Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury

Marta Pessarrodona, nascuda l’any 1941 a Terrassa, és una de les intel·lectuals de més prestigi del nostre país. Poeta, narradora, assagista i traductora, ha treballat en el món editorial i pràcticament per a tota mena de mitjans de comunicació.

Marta PessarrodonaLa Generalitat de Catalunya li va otorgar la Creu de Sant Jordi el 1997 i el Premi Nacional de literatura el 2010 pel llibre de poemes Animals i plantesL’exili violeta i França1939

L’any 1972, Marta Pessarrodona va viatjar a Anglaterra, i ho va fer sense data de retorn, amb la voluntat expressa “d’aprendre en la mesura possible la llengua anglesa d’una vegada per totes”.

Contractada per la Universitat de Nottingham com a lectora d’espanyol, li van concedir una cambra en una casa victoriana amb un esplèndid jardí. Des d’aquesta habitació iniciar la lectura de la biografia de Virginia Woolf, escrita pel seu nebot Quentin Bell, que dóna compte de la dramàtica vida de l’escriptora, en lluita constant contra la bogeria, que la va portar al suïcidi, i va començar lectura de Virginia Woolf. En molt poc temps, l’autora de títols tan extraordinaris com Mrs. Dalloway o Al far es convertiria en la seva professora d’anglès particular i en la seva fascinació més viva.

Virginia Woolf i el Grup de BloomsburyDes de llavors, Marta Pessarrodona ha aprofundit com ningú en el fascinant món del Grup de Bloomsbury, al voltant del qual trobem alguns dels intel·lectuals més destacats del segle xx i la seva passió per aquests personatges, alguns dels quals va arribar a tractar, i per aquella època no ha disminuït en absolut. Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury n’és el seu homenatge més personal.

Tot i que se centra en la figura de Virginia Woolf, líder del grup junt amb el biògraf Lytton Strachey, Virginia Woolf al 1939Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury no deixa de banda els altres integrants del grup: el marit de Virginia, Leonard Sidney Woolf, els filòsofs Bertrand Russell i Ludwig Wittgenstein, els crítics d’art Roger Fry i Clive Bell, l’economista John Maynard Keynes, el sinòleg Arthur Waley, l’escriptor Gerald Brenan, el crític literari Desmond MacCarthy, el novel·lista i assagista Edward Morgan Forster, les escriptores Katherine Mansfield i Vita Sackville-West, i els pintors Dora Carrington, Vanessa Bell i Duncan Grant.

Un tret destacable d’aquestes amistats i relacions és que són estretes des d’abans de que els seus membres adquirisin notorietat com a escriptors, artístics i pensadors.

Les germanes, Vanessa Bell i Virginia WoolfLa majoria dels membres van viure molt de temps al barri del centre-oest de Londres, conegut sota el nom de Bloomsbury i les reunions que hi organitzaven tots els dijous al vespre a casa de Leslie i Julia Stephen, pares de Virginia i Vanessa, que vivien al 46 de Gordon Square, van formar el punt de sortida d’allò que s’havia de conèixer com el Grup Bloomsbury.

El llibre està sàviament estructurat en tres parts: un pròleg personal on l’autora narra els orígens de la implicació personal amb el grup a partir de 1972; l’estudi que ocupa la part central; i quatre substanciosos apèndixs finals on trobem eines suplementàries com ara perfils biobibliogràfics, un glossari de conceptes, itineraris literaris i una extensa llista de fonts primàries i secundàries per ampliar el nostre coneixement.

Virginia Woolf amb Lytton Strachey, líders del Grup de BloomsburyEn el seu llibre, Marta Pessarrodona no es limita en els aspectes vitals de la biografia dels components del grup, sinó que els ubica en el context social d’una Anglaterra que està tancant l’època victoriana i la seqüela eduardiana, una societat que comença a trencar amb molts convencionalismes, que patirà les dues guerres mundials, i que entrarà en la modernitat cultural, política i econòmica, fent-ho en gran mida de la mà dels membres del Grup de Bloomsbury.

Pesarrodona parla dels orígens familiars dels bloomsburites i els lligams i connexions entre tots ells, la seva formació, les seves tendències polítiques, l’adhesió als corrents feministes, l’apropament a la intel·lectualitat europea, Leonard i Virginia Woolf, el dia del seu casament el 1912l’homosexualitat i les relacions de parella no convencionals, que són plenament acceptades però se’n evita la pública visibilitat, el suport i la cohesió que mantenen, sense deixar de banda les rivalitats i també les connivències, simpaties i odis que el comportament i l’activitat del Grup de Bloomsbury desperta.

A Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury també es troben trobant opinions personals de l’autora quan són absolutament necessàries. Per exemple, Pessarrodona aposta per Al far i Mrs. Dalloway com a les obres mestres de Woolf i reivindica la figura de Leonard Woolf, mentre posa en dubte el mestratge de Lytton Strachey com a biògraf o la vàlua real de la producció literària de Vita Sackville-West.

És un assaig excel·lent que ens convida a revisar el Grup de Bloomsbury i els seus valors d’exigència, independència, compromís i excel·lència.

Llibres

  • Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury
  • Marta Pessarrodona a la Biblioteca
  • Virginia Woolf a la Biblioteca
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari