Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

La Crisàlide. L’acabadora de Michela Murgia

LA TERTÚLIA
Dimecres 12 de febrer de 2014

Apassionant. La tertúlia de La Crisàlide al voltant de la novel·la L’acabadora, de Michela Murgia, ha resultat ser apassionant. Per la intensitat de discussió i la quantitat d’intervencions, per la varietat de punts de vista i la riquesa de criteris, per la diversitat de temàtiques i el posicionament de cada lector enfront d’elles. Un dels nostres clubaires ha cercat una paraula, un adjectiu amb què s’hi trobés còmode per definir aquesta lectura, i ha triat “formosa”. No cal afegir gaire cosa més.

mur de pedraPerò intentaré resumir les moltes aportacions que s’han succeït al llarg dels noranta minuts de tertúlia.

Primer de tot val a dir que és una novel·la àgil i amena, d’aquelles que et van atrapant a poc a poc tot teixint una xarxa de descripcions (d’espais, de petites biografies, de costums i rituals, de personatges…) a través de les quals t’endinses plenament en aquell paratge i en aquella història.

S’ha destacat… s’han destacat tants elements que resulta difícil obviar-ne uns en benefici d’altres per escriure aquest resum de la trobada. Però s’ha parlat de la singular relació que s’estableix entre Bonaria Urrai i la seva fill’e anima, Maria Listru, perquè sense tractar-se del que podríem considerar la típica relació mare-filla de l’època, sí que existeix una estima i un respecte incondicional dignes de ser remarcats. I lligat a aquest tema hem ressuscitat referents ben propers, a casa nostra, que serien manifestacions similars a aquest costum sard de la “filla d’ànima”.

Discutint sobre l’ofici d’acabadora s’ha exalçat el respecte que mostra la novel·la vers aquesta figura, ja que dibuixa a Bonaria Urrai com una dona molt responsable davant la mort i alhora amb un marcat tret del que podríem anomenar professionalitat (no oblidem que s’indigna i enfureix amb els familiars d’un malalt que reclamen els seus serveis abans d’hora).

Ara bé, ens hem plantejat també la idea de justícia, i com aquest concepte pot tenir, per a una persona i fins i tot per a un poble, diverses accepcions. Perquè la justícia que recull el marc legal d’una societat pot mostrar-se de forma diferent a la justícia que aquesta societat accepta com a natural. I llavors… estem entrant en el terreny de l’amoralitat? Aquesta és una altra de les qüestions que s’han deixat damunt la taula i que ha provocat controvèrsia.

jouTorno a l’inici: l’apassionant tertúlia d’avui no em permet exposar tots els temes de què hem parlat, però citaré el que podríem considerar els títols d’alguns dels punts tractats: l’eutanàsia, els personatges masculins dèbils enfront dels personatges femenins forts, el concepte de culpa i perdó, la força comunicativa del silenci, el poder i expressivitat de la mirada, la figura de la mare, la importància de la nit en el desenvolupament de la novel·la

Per anar tancant, només voldria afegir un parell d’aspectes més. Per una banda, que l’episodi que té lloc a la ciutat de Torí s’ha valorat com a sobreeixit, detallista en excés quant a la seva aportació real a la història. De cara al lector provoca un cert trencament de la vinculació que ja havia establert amb la lectura, malgrat que s’entén perfectament que pretén reflectir l’evolució del personatge de Maria Listru. Per altra banda i com passa sovint en llegir ficció, L’acabadora desperta la necessitat d’imaginar el futur de Maria Listru i plantejar-nos si exercirà d’alguna cosa més que de modista.

En definitiva L’acabadora, de Michela Murgia, és un llibre que no deixa indiferent i que t’aboca a la reflexió.

L’AUTORA
Michela Murgia

Escriptora sarda (1972) de formació de base catòlica. Va estudiar teologia i va treballar com a mestra de religió. Malgrat el negoci familiar a l’illa natal (un restaurant), ella va poder marxar i estudiar fora en convertir-se, precisament, en fill’e anima d’un matrimoni sense fills.

michela murgiaVa treballar com a executiva en una empresa termoelèctrica, però va ser acomiadada en negar-se a ocultar un abocament tòxic al mar. Després d’això realitza diverses feines i una d’elles, la de telefonista en una multinacional, la duu a crear un blog a internet per denunciar anònimament diverses experiències. Aquest és l’origen del seu primer llibre publicat: Il mondo deve sapere. Romanzo tragicomico di una telefonista precaria. En ell descriu l’explotació laboral i la manipulació psicològica a què són sotmesos els treballadors. Va ser portat al teatre per David Emmer i fou la base del film Tutta la vita davanti, de Paolo Virzi.

El maig de 2008 publica Viaggio in Sardegna, una guia dels llocs menys explorats de l’illa, i inicia un altre bloc, Il mio Sinis, un passeig per la península de Sinis, la seva terra natal.

Però la seva obra cabdal, si més no fins al moment, és L’acabadora, publicada el 2009. En aquesta novel·la i tot emparant-se en la tradició rural sarda exposa un tema crucial com és el de l’eutanàsia. L’obra ha rebut diversos reconeixements a Itàlia: Premi Dessí (2009), SuperMondello dins el Premi Mondello (2010) i Premi Campiello (2010). Posterior a L’acabadora tenim les obres Ave Mary i L’incontro.

En l’actualitat Michela Murgia duu a terme una gran activitat com a persona compromesa i participa assíduament en debats públics, defensant sense embuts les seves conviccions.

L’OBRA
L’acabadora

Què significa “acabadora”? Segons la mateixa autora, Michela Murgia, l’acabadora era una dona que ajudava a morir la gent en els pobles rurals de Sardenya: la reclamaven els familiars de la persona que agonitzava i ella acudia per consolar el moribund, li recolzava la nuca en un jou i amb un lleu trencament de les cervicals acabava amb la fragilitat de la seva vida (entrevista a La Vanguardia, 19-12-2011). I per parlar-nos d’aquest antic ofici ens endinsarem en un altre costum sard: fill’e anima. Una tradició, la de “filla d’ànima”, que encara perviu a l’illa: dues famílies pacten i el fill d’una passa a ser el fill de l’altra.

l'acabadoraPer entrar en la novel·la cal que ens situem en els anys cinquanta. L’Anna Teresa Listru és una vídua sense recursos que viu en un poble de l’interior de Sardenya. Té quatre filles, la més petita de les quals és la Maria, de sis anys. Per la seva banda la Bonaria Urrai, la modista del poble, no té fills, i pacta amb la mare de la nena quedar-se amb la Maria. És així com la menuda canvia de casa i com, a poc a poc, s’inicia una relació maternofilial peculiar i sincera. Però hi ha un secret que només els adults del poble coneixen, i és que la modista també practica un antic art: l’ofici d’acabadora.

En base a aquesta relació trobarem temes com la maternitat, la força de la mirada, l’eutanàsia, l’amistat, la fidelitat o l’incondicionalitat… I malgrat poder considerar que som davant una novel·la coral (el poble) i que la protagonista literària és la Maria Listru, en realitat el personatge cabdal que avança per aquestes pàgines és, òbviament, l’acabadora.

La novel·la abasta uns tretze anys de la vida de la nena, des del moment en què passa a ser filla d’ànima de Bonaria fins els primers anys de la seva joventut, però la interessant recreació de l’illa i la seva història fa que en acabar la lectura el temps cronològic transcorregut ens sembli força més llarg. A més, l’estil directe i aparentment senzill dota la narració d’una agilitat lloable que capta amb força l’atenció del lector.

ALTRES DADES
Michela Murgia: web oficial (en italià)
Entrevista a Michela Murgia (El País, 25-6-2011)
Entrevista a Michela Murgia (La Vanguardia, 19-12-2011)

Sílvia Romero i Olea
http://silviaromeroolea.es.tl/
Club La Crisàlide

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari