Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Oscar 2013: Beasts of the Southern Wild

Beasts of the Southern Wild

Títol original: Beasts of the Southern Wild
Any de producció: 2012
Gènere: Drama. Fantasia
Director: Benh Zeitlin
Guió: Lucy Alibar i Benh Zeitlin, basat en l’obra “Juicy and delicious”, de Lucy Alibar

Intèrprets: Quvenzhané Wallis (Hushpuppy), Dwight Henry (Wink), Levy Easterly (Jean Battiste), Pamela Harper (Little Jo), Gina Montana (Miss Bathsheba), Lowell Landes (Walrus), Jonshel Alexander (Joy Strong), Kaliana Brower (T-Lou), Nicholas Clark (Sticks), Henry D. Coleman (Peter T), Philip Lawrence (Dr. Maloney)

    4 Nominacions:

  • Millor pel·lícula
  • Millor director: Benh Zeitlin
  • Millor guió adaptat
  • Millor actriu: Quvenzhané Wallis
  •  

    La primera pel·lícula del jove realitzador novaiorquès Benh Zeitlin narra la història d’Hushpuppy, una nena de sis anys que viu amb el seu pare en una illa en un estat gairebé salvatge connectada en perfecta harmonia a la natura bella que l’envolta. Ell li ha ensenyat a valer-se per si mateixa. La fortalesa de la petita es posarà a prova quan el seu pare contregui una misteriosa malaltia i una tempesta amenaci amb destruir la seva llar.

    Bestias del sur salvaje
    és un drama fantàstic que ha cridat l’atenció de l’Acadèmia de Hollywood pel seu lirisme visual i narratiu. La poesia i el descarnat realisme d’un paisatge pantanós, salvatge i hostil que es rebel·la contra l’home i les seves males accions a través dels ulls de la frescor de la nena protagonista han convertit Benh Zeitlin en una de les noves realitats del cinema nord-americà actual .

    La pel·lícula, que barreja realitat i fantasia, està rodada d’una manera excepcional i té una sorprenent actriu protagonista, Quvenzhané Wallis que fa una interpretació magistral com una nena semi salvatge que veu el seu món amenaçat per l’esclat de la natura. Aquesta actriu viu a Nova Orleans i va ser escollida per interpretar Hushpuppy d’un càsting en què havien participat 3.500 nenes. La petita va mentir sobre la seva edat, ja que tenia només cinc anys, i es requeria a una nena gran, però va deixar sorprès a Benh Zeitlin pel seu carisma. El seu company de repartiment, Dwight Henry, tampoc tenia cap experiència en el món de la interpretació. Era l’amo del forn que estava situat al costat de la productora del film, i va accedir a fer una prova per interpretar a Wink, després de fer amistat amb Benh Zeitlin.

    En una oblidada i orgullosa comunitat, instal·lada en una zona pantanosa formada pels meandres del Mississippi, apartada del món per un immens dic, la petita Hushpuppy, està a punt de quedar òrfena. Fa temps que la seva mare va marxar, i el seu adorat i esbojarrat pare, sempre està de festa, i quan hi és no comparteixen el mateix sostre, ell viu en una cabanya amb una teulada rovellada, i ella, en una petita caravana col·locada sobre de dos barrils d’oli. La majoria del temps està sola en un recinte aïllat ple d’animals mig salvatges i ha d’arreglar-se-les com pot enmig del no res.

    Hushpuppy percep la natura com una fràgil xarxa poblada de coses que viuen, respiren i expulsen aigua i que l’univers depèn de que tot encaixi a la perfecció. A l’escola local (flotant), la senyoreta Bathsheeba, una dona pràctica, parla als seus alumnes sobre la selecció natural, l’escalfament global i els tremends canvis ecològics que han col·locat al diminut poble a primera fila camí de l’extinció: “Apreneu a conviure, a adaptar-vos”, els diu, “més us val saber com sobreviure…”

    Hushpuppy en busca de la seva mare

    La realitat cau amb estrèpit en el petit món de Hushpuppy quan el seu pare contreu una misteriosa malaltia i la naturalesa comença a descontrolar-se. S’aproxima una tremenda tempesta, els casquets polars es fonen i el seu pare cau a terra tremolant després d’ingerir un got de ponx. Hushpuppy està convençuda que la mateixa ciència que destrueix el món que l’envolta i els interiors del seu pare estan misteriosament units. El seu delicat hàbitat arriba al final.

    A l’altra banda del món, l’escalfament global té una conseqüència totalment imprevista. Les aigües pugen al voltant del poble de pescadors, i els habitants més pràctics decideixen traslladar-se a llocs més elevats, però Wink i el seu grup de borratxos insisteixen a seguir on estan. A Wink no li queda més remei que refugiar-se en la fràgil caravana de Hushpuppy i esperar que la tempesta amaini, no sense abans disparar un tret al cel, en un clar desafiament a les forces de la naturalesa.

    Els metges li comuniquen a Wink que no sobreviurà i aquest intenta trobar una família per la seva filla, que la rebutja, furiosa. Wink no té més remei que explicar-li la veritat: es mor. Hushpuppy comprèn que el seu pare no és el superhome que imaginava. Incapaç de veure’l en el seu llit de mort, Hushpuppy fuig en una barca cap a una llum que creu és la seva mare.

    Finalment, la nena s’adona que ha de tornar al costat del seu pare abans que sigui massa tard. Unes aterridores bèsties es dibuixen contra l’horitzó i es llancen grunyint, bufant, bramant, amb banyes afilats com navalles, i es llancen cap a la diminuta nena. Però ella es torna i es planta davant seu, mirant-se-les sense por. Les criatures i Hushpuppy comparteixen un moment de comprensió primigènia, i les bèsties s’agenollen davant seu. La nena segueix el seu camí.

    Hushpuppy comparteix un últim sopar de cocodril fregit amb Wink a la seva atrotinada cabana. S’ha reconciliat amb el seu pare i ha acceptat els capricis de la natura. La petita guerrera, acompanyada pels seus amics, avança pel sud salvatge amb l’aigua llepant-li els peus.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari