Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

15 d’octubre. Dia internacional de la dona rural

La dona rural abans i ara!

En aquest camí d’apoderament de les dones en el món rural, no ens hem d’oblidar de com vivien abans i que els canvis no són tan ràpids ni tan visibles com hom pot pensar.

És per aquesta raó que des de la biblioteca Joan Oliva volem fer memòria i hem visitat dues germanes, l’Assumpció i la Montse, que fa quaranta-cinc anys, quan eren nenes i adolescents, van viure tot el que suposava ser filles i netes de masovers. La casa era a la comarca del Berguedà.

Casa la Guàrdia 2-crop

Foto cedida per la família Gispets. Masoveria on vivien l’Assumpció i la Montse.

La seva mare es va casar amb el fill del masover, per tant, va anar a viure en un espai on vivien els sogres i algun cunyat i/o cunyada. Qui portava la gestió econòmica i qui tenia els diners en efectiu era el marit, la qual cosa volia dir que la dona havia de demanar-los. No tenia gens d’independència econòmica.

La mare es feia càrrec dels avis, dels fills, de les feines de la casa i dels animals petits: conills, gallines i cabres.

El pare era el responsable dels animals més grans: les vaques, els porcs i de cultivar la terra: hort, cereals, etc.

Quan les nenes van ser una mica grans, entre 9 i 14 anys, van començar a tenir assignades feines:
- de més petites s’encarregaven de netejar les conilleres i de tenir cura dels conills,
- de més grans de les vaques: munyir-les dos cops al dia, a les cinc del matí i a la tarda; netejar el seu espai…

Compaginaven totes aquestes tasques diàries que desenvolupaven a la masoveria amb l’escola, que tenien lluny i a la qual havien d’anar amb autobús, ja que la masia quedava aïllada al mig del bosc i a cinc quilòmetres i mig del poble més proper.

Segons ens expliquen no tenien temps per a res, la vida a pagès era molt dura!

Casa la Guàrdia-crop

Foto cedida per la família Gispets.

Quan l’Assumpció es va casar als dinou anys va anar de masovera a una masia del Lluçanès. Hi van estar treballant durant dotze anys, fins que els ‘amos’ van dir que ho deixaven. I aleshores es van traslladar a viure al poble i es van dedicar a altres treballs: la construcció ell, la fàbrica ella.

Pel que fa la Montse, quan es va casar també va anar de masovera, però només s’hi van estar un parell d’anys, ja que no era rendible. Actualment gestiona la seva empresa familiar i viu en una masia que comparteix amb la família del seu marit, encara que cadascú té el seu propi espai.

Us deixem amb unes imatges del Lluçanès, lloc on viuen i des d’on ens parlen una mica de la seva experiència.

No s’han desentès mai del món que va envoltar la seva infantesa i primera joventut i saben molt bé el que passa al món rural:

. Si ets un productor petit no pots viure de la terra i dels animals. Les granges petites han hagut de plegar, ja que per ser productor per exemple de vedells, n’has de tenir 200 com a mínim i si tens poques vaques ja no et passen a recollir la llet.

. Els ingressos que es tenen són molt minsos, ja que l’intermediari paga molt poc per la matèria primera, però ell la ven pel triple i quan arriba al mercat, el preu no té res a veure amb el preu d’origen.

. A l’hora de facturar, el pagès/ramader compra el material amb un 21% d’IVA, però quan ho declara només s’aplica entre un 4%-7%. Si es demana una revisió de l’IVA, passa un inspector a veure que tot estigui en regla. Quan ja és obvi que tot està en regla!

. Les masoveries han desaparegut i ara la majoria s’han adaptat al turisme rural.

. Ha aparegut el terme CERCLE TANCAT, com és el cas de grangers que tenen el seu propi escorxador i la seva pròpia botiga. El soler de N’Hug.

Actualment les dones s’han organitzat i han fundat l’Associació de dones del món rural, la qual vol fer visible el paper femení en l’organització rural.

A continuació teniu uns vídeos on us expliquen el perquè de tot plegat!

Naixement de l’associació

Pastores

Ester Gomis, vocal de la junta de l’associació, pagesa del camp de Tarragona.

La dona al món rural, Alícia Calero.

I per acabar, podeu consultar:

  • Fundació del món rural
  • Dones-Unió de pagesos
  • Xarxa d’innovació agroalimentària i rural de Catalunya
  • Associació d’iniciatives rurals de Catalunya
  • Article periodístic: Dones pageses al Baix Llobregat
  • Llibres

    A la xarxa de biblioteques de la diputació de Barcelona podeu trobar alguns llibres que parlen sobre aquest tema.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari