Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

La fórmula preferida del profesor, de Yoko Ogawa

L’AUTORA
Yoko Ogawa

Yoko OgawaEscriptora japonesa, neix a Okayama el 1962. Estudia a la Universitat Waseda de Tokio i el 1986 inicia la seva carrera com escriptora inspirada per la lectura dels clàssics nipons, per les obres de Kenzaburo Oé, i pel conegut títol El diari d’Anna Frank. Amb la primera novel·la, Cuando la mariposa se descompone (1988), guanya el prestigiós premi Kaien. El 1991 publica El embarazo de mi hermana, on la narradora ens descriu l’embaràs de la seva germana gran convertint aquesta descripció en una metàfora sobre la solitud. Amb aquesta novel·la breu va guanyar el premi Akutagawa i el títol es va convertir ràpidament en un best-seller, cosa que va consolidar Yoko Ogawa en el món de les lletres tot rebent, des de llavors, elogis de crítica i públic.

Altres obres d’ella que podríem esmentar són Hotel Iris (1996), La niña que iba en hipopótamo a la escuela (2006), Perfume de hielo (2009), La residencia de estudiantes (2011), La piscina (2012), i Amores al margen (2013).

El llibre que avui tractarem al Club de lectura La Crisàlide apareix el 2003 i amb ell obté el premi Yomiuri, el premi de les Llibreries Japoneses, i el de la Societat Nacional de Matemàtiques “per haver mostrat la bellesa d’aquesta disciplina”. Arran de l’èxit de la novel·la i de l’adaptació cinematogràfica, així com les versions a la ràdio i al còmic, el 2006 coescriu amb el matemàtic Masahiko Fijowara Una introducción a las matemáticas más elegantes, que planteja precisament una mena de diàleg sobre l’extraordinària bellesa dels números.

Referint-se a ella, l’escriptor Kenzaburo Oé ha dit: “Yoko Ogawa és capaç d’expressar els elements més subtils de la psicologia humana amb una prosa també subtil, però penetrant”.

En l’actualitat viu amb la seva família a l’antiga ciutat mercantil de Kurashiki i es dedica en exclusiva a la literatura.

L’OBRA
La fórmula preferida del profesor

formulaEscrit en primera persona, la narradora és una dona que entra a treballar com a assistenta per a un vell i suposadament malcarat professor de matemàtiques que, a causa d’un accident de cotxe, ha perdut certa autonomia de memòria. En concret la seva capacitat de memòria només li dura 80 minuts. Quan el professor s’assabenta (malgrat que després ho oblidi) que la dona és mare soltera i que té un fill de deu anys, li diu que el porti a la casa mentre ella hi és treballant enlloc de deixar-lo sol. És en conèixer el nen, a qui de seguida anomena Root (que significa arrel quadrada), quan comença a ajudar-lo en els deures mentre parlen de beisbol, una afecció que comparteixen ambdós. I és amb aquest contacte sovintejat (malgrat que el professor no el recordi) quan s’inicia entre els tres la relació d’afecte que, a poc a poc, desemboca en una història d’amor, amistat i transmissió del saber, no sols matemàtic.

De fet, la fórmula preferida del professor protagonista d’aquesta novel·la és també la fórmula preferida de molts matemàtics: l’anomenada identitat d’Euler, considerada el cim de la bellesa matemàtica. I en el llibre aquesta relació entre les matemàtiques i la bellesa es convertirà en una constant al llarg de la narració. Però per damunt de tot i de cara a aquells lectors que no sentin passió per aquesta disciplina, Fórmula d'Eulercal remarcar que el fet de parlar en algun que altre moment de fórmules i altres aspectes matemàtics, no comporta feixuguesa ni minva la intensitat i ritme de la història que se’ns explica. Dit d’una altra manera: el llibre no parla només de matemàtiques, sinó que parla a través de les matemàtiques. Tant és així que hom podria considerar que, a banda del professor, l’assistenta i el nen, hi ha un altre personatge que ocupa i omple les pàgines d’aquesta novel·la: les matemàtiques.

Però centrant-nos en els tres personatges humans i principals cal dir que cap d’ells no té nom propi. L’únic a qui li podem atribuir un és al nen, i de fet és un sobrenom amb què el bateja el professor. Però malgrat aquesta manca de definició mitjançant un nom propi, tots tres se’ns presenten dibuixats amb mestria, precisió i calidesa. Sense anar més lluny el professor duu sempre la jaqueta plena de notes on escriu aquelles informacions que no vol oblidar. Una excentricitat que li és necessària i que, de cara al lector, es converteix en un detall entranyable.

YokoOgawa ens planteja La fórmula preferida del profesor com una història senzilla i humana, en la qual podem destacar la fluïdesa narrativa i una tendresa que ja és palpable des de les primeres pàgines.

LA TERTÚLIA
Dimecres 11 de desembre de 2013

Potser no és la conclusió més important, però un dels aspectes que ha quedat palès durant la tertúlia del Club de lectura La Crisàlide sobre La fórmula preferida del profesor és que les descripcions matemàtiques no són, en cap moment, un entrebanc per al lector, sigui aquest expert o profà en la matèria. Tot el contrari: en aquesta novel·la les matemàtiques es converteixen en bellesa, en poesia, en màgia. Fins i tot col·laboren a posar de manifest la teoria segons la qual la bellesa simbolitza la veritat de la mateixa manera que la lletjor simbolitza la mentida.

Caràtula pel·lículaPerò anem a pams. El qualificatiu genèric que hom ha col·locat en aquesta lectura és de bonica i tendra. Ens trobem davant d’una història aparentment senzilla però amb una profunditat de matisos encomiable. I aquesta sensació ens ve donada per un estil elaborat i planer alhora, on tot allò que se’ns mostra ens és dibuixat en positiu. És a dir: la novel·la potser ens exposa personatges amb unes vides dures, però en cap moment copsem dramatisme ni cruesa expressiva.

Més enllà d’aquest plantejament genèric, l’aspecte que més s’ha destacat és la relació a tres bandes que es crea entre el professor, l’assistenta i el nen (Roo, l’únic que té un nom propi que l’identifica malgrat tractar-se, en realitat, d’un sobrenom). En aquest sentit s’ha remarcat l’afecte que neix entre ells, però també l’immens respecte i tendresa que s’estableix i la contenció dels sentiments.

rootEl nen, Root, que en un inici aprèn de la mare, l’assistenta, la manera de comportar-se amb el professor, serà després qui més tendresa mostrarà i qui millor entendrà com cal fer companyia i ajudar a l’home. Fins al punt que el professor es convertirà en el referent que li manca en el nucli familiar i el seu llegat, heretat sobretot al llarg dels sis mesos escassos d’intensa influència, ajudarà a Root a formar-se com a persona i també en l’àmbit professional (acabarà essent, també, professor de matemàtiques).

Com he dit al principi és un llibre impregnat de poesia, tant pel que fa a la relació entre ells tres com per les descripcions o la mateixa passió que ens mostra el professor vers les matemàtiques. I a l’altra banda d’aquest aspecte també tenim les pautes per construir amb facilitat les vides dels personatges: la de l’assistenta, sola i amb un fill petit; la de la mare d’aquesta, amb una història similar; la del professor i la cunyada (un personatge que apareix en poc més de tres ocasions però que el lector percep com una presència constant).

La fórmula preferia del profesor és un llibre amè que t’endinsa amb facilitat en la màgia de les matemàtiques però que, per damunt de tot, fa un cant a la vida, a la bellesa i a la veritat.

ALTRES DADES

Biografia de YokoOgawa a Vikipedia
Una ressenya sobre La fórmula preferida del profesor
Sobre la fórmula d’Euler a Viquipèdia
Adaptació cinematogràfica de la novel·la:

Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.es.tl
Club La Crisàlide

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari