Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

También esto pasará, Milena Busquets

LA TERTÚLIA
Dimecres 27 de novembre

Ens reunim per a la segona sessió d’aquest curs del Club La Crisàlide, on comentarem el llibre de Milena Busquets “También esto pasará”. En la 1ª sessió vam comptar amb l’escriptor i periodista Xavier Bosch, a la planta noble de la Casa Olivella, i avui és el primer dia que entrem a la sala de la Biblioteca Joan Oliva des de la seva remodelació. La data és una mica especial, finals de mes, per compromisos docents de la conductora del Club, que a més en aquest dia celebra 54 anys.

Així que ens apleguem un grup reduït i selecte per comentar la narració, evidentment biogràfica, que Milena Busquets va escriure després de la mort de la seva mare, Esther Tusquets, i que traspua un gran amor i un gran desconsol en una relació que no sempre fou fàcil. crisalideComença la ronda la Teresa Rodríguez, que diu que li ha estat de lectura fàcil, i que troba la protagonista com una persona que intenta acceptar la desaparició de la mare. La Mary Carmen Paredes n’elogia l’estil i també la història. La Neus Solé hi veu també un sentit homenatge a la mare, un sentiment causat per la desaparició que li ha provocat gairebé un xoc. Troba bé l’elaboració dels records, així com el llenguatge, senzill i fi. Remarca la presència notòria del sexe, que fa servir com una arma per desfer la tristesa provocada pel record de la mare. Per a la Josefa Fonollosa, la presència de la protagonista queda diluïda entre molta gent, amb qui manté històries fàcils. La Maite Pous, que avui ve per primer cop al nostre club, troba que la protagonista té una vida fàcil que no sap apreciar, tal i com es veu en el tracte amb l’amiga. L’Anna Maria Montané hi veu una lectura intimista, que planteja una regressió al passat. També troba que la protagonista, Blanca, és promíscua en tot; es caracteritza per la llibertat, enfrontada a la responsabilitat. A la Rosa Llop li ha agradat, hi veu una gran obra literària, capaç de reflectir la temàtica de la pèrdua. A en Ramon Also li ha agradat l’estil, i remarca els fragments descriptius, amb bones descripcions del paisatge de Cadaqués.

Com que érem poqueta gent, ens han quedat uns minuts –cosa estranya- per celebrar l’aniversari amb unes galetones i recomanar-nos lectures preferides: Hacia otro verano, de Janet Frame, (Mary Carmen Paredes), Savannah, premi Pulitzer 1984 (Maite Pous), Yo, Julia, de Santiago Posteguillos (Ramon Also), etc.

Ens acomiadem fins a l’11 de desembre, en què comentarem un gran clàssic, La dona justa, de Sándor Márai.

L’OBRA
También esto pasará

Aquesta novel·la narra la història, curulla de pensaments i reflexions, d’una dona de quaranta anys de la zona alta de Barcelona, tan de Diagonal cap amunt que una de les seves amigues, en un moment d’ira, li diu que és una “niña pija que vive de renta”; un món poc accessible que fa la impressió d’estar més enllà del bé i del mal, que tot sigui tan perfecte i ordenat com els jardins de les grans mansions.

Maquetación 1D’una dona que sembla tenir-ho tot —“la chica”, “la canguro”, la casa a Cadaqués…—, que, malgrat la seva edat, segueix vivint en un permanent conte de fades infantil i infantilitzat, que creu etern i indestructible, fins que la mort de la seva mare la sumeix en un estat de desesperació i de descol·locació total. Mancada del seu gran suport —“Mi lugar en el mundo estaba en tu mirada”—, del seu únic, indefallible amor —“el amor de mi vida eras tú, […] ningún otro amor huracanado podría con el tuyo”—, d’un dia per l’altre s’adona que els contes només són contes, i que el que fins llavors havia pres per un castell inabordable no era més que un fràgil castell de cartes.

Un retrat, o més aviat metàfora, dels fills i filles de la gauche divine, “de […] los asilvestrados […] educados por padres lúcidos, brillantes, exitosos y muy ocupados, adultos empeñados en que el mundo fuera una fiesta, su fiesta”, marcats a foc per les seves circumstàncies que, encomanats per la Síndrome de Peter Pan —“he conseguido ser una niña hasta los cuarenta años”; “la primera corona que perdemos, y tal vez la única imposible de recuperar, es la de la juventud”—, acaben rebent l’arribada del seu vaixell al port del món adult gairebé com un naufragi desolador: “Soy un fraude de adulto, todos mis esfuerzos por salir del patio del recreo son estrepitosos fracasos, siento exactamente como sentía con seis años”.

Però és, sobretot, amb una autenticitat i una cruesa que fa esfereir, l’esplèndida i inoblidable, trasbalsadora carta de comiat d’una filla a la seva mare; el coratjós, catàrtic —i, en algun instant, impúdic— despullament artístic i, encara més, emocional i espiritual, de l’autora. La seva manera d’aconseguir alliberar-se de la feixuguesa —“la tristeza hace que todo pese dos toneladas”— de l’absència més inesperada —“unos meses antes, cuando tu muerte era todavía algo impensable para mi…”— i insofrible: “Tengo un aullido en mi interior […], me araña el pecho, me crispa la mandíbula, me golpea las sienes”.

milena busquetsI és, per damunt de tot —i això és, no cal dir-ho, crucial—, una magnífica obra literària. Perquè, per més que resulti difícil, per no dir impossible, imaginar que el llibre no té una pregona, i dolorosíssima, arrel autobiogràfica, el que compta no és pas això, sinó que Busquets ha assolit el miracle de convertir la vivència en creació artística, en obra d’art; ha transformat el que era particular en universal.

I ho ha fet valent-se de l’eina que dóna raó i sentit a la literatura: el llenguatge; un llenguatge que mestreja esfereïdorament bé, que dóna llum, color i aroma —i, gairebé tast i olor— a unes pàgines enlluernadores, on el paisatge humà i el físic (un Cadaqués més paradís perdut que mai) s’agermanen tant que esdevenen ànimes bessones, indissociables.

PS: Una advertència final —que seria extrapolable a la majoria dels llibres, però en aquest és indispensable: eviteu de totes totes la indelicadesa —i la irresponsabilitat— de llegir la contracoberta; a banda de cometre el pecat imperdonable d’avançar-vos (molt) més que no convindria, descobriríeu el per què del títol; perquè, més que raonablement i amb gran astúcia literària, l’autora ha reservat per a l’Epíleg.

(Xavier Serrahima, revista “Núvol”, 8-2-2015)

L’AUTORA
Milena Busquets

Milena Busquets va néixer el 1972 a Barcelona. Va estudiar al Liceu francès de Barcelona i va obtenir el Grau en Arqueologia de l’Institut d’Arqueologia de l’University College de Londres (UCL). Va treballar durant molts anys a l’editorial Lumen, l’editorial que va fundar Esther Tusquets, la seva mare, a començament dels anys seixanta i que Random House va comprar quaranta anys més tard. Al cap d’un temps, va fundar la seva pròpia editorial, va escriure la seva primera novel·la, va treballar per a una revista del cor i va ser relacions públiques d’una marca de moda. Actualment, treballa de periodista i de traductora d’anglès i francès al castellà.

Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari