Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Oscar 2013: Amour

Amour

 

Títol original: Amour
Any de producció: 2012
Gènere: Drama
Director: Michael Haneke
Guió: Michael Haneke

Intèrprets: Jean-Louis Trintignant (Georges), Emmanuelle Riva (Anne), Isabelle Huppert (Eva), Alexandre Tharaud (Alexandre), William Shimell (Geoff).
 

    5 Nominacions:

  • Millor pel·lícula
  • Millor pel·lícula estrangera
  • Millor director: Michael Haneke
  • Millor guió original
  • Millor actriu: Emmanuelle Riva
  •  

    En Amour, una història de la infància serveix de preludi per a un clímax tan inesperat com trist. Haneke construeix un retrat intens i dur sobre la vellesa posicionant sense por al debat de l’eutanàsia. Amb uns pocs minuts en té prou per familiaritzar l’espectador amb l’apartament en què passarà les següents dues hores.

    George
    (Jean-Louis Trintignan) i Anne (Emmanuelle Riva) són dos ancians octogenaris que viuen retirats després d’anys dedicats a ser professors de música. Tots dos són extremadament cultes, dos intel·lectuals en l’ocàs de la seva vida que aspiren a portar una existència tan plàcida possible el temps que els quedi. La seva filla Eva (Isabelle Huppert) també ha estudiat música i es dedica professionalment a ella a l’estranger, on viu amb el seu marit i els seus fills.

    Un dia Anne serà víctima d’un petit infart cerebral. Quan surt de l’hospital i torna a casa ja res serà com abans, ja que les seves funcions motores s’han vist afectades. A partir d’ara, l’amor de la parella d’avis es veurà posat a prova.

    Amb Amour, Michael Haneke, mostra la seva cara més tendra possible. Uns impressionants Jean-Louis Trintignant i Emmanuelle Riva protagonitzen aquesta història d’amor en les albors de la mort. La seva vida en pau com a professors jubilats de piano, en el seu tranquil i elegant apartament de París, es veu sacsejada de sobte per l’infart cerebral que paralitza la meitat dreta del cos a Anne.

    Des del primer moment, ell pren la decisió de realitzar el seu últim acte d’amor, tenir-ne cura d’ella amb extrema dedicació i paciència fins a l’últim alè. La malaltia i la mort amb dignitat. Sense parlar de metges ni màquines, només per l’amor. En la quotidianitat d’aquesta nova vida va apareixent el Haneke més descarnat, els bolquers, els crits, l’afàsia, la frustració de la malalta i l’infermer…

    Emmanuelle Riva a Amour

    Amour és la dedicació d’un home que té cura la seva dona. És tendresa. Enteresa. És complir una promesa fins al final. És encarregar-te del teu company, de la persona que t’ha acompanyat tota la vida. És debatre entre el desig de seguir cuidant i la culpabilitat de voler evitar un patiment innecessari. És una malaltia degenerativa. És el pas inexorable del temps i la humiliació que comporta. Un drama intimista què explora els sentiments als quals s’ha d’enfrontar l’ésser humà quan sap que el seu final és a prop: els dubtes, la impotència, la por, i la necessitat tenir a prop a aquells als quals s’ha estimat. És una tristesa insuportable.

    Evidentment, i sense cap mena de dubte, Haneken és un mestre. Només a un mestre se li pot ocórrer tocar un tema tan gastat com pot ser l’enfrontament amb la mort, o un amor de la gent gran, i fer-ho amb la desimboltura i la frescor d’una mirada nova. Res en aquesta pel·lícula està de sobres.

    Una bona pel·lícula i una nova mirada sobre un vell tema. Afortunadament encara es pot veure bon cinema. Un cinema, a més, sense escarafalls ni estridències. I sí, molt tendra, i molt digne de veure.

    DVD

  • Michael Haneke a la Biblioteca
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari