponibles, així que no deixeu perdre l’oportunitat de participar en el fòrum literari d’en Francesc Mestres a la Joan Oliva! Inscripcions a la mateixa biblioteca.

LlibresAntoni Munné-Jordà a les biblioteques de VNG.

  • La paciència del mar
  • Entre Sant Peters i Sant Pau
  • Temps al temps [antologia de contes de ciència-ficció]
  • L’unica mort
  • Veus de boira des del port
  • Tresgressions
  • Tiem(pos) modernos: ensayos de tecnociencia y cine
  • El mirall venecià
  • Poso el comptaquilòmetes a zero
  • Futurs imperfectes: antologia de contes de la ciència-ficció
  • Michelíada
  • Ell i l’altre: dietari d’anada i tornada
  • A banda i banda del límit
  • Dins el riu, entre els joncs
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    CLFCatalà. Cavall de guerra i Mary Poppins

    Aquesta setmana tornen les sessions al club de lectura fàcil en català de la biblioteca Joan Oliva i Milà. Dues sessions, dos mesos, dues lectures.

    Cavall_de_guerra.jpg.190x274_q85 La primera, 3 de febrer, Cavall de guerra de Michael Monpurgo, adaptació de Núria Martí Constans. Un cavall és el protagonista. Ens situem a la I Guerra Mundial. Un cavall explica la seva experiència a la guerra de trinxeres. D’Anglaterra a França lluitant contra els alemanys. Duresa, cruesa, rebel·lió, coratge, lluita, amistat, amor…

    Logo Lectura fàcil cat-001Quan esclata la Primera Guerra Mundial, el Joey, el cavall de granja de l’Albert, és venut a l’exèrcit i enviat al front. L’amistat entre el cavall i l’Albert és tan forta que el jove promet que l’anirà a trobar, sigui a on sigui. El cavall és alhora narrador i protagonista d’aquesta novel·la èpica sobre lleialtat, amistat, mort i desig de pau en un món en guerra.

    Michael Morpurgo és poeta i escriptor anglès. Va descobrir que li agradava escriure quan era mestre en una escola de primària, la qual cosa va afavorir que escrivís moltes històries destinades al públic infantil i juvenil. Els seus llibres s’han adaptat per al cinema, el teatre i, fins i tot, per a concerts.

    Alguns dels títols que podeu trobar les biblioteques de VNG són:

  • La caterina, quina cosina!
  • El dofí d’en Lluís
  • La espada dormida
  • ¡Gol!
  • Que bé que ens ho hem passat!
  • El regne de Kensuke
  • La història que ens ocupa té la seva versió en el cinema War horse, el director de la qual és Steven Spielberg.

    Dir-te que la lectura d’aquesta novel·la ha agradat als clubaires que han assistit a la sessió d’avui. Sobre l’adaptació a lectura fàcil, comentar-te que és molt bona, impressió compartida per tothom.

    Mary_Poppins_CAT.jpg.190x274_q85La segona, 2 de març, la protagonista és Mary Poppins, versió de Marta Ibàñez. Qui no coneix aquesta mainadera, mig bruixa mig fada, tan divertida? Em sembla que tothom sap qui és.
    Londres és la ciutat triada per arribar amb el vent de l’Est. Els nens Banks delerosos d’aventures, ella serà l’única que els portarà per un món de fantasia sota l’aparença de la rígidia educació anglesa.
    Després d’aquesta primera història, va escriure set llibres més sobre Mary Poppins.

    logo-LFP. L. Travers va néixer a Austràlia, però amb 17 anys va emigrar a Irlanda. Allí va fer d’actriu, de cantant i es va iniciar en l’escriptura. Quan tenia 40 anys va adoptar un nen bessó, en Camillus, al qual va amagar la procedència i que tenia un germà. Però amb els pas dels anys i quan ja el noi tenia 17 anys els va visitar el germà, l’Anthony.
    Ella no va necessitar mai una mainadera com la Mary Poppins, ella mateixa va interpretar el paper que va escriure. Encara que no tenia res a veure amb la de ficció. Pamela Lyndon era una dona esquerpa, dura, obstinada i incapaç de pensar més enllà d’ella mateixa.

    A la versió cinematogràfica de Disney de l’any 1964 de Mary Poppins, de la qual l’autora estava descontenta, apareix una paraula que es va fer famosa. Però us heu preguntat mai, què significa superfragilisticoespialidosus? No significa res, només ajuda a qui la canta a sentir-se millor.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Oxen. El hombre oscuro. Jens Henrik Jensen

    OxenL’autor de la novetat d’aquesta setmana és d’un altre autor nòrdic. En aquest cas es tracta de Jens Henrik Jensen amb ‘El Hombre oscuro’. Aquesta novel·la és la segona de la sèrie Oxen, la que la inicïa és La primera víctima’.
     
    I qui és Oxen?
     
    És el fugitiu més buscat de Dinamarca.
     
    Niels Oxen és un soldat veterà d’elit que ha decidit amagar la seva identitat després de filtrar una informació sobre la poderosa societat secreta Danehof al director d’un museu. Aquest apareix mort i a qui atribueixen l’assassinat? A Oxen. Aquest decideix actuar pel seu compte i qui l’ajudarà en la seva actuació clandestina serà Margrethe Franck, una carismàtica agent. Danehof, però, ha ordit una sofisticada trampa.
     
    logo blog genere negre_AMB LLETRES

    ‘Oxen se sentía muy satisfecho de sí mismo cuando fue hasta la segunda salida, también para cubrirla. Había tomado otra medida más, y todas juntas debían proporcionarle una protección total y absoluta.’


    Niels Oxen no confia en ningú. Mai. Ara s’amaga darrere una nova identitat lluny d’un passat que vol oblidar. Però la sinistra societat secreta Danehof està teixint un obscur pla del qual ningú no es pot amagar.
    És la lluita contra el poder i els seus abusos.
     

    ‘Alguien abrió el fuego. Varios disparos a la vez.
    (…)
    Oxen le cogió la ametralladora y abrió fuego con ella, justo en la otra dirección. Disparó a toda velocidad, sin apuntar; solo para frenar a sus atacantes y ganar algo de tiempo.
    Por el rabillo del ojo vio un fogonazo y alcanzó a evitar la siguiente ronda de disparos lanzándose de cabeza al seto, rodando sobre sí mismo y corriendo por el otro lado, a través del campo abierto.’

     
    I què se sap de l’autor?
     
    Jens Herik Jensen va treballar molts anys com a periodista, activitat que compaginava amb la d’escriptor. La seva primera novel·la va ser publicada l’any 1994, però és fins l’any 2012, quan apareix editada la primera novel·la el protagonista de la qual és Oxen, que se’l reconeix i que constitueix la seva octava novel·la. Aquesta sèrie s’ha traduït a molts idiomes i aviat es farà una adaptació cinematogràfica.
     
    Jensen confessa que la violència i la sang no li agrada, però sí la vida clandestina de l’agent secret. Le Carré, Deighton, Ludlum i escriptors suecs han estat les seves influències.
     

    Bona lectura amb aquest autor que arriba del fred!

     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    La teva ombra. Jordi Nopca

    Novetat de la setmana a la biblio!

     

    ‘Dos dies després de caure vaig deixar de portar el braç aixecat i em vaig treure la bena. Encara tenia el colze una mica inflat, però podia moure l’articulació sense problemes. Dissabte vaig escriure un correu explicant a la Kate el meu petit drama domèstic mirant de fer-li una mica de pena perquè em contestés de seguida. Imaginava que ja era a Munic, a punt de fer l’últim concert de la gira amb l’orquestra. Li vaig desitjar bona sort en la tornada al Regne Unit.’

     

    ‘…l’enorme llit amb en Pere ocupava el centre, i la seva estructura aparatosa envoltada de monitors i màquines que no descansaven mai; la mare seia en una cadira minúscula amb una revista oberta a la falda, tot i que tenia la vista fixa en el meu germà. Llavors, mentre la porta s’enretirava lateralment, els vidres s’han enfosquit per no deixar entrar la llum de l’exterior a la cambra. La mare s’ha aixecat, ha saludat l’infermer i tot seguit m’ha fet dos petons. M’he assegut al seu costat sense dir res.’

     
    Jordi Nopca és conegut pels seus articles al diari Ara i com a coordinador del suplement setmanal de llibres Ara llegim. Amb la novel·la que et presentem acaba de guanyar la primera edició del Premi Proa de novel·la. Amb anterioritat, ha publicat El talent 2012 i Puja a casa, 2015.
     
    I què ens explica?
     
    La història d’en Pere i d’en Joan, dos germans l’edat dels quals oscil·la entre els 20 i llargs i els 40 anys, amb vides molt diferents. L’acció transcorre a Barcelona i mostra la vida d’una generació que viu la precarietat laboral.
     
    Quins temes es tracten?
     
    La complexitat de les relacions fraternals i de les relacions amoroses.
     
    A la contracoberta es llegeix:

    La teva ombra és una novel·la ambiciosa sobre la identitat personal en els nostres dies, que combina de manera brillant el drama i la ironia.

    Bona lectura!

     
    Altres llibres que podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

  • Dalí
  • Puja a casa
  • El talent
  • Dalí Puja a casa el talent

     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Ànima mesquina, Sílvia Romero

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 9 de gener

    Arriba el dia de la visita de Sílvia Romero al Club La Crisàlide, d’on fou conductora i on ens ha deixat un gratíssim record. En l’ocasió anterior vam comentar la seva primera novel·la, “Amor a sang freda”, i en aquesta ocasió volíem llegir la darrera publicada, “El Jurament”, però no ha estat possible perquè ja estava sol·licitada per massa clubs de lectura.

    Vam canviar-la per “Ànima mesquina”, la biografia radical d’una protagonista que, certament, compleix amb les condicions que expressa el títol. Només una lectora, amb família a Menorca, ens indica que allà “mesquí” vol dir “trist” i s’aplica als infants, per la qual cosa el títol li resultava contradictori.

    Presentem la Sílvia de manera informal, amb moltes de les seves novel·les damunt de la taula, i ella s’adreça a les clubaires –i el clubaire- per demanar sinceritat. Comencem el comentari, doncs, amb molta animació: la immensa majoria coincideix (coincidim) a dir que ens ha agradat molt.

    crisalideInicia la ronda, que avui serà més informal, l’Anna Maria Montaner. Elogia la capacitat de l’autora de conjugar les trames, sabent mantenir sempre la incògnita, amb uns personatges realistes i coherents. La Sílvia Romero reconeix que no tenia la intenció d’escriure aquesta novel·la, però que la protagonista, la Mercè, s’imposà amb tanta força mentre feia les biografies, que li va haver de dedicar la novel·la.

    La Núria Noya indica que és certament una dona plena de maldat, i que en canvi sempre ha tingut gent al voltant que l’ha ajudada, com per exemple, els oncles.

    Neus Solé pregunta si hi ha un rerefons biogràfic en la novel·la, i la Sílvia ens respon, rient, que ella no és la Mercè; però que sempre hi ha algun aspecte de la vida dels autors i autores que apareix en la seva obra; en aquest cas, relacionat amb el seu pare, a qui dedica l’obra.

    La Paquita Lloret pregunta si és possible que hi hagi realment una persona tan dolenta, a la qual cosa molta gent acaba dient que sí; parlem de les guardianes dels camps de concentració nazi, per exemple, o d’una biografia de Magda Goebbels, la dona del Goebbels famós.

    Mercè Fernàndez opina que és una història de dones fortes i valentes, fins i tot les víctimes com la Pauleta o la Montserrat. També veu en l’actitud de la protagonista un enyorament i una adoració pel pare perdut, fins al punt que en Joan, el noi que li agrada i la deixarà embarassada, té un rínxol al front que s’assembla al patern.

    La Teresa Rodríguez es pregunta com una dona així pot ser tan estimada, però concloem que de vegades passa: pares horrorosos amb fills que els estimen, o a l’inrevés. S’esmenta, així mateix, que potser té un comportament massa liberal en la relació amb els nois pel que fa a l’època, incloent el fet que se’n pugui anar a Canàries. L’autora recorda que ens situem en l’època de la República, no de la postguerra, i certament hi havia més tolerància social.

    Foto La Crisàlide Sílvia Romero

    L’Anamary Krmpotic comenta que, essent tan diferent –i superior, en teoria (almenys s’hi sent)- de la seva “amiga” Pauleta, li toca patir el mateix: el rebuig social a causa de les relacions prematrimonials.

    Josefa Fonollosa intervé per comentar alguns aspectes que li han desagradat: les circumstàncies familiars, tan desagradables i terribles, de dos dels personatges: la Sofía i la Pauleta. L’autora diu “Capítol 2”, i ens explica que, de tota l’obra, aquest capítol sempre és el que ha desvetllat més polèmica, per la manera detallada com es mostren les escenes més crues. Diu, però, que al Poble Sec, on va néixer, hi havia molta gent d’ètnia gitana que seguia el ritual de “comprovar” la virginitat de les noies,i que molts abusos eren tolerats mentre les mares feien veure que no ho veien. La seva idea era mostrar dos personatges amb passats molt diferents, com Sofía i Mercè, i que evolucionessin en la direcció imprevista. Sofía, la prostituta, acaba essent una dona bona, plena de coratge, mentre que la Mercè, més mimada, esdevé una ànima freda, capaç de fer mal a tothom qui l’envolta.

    L’Anamary Krmpotic comenta que l’obra li ha semblat molt realista, troba difícil que les lectores i lectors s’escandalitzin.

    el-plagi_9788475884806 amor a sang freda 00106523363056____2__640x640

    La Marycarmen Paredes elogia el personatge de la Mercè, molt potent. Es pregunta, però, com és que en dues ocasions sembla atènyer una certa calma: quan és a les Canàries, treballant, tranquil·la, i quan es casa amb en Serafí, l’home que la domina, la utilitza per tenir fills i, en certa manera, l’acaba violant amb tota la fredor. L’autora ens comenta que es tracta d’un estat de “letargia”, diagnosticat per psicòlegs en casos com el de la Mercè.

    La Paquita Puig intervé per dir que, en certa manera, la Mercè ha intentat rebel·lar-se contra les circumstàncies que li tocava viure. Opinem que, avui dia, seria una pacient psiquiàtrica.

    La Rosa Llop elogia el relat tan complet que ens ofereix la novel·la, que aplega les desgràcies de tantes persones amb un gran talent.

    En Ramon Also fa notar que la novel·la li ha interessat molt, i l’ha enganxat en tot moment, com també assegura la Núria Noya.

    La Maria Rosa Segalà elogia tambe la figura de la Sofía, que intenta protegir la Mercè i aconseguir que no hagi de portar la vida que ha dut ella. També en Joan estima la Mercè, fins que s’adona de la seva maldat interior.

    I acabem amb un càlid comiat a la nostra autora i amiga, que esperem que ens visiti el curs vinent, bé per llegir “El Jurament”…bé per presentar l’anunciada segona part d’”Ànima mesquina”, una primícia que ens ha volgut oferir en aquesta primera sessió de l’any que comença.

    L’OBRA
    Ànima mesquina

    Ànima mesquina és, per sobre de tot, una història de dones. Dones fortes, amb caràcter, amb debilitats encobertes, i amb mesquinesa al cor. Algunes més que d’altres. Però que demostren, en una època en la qual el paper de la dona no era rellevant, com saben conduir les seves vides. En aquest sentit, la fórmula narrativa amb la qual s’alterna la presentació i exposició de cada petit protagonista que farcirà la història central de l’obra, ens permet conèixer-los amb profunditat: les seves debilitats, les seves pors.

    Fins i tot la Mercè, el personatge central, una dona egoista, hipòcrita i d’ànima mesquina, demostra que sap construir la seva pròpia vida enfront dels homes en un temps en què la història, la vida quotidiana, l’amor, i també la família, s’escrivia en masculí.

    anima mesquina_portadaL’autora no pretenia crear una obra de gènere, sinó narrar una història de dones amb les quals poder-nos identificar. Però també explicar-nos breus històries d’homes, alguns afables i dèbils, d’altres brutals i monstruosos. La protagonista és egoista i egocèntrica, i no dubta a matar o provocar la mort i dominar tothom qui l’envolta per aconseguir els seus desitjos. Però en una societat on el que podia voler una dona sovint no era tingut en compte, o com a molt era relegat a un segon terme ja que el rol femení es concretava a ser mare, parir i treballar, la Mercè i el seu egoisme la fan rebel·lar-se i negar-se a ocupar aquest lloc. I encara que sembla una dona dolenta i mesquina, la fórmula narrativa d’aquesta autora particularment polida quant als canvis de personatges, ens fa veure que no n’és l’única. Perquè cada dona d’aquesta novel·la té el seu petit grau de mesquinesa, els seus fins i la seva manera de resoldre situacions difícils.

    Cal destacar el bon saber fer de l’autora a l’hora d’ambientar la novel·la en l’època de la Guerra Civil espanyola i de la postguerra. Amb breus descripcions i petits detalls, Sílvia Romero ens descriu una societat, un moment polític i una cultura, que hom pot dilucidar clarament com a rerefons, però que mai no li pren el protagonisme al fil argumental.

    El jurat que la va premiar va destacar la seva polidesa tècnica i la lectura amena que ofereix l’obra. La polidesa tècnica es pot apreciar des de la primera plana amb un ús excel·lent del vocabulari, perfectament adequat a l’època històrica a què pertany la narració i a cadascun dels personatges. Quant a la lectura amena, el cert és que es fa difícil encabir aquesta obra en un gènere concret: l’autora ha aconseguit, amb gran habilitat i com si es tractés d’una novel·la policíaca, crear un fil argumental trepidant.

    (Ressenya de Vicenç Ambrós, escriptor i jurista)

    L’AUTORA
    Sílvia Romero

    Sílvia Romero i Olea (Barcelona, 3 d’abril de 1962) és una escriptora catalana. Ha escrit principalment novel·les, incloent novel·la negra, novel·la fantàstica i juvenil, però també contes, poesia i teatre. Va començar publicant contes infantils a la revista Tretzevents. Ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals destaquen el Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó per Ànima Mesquina el 2004, el Premi Ramon Roca Boncompte per la novel·la Julia M el 2008, i, el 2013, el XV Premi El Lector de l’Odissea per la novel·la El Plagi. L’any 2019 ha publicat les novel·les L’esborrany, El jurament (Premi de Narrativa Blai Bellver), i El donyet perdut (coautoria amb Alícia Gili).

    Silvia_RomeroVa ser presidenta de l’Associació de Relataires en Català des de juny de 2010 fins octubre de 2012. L’any 2012 va ser directora de la revista digital de literatura Lo Càntich i des de gener de 2014 formà part de l’Equip editor de la Revista de creació literària Inèdits. En l’actualitat i des de 2013 col·labora en el programa cultural “Tirant de llibres” i en el programa infantil “Contes per somiar”, ambdós de Punt 7 Ràdio Sant Celoni. També col·laborà en la revista Lo Càntich amb tres seccions pròpies. Ha presentat el programa literari del Canal ARC-Televisió “Tast de lletres” entre els anys 2016 i 2018.

    Des de 2008 es dedica a la conducció i coordinació de Clubs de lectura dins la Xarxa de Biblioteques, i ha treballat com a moderadora en els clubs de lectura La Crisàlide, de Vilanova i la Geltrú; Club de lectura d’adults, de Canyelles; Tardes literàries, de Sant Pere de Ribes; i Celler de lletres, de Sant Sadurní d’Anoia (d’aquests dos darrers encara n’és la moderadora). També forma part i participa activament en les tertúlies del grup de lectura “Psicoanàlisi i literatura”.

    El juny de 2016 és l’escriptora convidada de la “V Trobada de Clubs de Lectura de l’Alt Penedès i el Garraf”. Ha estat Presidenta de l’ARC (Associació de Relataires en Català) des de juny de 2010 fins desembre de 2012. L’any 2015 va ser nomenada Escriptora De Capçalera de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya, de Sant Sadurní d’Anoia

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La novena tumba. Stefan Ahnhem

    La crítica ha dit…
     
    «Ya es hora de que la mayoría de novelistas nórdicos de novela criminal se hagan a un lado y que los lectores miren hacia arriba. Stefan Ahnhem ha llegado y es tremendamente convincente. La novena tumba es una novela que atrapa de una manera fascinante.» C.J. Box autor best seller de The New York Times
     
    «Una saga de crímenes atmosféricos y complejos que cruzan el estrecho entre Suecia y Dinamarca… grandes personajes policiales y algunos delincuentes imaginativamente espeluznantes.» Sunday Times
     
    «Stefan Ahnhem narra con una realidad que asusta esos momentos aterradores de cuando hay un extraño en casa.» «Si buscas un thriller escalofriante, aquí tienes uno.» Soraya Murillo, Crónicas Literarias
     
    «Más escalofriante que Jo Nesbo.» Tony Parsons
     
    «Recuerda al mejor Henning Makell.» Sunday Times

     
    9 tumbaAquesta setmana et proposem un altre autor nòrdic. Stefan Ahnhem és guionista de cinema i televisió a Suècia. Ha adaptat a la tv ‘Wallander’ d’Henning Mankell.
     
    La novena tumba té una molt bona crítica!
     
    I què té aquesta història que enganxa?
     
    La mort d’un dels personatges és només el principi… La història s’inicia situant els/les lectores deu anys abans.
     
    Un dia fred d’hivern, el ministre de justícia de Suècia surt del seu cotxe i desapareix mentre cau una tempesta de neu. Quasi al mateix temps, l’esposa d’un famós de la televisió danesa és assassinada brutalment a casa seva al nord de Copenhaguen.
     
    El detectiu Fabian Risk i la seva homòloga danesa Dunja Hougaard uneixen les peces d’ambdós assassinats. Però amb el pas del temps, les seves investigacions comencen a caure mentres es veuen arrossegats cap a una conspiració molt pitjor de la que ningú no es pot imaginar.
     
    logo blog genere negre_AMB LLETRES Amb Mañana de toca a ti, Ahnhem inicia una sèrie negra protagonitzada pel detectiu Fabian Risk.
     
    mañanaSobre aquest detectiu, Ahnhem explica que la seva primera idea era fer una versió més jove de Wallander, però més familiar i més normal, amb una família i els problemes quotidians, i que quan arriba al treball es troba amb aquests assassinats horribles, mentre que a casa té una vida normal, no va amb prostitutes, no es droga ni és un llop solitari.
    En aquest cas, la narració està ambientada molt a prop del pont d’Orensund, que uneix Suècia amb Dinamarca, lloc on troben dos homes assassinats.
     
    La novena tumba és la preqüela de Mañana te toca a ti.
     
    Ahnhem reconeix que Mankell ha estat la seva gran inspiració, però Stieg Larsson també ha influït sobre la seva literatura.
     

    A veure què et sembla?

     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Sessió de lectura. Bodas de sangre. Federico García Lorca

    Bodas de sangre_page-0001-cropDimarts 28 de gener, la biblioteca Joan Oliva i Milà proposa una sessió de lectura que versa sobre Bodas de sangre de Federico García Lorca.
    De segur que sobre García Lorca t’ha arribat molta informació a través de l’escola, dels mitjans audiovisuals, d’amics, etc.
     
    La conductora de la sessió, la Cristina Suriol, et parlarà del llibre i el relacionarà amb la pel.lícula La Novia de Paula Ortíz, basada en l’obra de teatre.
    Per a la Cristina, García Lorca és un dels escriptors més importants no tan sols per a la literatura espanyola sinó a nivell universal.
    Ella considera aquest autor com un dels grans defensors dels obrers, dels treballadors, dels camperols, als quals va apropar la literatura i la cultura. En aquella època, els rics anaven a veure futbol i els “pobres” al teatre. García Lorca va crear la seva pròpia companyia teatral ‘La barraca’
    És un referent per a l’actriu Núria Espert, que actualment actua al Romea amb el Romancero Gitano.
     
    Bodas de sangre (1931) és una de les obres de teatre més conegudes de Lorca, el qual s’inspirà en un crim real ocorregut al Cortijo de Fraile de Níjar, actual Parc Natural de Cap de Gata a Almería, l’any 1928. El que va passar a la realitat és que un casament va acabar en tragèdia quan la núvia va decidir marxar amb l’home del qual estava enamorada.
    L’obra es desenvolupa en aquella mateixa època i a l’Andalusia rural.
     

    Que yo no tengo la culpa,
    que la culpa es de la tierra
    y de ese olor que te sale
    de los pechos y las trenzas.
    ¡Ay qué sinrazón! No quiero
    contigo cama ni cena,
    y no hay minuto del día
    que estar contigo no quiera,
    porque me arrastras y voy,
    y me dices que me vuelva
    y te sigo por el aire
    como una brizna de hierba.


     
    El tema principal és la dualitat entre la vida i la mort. Hi apareixen mites i llegendes que enriqueixen l’escenari on tenen lloc els esdeveniments. També s’hi veuen molts costums rurals i cal fer esment a la simbologia del ganivet, utensili present en altres obres de Lorca, la lluna i els vidres trencats.
     
    Altres temes són el matrimoni per interès versus el veritable amor.
     

     
    DVD
     
    La novia a les biblioteques VNG.
     
    Llibres
     
    Bodas de sangre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Loba negra, Juan Gómez-Jurado

    loba negra_juan gomez juradoReina roja, l’anterior novel·la del periodista Juan Gómez-Jurado, ha estat – i ho continua sent – un éxit indiscutible entre les novetats editorials de tot just fa un any. En va vendre 250.000 exemplars i, encara ara, continua ocupant un lloc a les llistes de llibres més venuts. Un any després, Gómez-Jurado acaba de publicar l’esperada segona part, Loba negra, novetat aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Loba negra és un nou thriller amb vocació de best-seller que recupera l’excepcional parella protagonista: l’inspector Jon Gutiérrez i Antonia Scott, una de les ments criminals més destacades a nivell mundial.

    De la trama, no en descobrirem gairebé res, més enllà que tot comença amb un cadàver al riu Manzanares i arriba a la Costa del Sol, investigant crims de la màfia russa. I és que els fidels seguidors de l’autor ja saben que no és amic de descobrir res que vagi més enllà de l’imprescindible. Així ho expressa en les entrevistes i, fins i tot, en la nota que acompanya el propi llibre.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESLoba negra es caracteritza per un llenguatge cinematogràfic, pel seu ritme àgil i pels tocs d’humor i actualitat. Els personatges protagonistes donen nom a les quatre parts en què es divideix la novel·la (Antonia, Loba, Lola i Jon) i tant els personatges que repetiexen com els que s’incorporen a la saga estan molt ben definits.

    Tot i que la història de Loba negra és independent a la de Reina roja i pot ser llegida sense conèixer la primera, la recomanació és seguir l’ordre de publicació. D’aquesta manera, el lector podrà gaudir de l’evolució dels personatges.

    loba negra_rodonaPrimeres pàgines.

    Llibres

  • Loba negra
  • Reina roja
  • Cicatriz
  • El emblema del traidor
  • Espia de Déu
  • Espía de Dios
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    L’Agni i la pluja, Dora Sales

    L’Agni és una gran viatger…tot i que…el cert és que qui viatja és el seu dit. Tornem a començar. El dit índex de la mà dreta de l’Agni és un gran viatger.

    Encentem un nou any amb una nova sessió del Club de Lectura per a nois i noies de la biblioteca Joan Oliva i Milà. Els Llibr@venturers ens hem trobat el passat dia 18 de gener, després de les festes nadalenques, per comentar el llibre L’Agni i la pluja.

    portada agni.inddAmb L’Agni i la pluja els Llibr@venturers també hem viatjat, com el dit índex del protagonista, fins a l’Índia. Concretament, fins a la ciutat de Bombai. Allà hi viu l’Agni, un noiet de 10 anys, amb la seva família. Els seus pares, la seva germana petita, la Lalita, i el seu germà gran, en Vijay. El dia a dia de l’Agni no és senzill. Viu, amb els pares i la germana, en una barraca, sense cap tipus de luxe, ni aigua ni llum. Amb prou feines tenen suficient menjar, així doncs que l’Agni ha de treballar i no va a l’escola. Passa bona part del dia en un safareig de la ciutat, rentant roba de qui s’ho pot permetre. La seva feina és molt dura, especialment perquè ell és només un nen. Tot i això, L’Agni sempre somriu i no deixa de veure la vida amb esperança. Desitja amb totes les seves forces aprendre coses noves i, per damunt de tot, que la seva germana petita pugui anar a l’escola i no hagi de treballar igual que va haver de fer ell.

    Arran de la lectura de L’Agni i la pluja, els Llibr@venturers hem conversat sobre les condicions de vida de molts nens i nenes arreu del món. Grans i petits, no us el deieu perdre aquest llibre!

    portada agni.inddPrimeres pàgines.

    Llibres

  • L’Agni i la pluja
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »