Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Crónicas de sucesos, de Michael Connelly

Crónica de sucesos. Michael ConnellyAbans d’arribar a ser un novel·lista supervendes, Michael Connelly es va dedicar al periodisme de successos a Florida i Los Angeles. Amb els seus vívids articles permetia als lectors traspassar els precintes policials. Seguia als investigadors, a les víctimes, les seves famílies… i als assassins.

Crónicas de sucesos és una selecció de 43 d’aquests articles periodístics publicats originalment al South Florida Sun-Sentinel de Fort Lauderdale (entre 1984 i 1987) i Los Angeles Times (entre 1987 i 1992).

L’obra està estructurada en tres parts: Els policies, Els assassins i Els casos.

El més interessant d’aquesta obra és trobar la llavor de la qual han brollat ​​les novel·les de Michael Connelly. Aquestes observacions de primera mà li van servir com posterior inspiració de les seves novel·les: el primer dia de la seva feina a Los Angeles Times el diari publicava la notícia de l’atracament d’un banc a través dels túnels del clavegueram. Va ser l’origen de la seva primera novel·la, El ressò negre (1992).

En altra ocasió, el seguiment d’un crim el va portar a Woodrow Wilson Drive, als turons de Hollywood. Va decidir que en aquest carrer viuria Harry Bosch, el detectiu de ficció sobre el que havia començat a escriure, i la personalitat estava inspirada en un policia real. D’un cadàver trobat al maleter d’un Rolls-Royce va sorgir Passatge al paradís (1995).

També els detalls fonamentals dels seus personatges més coneguts, tant herois com dolents, estan esbossats a partir de policies i assassins reals, les seves semblances apassionaran als interessats en la història criminal del nostre temps.

Al pròleg a aquesta obra Michael Connelly relata com va sorgir la seva relació de més de trenta anys amb els detectius d’homicidis. Quan tenia setze anys va veure córrer enmig de la nit a un individu d’aspecte sospitós. Li va cridar l’atenció el fet que, sense deixar de córrer, es va treure la camisa, va fer un un ebolic amb ella i la va llançar a una tanca. En aquell moment, al jove Connelly li va poder la curiositat, va girar cua, es va acostar a la tanca, va buscar la camisa i va trobar dins una pistola. En tornar a casa, va comunicar el succeït al seu pare, que va decidir trucar a la policia. S’havia comès un atracament i una persona havia resultat tirotejada. Va acudir a la comissaria per prestar declaració i per intentar identificar, sense èxit, el sospitós.

Aquest va ser, segons explica, el seu primer contacte amb els detectius i el principi de la seva vocació. A partir d’aquest moment va començar a llegir les cròniques de successos al diari. Després, les novel·les de crims. Especialment, les obres de Raymond Chandler i Joseph Wambaugh. A continuació, va decidir ser periodista i escriure novel·les sobre detectius.

Els articles aquí recollits ens confirmen el que ja sabem: la realitat és infinitament més original que la ficció. Així ho demostren les històries que Michael Connelly narra amb estil asèptic i fotogràfic. Un exemple: un home va fer creure durant anys la seva dona que era agent de la CIA per justificar les seves absències prolongades que va aprofitar, entre altres activitats, per casar-se amb una segona dona.

Un altre: un jove mata el seu pare, l’enterra. Dos mesos després el desenterra per tallar-li un dit amb unes tenalles i llevar-li l’anell d’or.

L’últim: una banda d’assassins barroers contractats per matar una dona li perdonen la vida perquè era molt maca.

Tan inusitades i tan apassionants com la ficció, aquestes peces mostren una vegada més que Connelly no només és un mestre en el seu ofici, sinó un dels millors escriptors nord-americans de l’actualitat.

Imprescindible per als seus seguidors més addictes.

Llibres

  • La caja negra
  • Crónicas de sucesos
  • Echo Park
  • Hielo negro
  • El inocente
  • Llamada perdida
  • Luz perdida
  • Nueve dragones
  • El observatorio
  • Pasaje al paraiso
  • La rubia de hormigón
  • El último coyote
  • Último recurso
  • El veredicto
  • El veredicte de llautó
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari