Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Novel·la juvenil. Angel Burgas -Chiki Fabregat-Agustín Fernández-Anna Greta Winberg.

Aquesta setmana t’oferim quatre novel·les els destinataris/les destinatàries de les quals són la jovenalla.

Quatre històries narrades en primera persona i on els personatges principals ens expliquen les seves emocions i les seves experiències segons la temàtica de cadascun dels llibres.

 
collage jnIniciem les recomanacions amb Angel Burgas i la seva novel·la Ohio. Si t’agrada la ciència-ficció, aquesta història distòpica et mostra el món de Max, un món fictici i indesitjable.
 

‘Quan existíem com a família, hi havia electricitat, i vehicles particulars, i trens d’alta velocitat, i ordinadors i xarxes socials. Hi havia escalfor a les llars, i hi havia llocs plens de productes que es podien comprar per ser consumits. Pensar en Família era retrocedir als temps remots d’abans de l’Impacte. Tinc pocs records d’aquella època, i els que tinc són poc consistents i de vegades es confonen amb els somnis. Em dic Max Blau però no soc qui dic que soc. Soc un altre en aquest altre món, el de després de l’Impacte.’

 
 
Continuem amb Chiki Fabregat i la seva història de fantasia que duu per títol Me llamo Zoila. Aquesta narració és la primera d’una trilogia, Zoila I, el segon i el tercer títols de la qual són La leyenda del vínculo i La cueva del fuego.
 
La Zoila és una noia especial. Té unes orelles especials. La raó? És mig elfa, òrfena d’una elfa i d’un pare humà que els abandona. La força del seu pensament pot causar la mort o guarir ferides sense adonar-se’n, pot llegir la ment d’altres perones… I aquest últim aspecte no l’ha demanat!
 
Me llamo Zoila-crop

‘Miro hacia otro árbol y una estructura pequeña, cuadrada, forrada de hojas y lianas aparece. Se mueve la cortina de jazmines y la cara sonriente de Keena me saluda. Debe de ser el mismo árbol (…). Noto la conexión entre lamente de la chica y la de mi hermano. Me falta el oxígeno, necesito salir de aquí. compruebo que Liam sigue entretenido hablando con ella y solo cuando estoy segura de que no me presta atención dejo que la imagen de Raimon ocupe toda mi cabeza. Creía que no iba a lograrlo, que no iba a poder mantener mi mente ocupada para que ellos no notasen nada. Me siento fuerte por haberlo conseguido y a la vez noto una pena densa muy dentro por haber aprendido a engañar a Liam.’

 
 
 
Seguim amb Agustín Fernández Paz i la narració La casa de la por. Quan t’has d’enfrontar als records després de la mort dels pares, et provoca un gran trasbals i rememores tot allò que et pensaves que ni existia a la teva ment!
 
la casa de la por-crop

‘La mare va morir fa vuit mesos, (…)
Entre els seus objectes personals, ocult sota unes camises en un calaix de la calaixera, hi havia un estoig blau que ella mai m’havia ensenyat. Va ser l’atzar el que m’hi va portar? Per què la mare l’havia mantingut en secret durant tants anys?
Saber què contenia va desencadenar una inesperada revolució dins meu. Va ser la millor demostració del fet que totes les experiències de la vida són dins nostre, res desapareix del tot per més que pensem que ho hem oblidat.’

 
 
I acabem amb Anna-Greta Winberg amb Quan un toca el dos. Si tens tretze anys i els teus pares s’estan separant, entendràs tot el que li passa a la Madde, la protagonista d’aquesta història. I és que en aquest cas qui toca el dos de casa és el pare.
 
quan un toca el dos 1-crop

‘Des del dia que se n’havia anat, el pare no havia tornat. Un dia, de cop i volta, la mare ens va dir que ens vindria a veure aquella tarda mateix.
La mare anava recollint coses: diaris i revistes, el meu jersei, (…)
I quan el pare va entrar al rebedor, en certa manera es va notar que era de fora. Es respirava que ja no hi vivia. No havia canviat, duia el mateix abric, però quan el va penjar es va notar que al cap de poc se’n tornaria a anar. I es va aturar al davant del mirall i s’hi va mirar com fan les visites.’

 
Desitgem que t’agradin tant com a nosaltres!
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari