Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

El sotsinpector Emili Espinosa, un valencià a Tarragona

Vista nocturna de Salou

Salvador Balcells va néixer a l’Espluga de Francolí l’any 1946. Va estudiar dret i periodisme i ha estat llibreter durant vint anys al Prat de Llobregat. Sempre vinculat professionalment al món de la premsa en català i de la gestió cultural, també ha estat professor de la Universitat Catalana d’Estiu i col·laborador en diversos mitjans de comunicació escrits i de ràdio.

Salvador BalcellsL’interès polític i ecològic dels anys vuitanta va portar-lo a publicar tres llibres: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (1982), Barcelona 92. Com desfer Catalunya (1986), i Energia i societat. Una perspectiva catalana (1986), premi Xavier Romeu de Monografies per a l’Ensenyament.

L’any 2007 va publicar La taca negra, la seva primera obra narrativa amb la qual va guanyar el premi Joan Arús, que convoca anualment l’Ajuntament de Castellar del Vallès.

La novel·la, dins de la tradició del millor gènere negre incorpora un heroi, o antiheroi, segons com es miri, genuïnament català i propi dels temps actuals, el sotsinspector dels Mossos d’Esquadra Emili Espinosa, protagonista també de les posteriors El vi fa sang (2010) i Dur de pair (2012), sempre ubicades en uns escenaris molt propers per a nosaltres.

Província de TarragonaEmili Espinosa, nascut a València, al barri del Cabanyal, es va fer guàrdia civil de molt jove perquè li havien dit que tindria un sou segur i per a tota la vida. Casat amb una tortosina i amb dues filles petites, a la casa caserna on vivien els miraven malament perquè parlaven en català entre ells, tot i que l’Emili tenia una certa fama de bon investigador. De manera que, aprofitant una convocatòria dels Mossos d’Esquadra, es va apuntar a a l’Escola de Policia de Catalunya per fer el curs de reciclatge i posteriorment va ser destinat com agent a Granollers i a Blanes, primer com a caporal i després com a sergent, fins que va ser ascendit a sotsinspector i va instal·larse, pel que sembla definitivamente, a Tarragona.

Les filles, Núria i Empar, s’han anat fent grans en tot aquest procés de canvis i se li han tornat independentistes. Això, a Espinosa, un home d’idees més aviat conservadores, no li importaria, si no fos perquè cada cop més es fiquen amb la seva feina. Tot plegat la fa pensar algunes vegades que és com tenir l’enemic a casa. De fet, vol i dol, perquè si li haguessin sortit passotes, punquis o discotequeres, encara se sentiria pitjor.

Cinta, la dona, és des de sempre la mediadora entre ell i les filles. Els coneix molt bé a tots tres i sap quan ha d’intervenir per evitat mals majors i que les nenes se’n vagin de casa.

Vista general de Tarragona

A la feina, Emili Espinosa és bo, tot i els seus defectes: malparlat, individualista, i amb tendència a l’enfrontament amb els superiors, probablement la causa que no hagi ascendint més enllà de sotsinspector. També és molt intuïtiu, cosa que li ha comportat èxits però també algun fracàs, quan s’ha refiat massa del seu instint.

La taca negraLa taca negra a la qual fa referència el títol d’aquesta novel·la és un vessament de petroli escaigut el 20 d’agost d’un any de mitjans de la primera dècada del segle XXI, que s’escampa provocant una marea negra des del port de Tarragona fins més enllà del Cap de Salou.

En mig de les tasques de neteja apareix, ocult entre el rocam de la costa, el cadàver mutilat d’una dona jove. far de Salouapareix el cadàver decapitat i amb les mans tallades d’una dona. El cap de SalouMentrestant, a Vorkuta una ciutat del Gran Nord rus, a 50 km al nord del Cercle Polar Àrtic, fa mesos que els pares d’Irina Grosnina han perdut el contacte amb la seva filla. Sospiten soto voce que Irina es dedicava a la prostitució a Salou i recorren a un conegut amb un càrrec polític important al govern de Moscou, aconseguint que les altes instàncies mostrin un especial interès.
La àrtica de VorkutaEl sotsinpector dels Mossos d’Esquadra Emili Espinosa es veu forçat a treballar en el cas juntament amb un col·lega enviat per Moscou. Mentre malda per dur a la presó els caps de la xarxa de prostitució de luxe que opera a la costa tarragonina, la recerca policíaca s’enrareix amb la implicació d’un magnat rus de les finances i d’un destacat polític local.

La taca negra serveix de metàfora dels altres vessaments: els vessaments de polítics i advocats que amaguen perversions sexuals inconfessables, els vessaments econòmics i socials que duen Vorkuta al llindar de l’extinció, els vessaments lucratius d’homes de negoci i testaferros russos i catalans que mouen ràpidament fitxes per garantir-se una respectabilitat, etc.

El vi fa sangL’assassinat d’un conegut gitano, Ramon Heredia, tractant de cavalls a l’Espluga de Francolí, és el punt de partida de la investigació a El vi fa sang, que es complica amb una lluita entre les facultats d’Enologia i de Química de la URV arran d’un suïcidi d’un professor, autor d’un informe compromès.

El protagonista, el sotsinspector Emili Espinosa, s’enfronta en aquesta ocasió a perillosos delinqüents, fent sortir a la llum la gran pugna existent entre les facultats de la universitat tarragonina. Les investigacions duen a Espinosa i el seu equip fins a unes fondàries encara més obscures que els cellers on envelleix el bon vi.

La descoberta del cadàver a l’estacionament de la cova de la Font Major, posa de relleu una de les atraccions turístiques de la vila, juntament amb d’altres, com ara el museu de la Vida Rural, el celler cooperatiu, la font Baixa i el monestir de Poblet.
 
Cova de Font MajorLa cova de Font Major és una de les set coves més llargues del món, arribant a sobrepassar els 3590 metres de galeries, i una de les poques que s’estén, en gran part, pel subsòl d’un casc urbà.

Ha quedat en ella molt patent l’activitat humana des de temps prehistòrics. Hi ha uns primers 400 m. de recorregut sec, a partir dels quals apareix un riu subterrani que surt a l’exterior per la Font Major. Aquesta font és considerada com el naixement del riu Francolí.
 
La catedral del viEl celler cooperatiu, un dels primers cellers modernistes de Catalunya, és un edifici modernista projectat per Lluís Domènech i Montaner i el dugué a terme l’any 1913 el seu fill, també arquitecte, Pere Domènech i Roura.

L’edifici consta de tres naus amb una bella decoració exterior, recentment restaurada. Des de l’any 1998 acull al seu interior el Museu del Vi. Pocs cellers de Catalunya són tan majestuosos com aquest. Per la seva majestuositat se’l coneix com la catedral del Vi.

Monestir de Poblet

Dur de pairA Dur de pair, el sotsinspector té diversos fronts. En primer lloc, es veu empès pels seus caps a una estranya i discreta recerca al voltant de la desaparició la Laia Abadal, una noia de disset anys que acabarà dramàticament.

Filla del dirigent de la patronal tarragonina, desapareix davant la desesperació de la seva mare i la inexplicable fredor del pare, un personatge que, com aviat comprovaran Espinosa i la caporal Surroca no és tan bo com el pinten. Quan el troben mort descobriran que l’odiava molta gent, potser massa.

L’assumpte és delicat, ja que els seus superiors insisteixen més en la discreció que en la resolució d’un cas que s’intueix dramàtic.

D’altra banda, la persecució dels múltiples tentacles d’una perillosa banda de narcotraficants detectada per la caporal Pilar Surroca, que, a més de reivindicar-se com a dona, lluita per aconseguir un lloc que s’adigui amb la seva formació i amb la seva habilitat com a policia.

La muralla de TarragonaDos casos torbadors ambientats en el dia a dia de Tarragona, amb personatges molt propers. Persones comunes que es troben davant de problemes habituals, i no per habituals menys consternadors. Crims usuals que la policia catalana ha d’intentar resoldre, una policia catalana que Balcells retracta amb tots els ets i els uts, inclòs el difícil encaix del cos amb la policia nacional estatal, aportant un profund coneixement del seu funcionament intern.
 
L’amfiteatre romàEls abusos sexuals a menors, la discriminació de la dona i alguns dels estralls més palpables de la crisi econòmica amaneixen aquest còctel d’actualitat, habitual a les capçaleres dels diaris.

Tot plegat mentre la pròpia família Espinosa fa aigües per tot arreu. A mesura que es fan grans, les filles van agafant camins diferents sense renunciar a les seves conviccions. Núria serà professora d’institut i tindrà problemes amb alguns col·legues botiflers per la seva aferrissada defensa del català. En la seva vida privada serà més convencional, aparellant-se amb un company de claustre. Empar, la petita, es tornarà ocupa i es vincularà a moviments antisistema. El sotsinspector haurà de combinar molt bé la cara de policia amb la de pare per no equivocar-se.

La catedral de TarragonaEn independitzar-se les filles, Espinosa i la seva dona es quedaran sols, amb la síndrome del niu buit i en un moment difícil per a tots dos. La Cinta, que comença a notar els efectes de la premenopausa, buscarà fora de casa, en una escola d’adults i en un gimnàs, altres al·licients per seguir viva i activa.

Tot un seguit de conflictes familiars que tindran continuïtat a la propera novel·la de la saga. Segons afirma l’autor, no pot deixar als lectors amb aquest mal regust de boca…
 
Tarragona és la capital més meridional de Catalunya. El seu clima temperat i suau, les amples i netes platges de sorra fina i daurada i l’important patrimoni artístic i arquitectònic, fan de Tarragona un dels llocs de major importància turística d’Europa. Els romans la feren capital de la província Tarraconense, motiu pel qual encara conserva notables restes arqueològiques d’aquesta època

 
Llibres

  • La taca negra
  • El vi fa sang
  • Dur de pair
  • El balcó del Mediterrani

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari