Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Adéu a García Márquez, el pare del realisme màgic

1396549668_643197_1396549752_noticia_normalEns ha deixat Gabriel García Márquez, un dels grans novel·listes del segle XX, renovador de la literatura en espanyol i figura clau en l’auge de l’anomenat realisme màgic. Ha estat també el màxim representant del Boom Llatinoamericà.

La seva importància com a narrador es va veure reconeguda a nivell mundial el 1982, any en què li va ser atorgat el Premi Nobel de Literatura.

A més de novel·lista, l’escriptor colombià ha demostrat el seu talent com a contista, periodista i guionista de cinema. Solitari i introvertit, malgrat la seva fama, va triar una vida tranquil·la i lluny de la llum pública. Garcia MarquezDe fet en una entrevista, Gabo va declarar:

“El pitjor que li pot passar a un home que no té vocació per a l’èxit literari, o en un continent que no està acostumat a tenir escriptors d’èxit, és publicar una novel·la que es vengui com salsitxes. Aquest és el meu cas. M’he negat a convertir-me en un espectacle, detesto la televisió, els congressos literaris, les conferències i la vida intel·lectual”.

García Márquez va néixer a Aracata (Colòmbia) el 6 de març de 1927. Primer fill de Luisa Santiaga Márquez i el telegrafista Gabriel Eligio García, els seus pares es van traslladar a Barranquilla, aracatacadeixant al petit García Márquez a cura dels seus avis materns durant els primers de la seva vida, rebent així una forta influència del seu avi, el coronel Nicolás Márquez Mejía, un respectat liberal veterà de la Guerra dels Mil Dies a qui l’autor descriurà com el seu cordó umbilical amb la història i la realitat. D’altra banda, la seva àvia Tranquilina Iguarán Cortés li va despertar la imaginació amb històries de màgia, fantasmes i averanys.

A la mort del seu avi va tornar a Barranquilla, on va començar a escriure poemes per a la revista de la seva escola Joventut. Després d’acabar la secundària va començar a escriure la seva primera novel·la que al principi titula La casa. gabo periodistaEl 1947 comença a estudiar Dret a la Universitat Nacional de Cartagena i aquí és quan neix la seva veritable passió per la literatura. Després del tancament de la universitat pel Bogotazo va abandonar els seus estudis per treballar com a periodista en diversos mitjans, com El Universal o El Heraldo. La professió periodística va tenir una gran influència en la formació literària de García Márquez, i marcaria de forma decidida l’estil de les seves obres.

Els seus ideals esquerrans el van fer enfrontar-se amb el dictador Laureano Gómez i amb el seu successor, el general Gustavo Rojas Pinilla, problemes que van portar a l’exili voluntari a Mèxic i Espanya entre 1960 i 1970.

Va començar la seva carrera d’escriptor amb la novel·la breu La hojarasca (1955). Però l’obra clau en la seva carrera seria Cien años de soledad (1967), i la resta de les seves obres anteriors són tan sols un apropament al projecte global que constitueix justament aquesta gran novel·la.

cienañosdesoledadSeria a Mèxic, durant el seu exili, on començaria a escriure la seva obra mestra. L’escriptor colombià va romandre 18 mesos gairebé sense sortir d’una habitació a la qual anomenava la Cova de la Màfia, en el seu apartament.

La fabulosa novel·la relata la història èpica de la família Buendía i les seves generacions en la comunitat fictícia de Macondo. Cien años de soledad s’ha convertit en una obra literària clàssica mundial i de la literatura moderna d’Hispanoamèrica. S’ha traduït a la major part dels idiomes i llenguatges literaris, i alhora s’han venut més còpies d’aquesta novel·la que la de qualsevol altre autor llatinoamericà contemporani.
 

Després d’aquest llibre, l’autor va desenvolupar una important carrera literària amb obres com El otoño del patriarca (1975), que tracta sobre el poder i la corrupció polítics, Crónica de una muerte anunciada (1981), novel·la breu basada en un succés real amb la que es consagra definitivament i la qual serveix per inclinar al seu favor la balança del Premi Nobel de 1982, garcía márquezEl amor en los tiempos del cólera (1985), una història d’amor inspirada en la pròpia història d’amor dels seus pares i on reprèn l’estil mític i meravellós que el caracteritzen. Seguiria amb El general en su laberinto (1989), narració fictícia dels últims dies de Simón Bolívar, i Noticia de un secuestro (1996), reportatge novel·lat sobre el narcoterrorisme colombià.

També ha escrit reportatges com Miguel Litín clandestino en Chile (1986), el text teatral Diatriba de amor contra un hombre sentado, alguns contes com La increible y triste historia de la cándida Eréndira y su abuela desalmada (1972) o Doce cuentos peregrinos (1992).
 
garciaEn les seves últimes obres podem apreciar la conjunción de la novel·la amorosa i sentimental amb el reportage. El 2002, García Márquez va publicar Vivir para contarla, el primer dels tres volums de les seves memòries. L’octubre de 2004 va aparèixer Memoria de mis putas tristes, la història d’un ancià que fa l’amor per última vegada als seus 90 anys i recorda a totes les dones amb les quals es va relacionar, i el 2010 Yo no vengo a decir un discurso, una recopilación dels discursos que Gabo ha donat al llarg de la seva carrera des del 1947 al 2007.

Alguns dels seus guions i contes s’han portat al cinema. El 1994 va crear la Fundación para un Nuevo Periodismo Latinoamericano amb seu a Cartagena d’Índies i la seva casa natal a Aracataca es va convertir en casa-museu.

El 1958 va casar-se amb Mercedes Barcha, matrimoni que li donaria dos fills, Rodrigo (1959) i Gonzalo (1962).

Des del 1999 s’havien disparat els rumors sobre el seu estat delicat de salud, que sempre van desmentir-se. No obstant això, els rumors dels últims dies sobre una possible recaiguda en el càncer limfàtic van fer témer de nou per la seva salut.

gabriel-garcia-marquez
Gabriel García Márquez a la Biblioteca


Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari