Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Relats guanyadors del Concurs Microrelats JoveOliva

JoveOlivaAquesta nit a les 8 del vespre s’ha fet la trobada dels guanyadors dels Concursos de Microrelats NegrOliva i JoveOliva a la biblioteca Joan Oliva i Milà, en un acte de lliurament de premis obert a tothom.

Durant l’acte, els tres primers classificats de la categoria JoveOliva rebran els premis corresponents.

Sense títol de Laia Barreto Guembe
Pizzawood! de Tomàs González Carbó
Estimat desconegut de Alicia Vera Centeno

Per fi ha arribat el moment conèixer els seus microrelats, i descobrir el motiu pel qual han estat escollits.

 

Microrelats

Publicació dels relats guanyadors del Concurs de microrelats JoveOliva.

 

PRIMER PREMI: Laia Barreto Guembe, per Sense títol

Notes musicals apareixen en el paper dibuixades en tinta negra per una ploma grisa com la espessa boira de la nit. La melodia escrita en mi menor et recorda les vides tretes les nits anteriors. Llàgrimes de dolor cauen en les partitures formant petits bassals. Deixes la ploma al tinter i reculls els papers. Et poses l’abric. Decidit, apagues la llum i obres la porta. Són les nou. Aquesta nit seria una com totes les altres.

Camines sol per un carrer fosc. Veus un home d’edat mitjana una mica més alt que tu. Vestit amb una jaqueta de cuir i uns texans vells avança silenciosament. Els seus cabells negres tapen el seu rostre pàl·lid.

T’acostes a ell, el mires i li dius:

Alguna vegada has conegut el dolor?

Et mira. Somrius. Mor.

 

Microrelats

SEGON PREMI: Tomàs González Carbó, per Pizzawood!

–Ei Joana, el pare t’ha dit que preparis el sopar, ja saps com s’empipa quan en arribar a casa encara no estem sopats i al llit!

–Jo no tinc gana, i no m’emprenyis que estic atrafegada. Busca dins de la nevera a veure si trobes alguna cosa i calla d’una vegada… Vols?

–Col, carbassa, tonyina passada i un tall de formatge. Res d’interessant. Ui! Mira això, si és el telèfon d’aquesta pizzeria que han obert aquí al costat. Mmm… Xampinyons, parmesà, pernil! Truco ara mateix!

I així es va acabar la meva tranquil·litat, em descongelen, m’enfornen i de cop i volta em posen al porta objectes d’una moto. Home nois, que no sabeu que els canvis tèrmics provoquen refredats, mal de cap… Ups, ràpid crec que m’haig de prendre una aspirina corrents.

Brruuum cap aquí, brruummm cap allà. Sembla que ja em arribat, el meu xofer truca al porter automàtic, contesta un home una mica emprenyat, que no senyor, jo no he demanat cap pizza, ni de mortadel·la ni de “peperonni”!

Bah, ell s’ho perd, no sé quina mosca li ha picat, quina poca vergonya rebutjar una estrella com jo… digna de ser fotografiada. Bé ara que em miro veig que aquest tall de mortadel•la s’està caient, ràpid un estilista!

Ara el xicot preocupat truca a la centraleta, crec que s’ha equivocat de direcció. Que sí noi, m’has de portar a Hollywood, no veus com en sóc de fina, que moreneta que tinc la crosta?
Ja veig els titulars dels diaris: Arriba als cinemes, Harry Potter i la pizza monumental, “I’m legend”, “la pizza en el país de las maravillas”.

L’Òscar a la millor pizza, un reconeixement a la meva finíssima capa de formatge. Passejos en limusina, estrella al passeig de la fama, grans cues de fans demanant autògrafs… I jo radiant, perfecta, guapíssima, impressionant, immensa, extraordi… Auix! Em desperto de cop. El dolor s’estén pel meu cos i de cop, foscor. Bé encara tinc temps d’escoltar unes últimes paraules:

–Què faig amb la mitja pizza que sobra?

 

Microrelats

TERCER PREMI: Alicia Vera Centeno, per Estimat desconegut

Avui estic de sort. He aconseguit el bolígraf i el paper groguenc. No és fàcil escriure sota la violenta mirada del senyor del bigoti, però ho he de fer :

“Estimat desconegut :

Abans de començar m’agradaria demanar-te disculpes per haver sigut el teu pitjor enemic durant tant de temps.

Vaig ser l’únic que va permetre que la por dominés la teva vida, el que es va estancar en fets passats per destrossar tot allò que havies de viure en el present.

El futur te’l vaig provocar jo.

Et culpo per no tenir la força per decidir. Vaig odiar una quantitat indefinida dels teus defectes però avui només odio un : vas tenir vida i no la vas viure.

Mai vas buscar allò que et fes arribar als límits, que et posés a prova, provocant que almenys poguessis conèixer una part de tu.

Vas voler comportar-te com un covard. Sempre has fet allò que era més fàcil i aquesta actitud et va portar a la mala vida. Una vida plena de drogues, alcohol, delictes i molta, molta infelicitat.

T’escric això perquè és l’única manera que tinc avui de poder acceptar la veritat. Quan intento parlar amb tu se’m barregen els pensaments i acabo amagant-me de la realitat que sé i mai t’he volgut reconèixer. Sento no haver pogut saber tant de tu abans, ja que t’hauria evitat molts patiments i sí, t’hauria donat vida, molta vida.

És contradictori anomenar-te desconegut i conèixer, avui, tant de tu. Però després de seixanta anys al teu costat, això és poc i moriré sense saber-ho tot.”

Vaig doblegar el full. Li vaig donar junt al bolígraf al senyor del bigoti, ara ja amb una mirada cansada, després de tantes hores sense treure’m l’ull de sobre.

“El pot llençar. No sap el bé que em fa escriure’m per endreçar-me el plegat de pensaments que es passegen pel meu cap totes les nits.”

Em va mirar i amb cara de no entendre res va tornar a tancar la meva cel·la.

 
Enhorabona als guanyadors!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari