Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Una mujer a 1000º, la bomba d’Hallgrímur Helgason

“Visc sola en un garatge, i només tinc a mà el meu ordinador portàtil i una granada de la segona guerra mundial. És comodíssim”.

Un llibre que és una bomba de flotació a la nostra societatAixí comença l’islandès Hallgrímur Helgason la seva novel·la Una mujer a 1000º, que ha sorprès la crítica i el públic del seu país i d’Alemanya, tant que la crítica l’ha descrit com una bomba a la línia de flotació de la nostra societat. Els drets de traducció d’aquesta obra ja s’han venut a diferents països europeus.

No és un mal inici, per descomptat, i no obstant això, es queda molt curt per al que aquesta novel·la engloba i pel que aquest personatge cínic, complex i intel·ligent donarà de si. Una dona que reserva hora per a la incineració, davant la perplexitat de l’encarregada, a l’altre costat del telèfon. Al final, decideix que sigui un dilluns 14 desembre perquè és fantàstic començar la setmana incinerant.

Una mujer a 1000ºAra arriba al nostre país, precedida per l’èxit, aquesta novel·la de gairebé 600 pàgines, plena d’ironia i sarcasme sobre la història d’Islàndia, Europa i el món més actual, una enorme metàfora de la Segona Guerra Mundial. Un veritable al·legat contra la guerra a la qual Hallgrímur Helgason no li resta cap horror.

Amb un to càustic i irreverent, Herra, una dona de vuitanta anys, ens explica la seva vida des d’un soterrani de la ciutat de Reykjavik. Herra, la protagonista, és una dona de vuitanta anys que ha decidit allunyar-se de la seva família i viure en un soterrani, l’únic lloc on se li permet fumar, i només connectada al món per internet, on té un munt de perfils a Facebook.

Als seixanta-tres anys va patir un càncer de pulmó i els metges li van donar un any de vida, però aquí està, i ha pres una decisió: no està disposada a passar un altre Nadal sola i per tant ha disposat una mica més que la seva mort. S’ha decantat per la cremació i desitja que el forn estigui a 1000 graus el dia exacte en què ella decideixi morir.

Mentre espera que el forn s’escalfi, ens explica la seva vida i la vida sencera del segle XX.

Però resulta que la història d’aquesta dona, que ja ha mort, és real i que va ser, ni més ni menys, que la néta del primer president d’Islàndia, Sveinn Björnsson. Sveinn Björnsson, primer president d’IslàndiaAixí ho relata l’escriptor i pintor Hallgrímur Helgason, un dels clars referents d’última narrativa al seu país i qui dóna veu en primera persona a aquesta dona.

Aquesta dona amb molt talent, és tot un símbol a Islàndia, i amb aquesta novel·la s’ha recuperat una vida rica, dura i complexa, que ha tret dels racons de la foscor moltes anècdotes socials i personals d’aquest petit país glacial.

La història d’aquesta dama li va semblar molt interessant a Helgason, ella li va explicar que havia viscut a Sud-àfrica, Argentina, Dinamarca i en una granja d’Islàndia, i que no només era néta del primer president d’Islàndia, sinó que el seu pare també havia lluitat amb els nazis en la Segona Guerra Mundial. “Una història meravellosa per a qualsevol escriptor”, precisa.

Herra, la dona a 1000 °, és una descreguda l’amor, de la política i els polítics, de la història, dels grans personatges, dels homes… En realitat, és una descreguda de la vida i també de la mort – “no sé què és millor, si esfondrar de veritat o en secret” -. És una mirada a estones crítica, a estones sarcàstica de tot això: “Em van oferir una màscara d’oxigen amb la seva corresponent sonda nasal, em facilitaria la respiració, però perquè em donessin una bombona havia de comprometre’m a deixar de fumar, pel perill d’incendi‘. De manera que vaig haver de triar entre les dues grans senyores, la russa Nicotina i la britànica lady Oxygen. Va ser una elecció fàcil”.

Hallgrímur HelgasonA partir d’aquí, Helgason construeix una novel·la de gairebé 600 pàgines, plena d’ironia i sarcasme sobre la història d’Islàndia, Europa i el món més actual.

Pot un llibre, encara que tingui gairebé 600 pàgines, tancar tota la història europea del segle XX? Probablement no, però Una mujer a 1000º s’hi acosta bastant. No obstant això no és un llibre d’història ni molt menys, és una novel·la carregada d’històries al voltant d’una dona de la qual arribarem a saber-ho tot-excepte potser, com es diu realment. Una novel·la que comença en uns temps en què ningú parlava anglès a Europa i conclou durant els dies d’un món hiperconnectat en què ningú parlava res que no fos de crisi a Europa.

Islàndia és una illa plena de creadors i els seus escriptors i músics, per molt allunyats que estiguin, cada vegada tenen més èxit i visibilitat. Hallgrímur Helgason, autor de Una mujer a 1000º, és un clar i premiat exponent de la narrativa islandesa, literatura gran desconeguda al nostre país.

Hallgrímur Helgason va néixer el 1959 a Reykjavík, la capital d’Islàndia. Va començar la seva carrera professional com a pintor i té quadres exposats en més de trenta països. La seva novel·la més coneguda, 101 Reykjavík, va ser portada al cinema amb molt èxit i una notable repercussió internacional. A més de dedicar-se a la narrativa, Helgason és autor de teatre, poesia i d’una gran quantitat d’articles periodístics que analitzen la situació política i social del seu país.

Una mujer a 1000º és la seva novel·la més recent i polèmica. Res és lineal, res és senzill, res és vulgar, res és com sembla a Una mujer a 1000°. Només l’al·legat contra la guerra, el forat negre de la humanitat, és continu, en tot el llibre, i sobretot, contra la falta d’intel·ligència, el fanatisme i la covardia.

Poques vegades es pot llegir a un home tan crític amb l’univers masculí: “Per als homes la guerra havia acabat però per a nosaltres, les dones, estava començant… La guerra com a metàfora del món, el món com a metàfora de la guerra.

“Així que no em queden més que unes setmanes, dos cartrons de Pall Mall, un ordinador i una granada de mà, i mai ho he passat millor”. Així acaba el primer capítol, qui s’atreveixi, que segueixi llegint.

Reykjavík

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

1 Comentari fins ara

  1. Maria Font dijous 13 de març de 2014 - 13:41 h

    Anava a recomanar-la a la Biblioteca Virtual però veient el vostre treball, tan acurat, no ho faré.
    L’he trobat genial, una gran novel·la feminista sense ser panfletària, i valoro el fet de que estigui escrita per un home. Càustica i mordaç, he rigut com feia temps que no reia amb una novel·la. Recomanable 100%

Deixa un comentari