Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Roy Grace i Brighton, entre el passat i el present

El Brighton Pier

Peter James va néixer el 1948, a Brighton, Sussex, Anglaterra. Brighton, als anys cinquanta i seixanta tenia una imatge lamentable, infestada de delinqüents i criminals. Si algú li preguntava d’on era, sempre deia Sussex en lloc d’admetre que havia nascut a Brighton.

De nen, la seva novel·la preferida era Brighton Rock, de Graham Greene. Després de llegir-la a l’edat de 12 anys, somiava amb arribar a escriure una novel·la ambientada al seu poble. Pensava que era l’entorn perfecte per a un escriptor de novel·la negra.

Després de viure alguns diversos anys a Amèrica del Nord, on va treballar com a guionista i productor de cinema, va tornar a Anglaterra per dedicar-se a l’escriptura, sobretot policiaca.

Situació de BrightonEl 2006 va publicar Una mort senzilla, primera de la sèrie protagonitzada per Roy Grace, comissari del Departament d’Investigació Criminal de Brighton i Hove. James opina que no podia trobar un escenari millor, ja que Brighton té l’aire d’una ciutat que està constantment ajudant a la policia en les seves investigacions.

Roy Grace, el personatge creat per Peter James, està basat en David Taylor, un detectiu real de Sussex. Té 39 anys a l’inici de la saga. Va ingressar en el cos amb 20 anys, va començar com a policia de barri al centre de Brighton i va passar una breu temporada a antivici on va conèixer traficants i petits delinqüents que de vegades col·laboren amb ell.

L’estació de BrightonCondueix un vell Alfa Romeo. Té un peix anomenat Marlon. Beu i fuma de forma intermitent. Té el nas aixafat i tort a causa d’una baralla en els seus dies de patrulla. Creu una mica en poders sobrenaturals, mèdiums… i no se n’està d’acudir-ne quan ho creu necessari, el que li comporta algun problema amb la seva cap, la comissària Alison Vosper, anomenada la número 27, un plat agredolç, tan semblant al seu tarannà, que serveixen al restaurant de menjar xinès de la ciutat que hi ha prop de l’estació.

Escolta els Beatles, Miles Davis o Sophie Ellis-Bextor. Llegeix als grans filòsofs i un dels seus llibres preferits és The Occult, de Colin Wilson. També li apassiona instruir-se constantment en nous mètodes policials per ser més eficaç en la seva tasca, com la tècnica d’observar els ulls per saber si l’interrogat menteix, un sistema prou eficaç que ha après gràcies al seu interès en la programació neurolingüística.

Té al seu despatx una col·lecció de tres dotzenes d’encenedors clàssics. Juga una partida setmanal al pòquer amb companys i ex policies. Utilitza un vell rellotge Seiko, regal de la seva dona Sandy, desapareguda de sobte el 1998, en estranyes circumstàncies sense deixar rastre. Roy va fer tot el possible per trobar-la, fins i tot anar a mèdiums. Encara pensa que algun dia tornarà. En un principi, Sandy sembla ser l’única dona que Roy ha estimat, tot i que de mica en mica comença a enamorar-se de Cleo Morey, l’atractiva cap del Departament de Patologia Anatòmica.

Van veure Sandy a una plaça de MunichEn un moment donat, uns amics creuen haver vist, a Sandy a Munic, ciutat fins on es desplaçarà el comissari desitjós de posar fi al misteri que l’obliga a pensar, cada vegada que s’enfronta a un nou assassí, que potser la seva dona porti tot aquest temps segrestada, que jegui morta sota terra des de llavors o fins i tot que se n’anés amb un altre home per iniciar una nova vida. Els dubtes respecte a aquesta desaparició martiritzen a Roy Grace, no li permeten passar pàgina i posen en perill la seva nova relació amb Cleo Morey.

Roy Grace dirigeix un equip de gent capaç i preparada, tot i que també ha de fer front a interessos polítics i companys malintencionats i incompetents. El sergent Glenn Branson, cinèfil, alt, negre i calb com una bola, és el seu millor amic, company de treball, de pub i ocasionalment de pis a causa dels seus problemes matrimonials. Eleanor Hodgson, la seva secretària o ajudant de suport a la gestió. Joe Tindall, científic. Frazer Theobald, patòleg. Dennis Pouds, cap de premsa de la policia de Sussex. La sergent Bella Moy, sempre menjant rajoles de xocolata Maltesers. L’agent principiant Emma-Jane Boutwood. El guapo inspector Cassian Pewe. L’horrible Norman Potting amb el seu aspecte descurat i insinuacions sexuals, un personatge redimit en fer descobriments per mitjà del seu diligència.

El passat a BrightonDe vegades, a Grace li agrada anar al museu de la ciutat i contemplar els gravats i les aquarel·les de les èpoques passades de Brighton, dels temps del vell moll i cotxes de cavalls, quan els homes es passejaven amb barrets de copa i usaven bastons amb empunyadures de plata. Però mirant al seu voltant se n’alegra de viure al segle XXI i a Brighton and Hove, que s’ha transformat en una de les ciutats més de moda al planeta.

La platja de Brighton amb les seves típiques casetesUn dels plaers de Brighton és la seva vitalitat. Amb només 250.000 habitants, la ciutat és una vasta combinació de moltes coses. És a prop de Londres, però té una costa magnífica i està envoltada per alguns dels paisatges més bells del món.

Situada al sud de Londres, Brighton ofereix platja i bon clima, cosa molt difícil de trobar a les Illes Britàniques. Arribar-hi és ben fàcil ja que està ben comunicada per carretera i per tren amb la capital. Té un llarg passeig marítim i una platja, que encara que no és de sorra fina, és ideal per oblidar que estàs en la freda Gran Bretanya.

La adormida vila de pescadors de Brighton es va fer famosa a finals del fegle XVIII quan el príncep regent George (després rei Jordi IV) va encarregar a John Nash el Pavelló Reial d’inspiració índia com sumptuosa residència d’oci i descans. És notable pel seu aspecte oriental exòtic dins i per fora.

El pavelló reialEl seu interior és un encreuament delirant d’estils asiàtics. No hem d’oblidar que en el període en què va ser construït Gran Bretanya estava estenent el seu domini per Àsia formant lun gran imperi colonia. La recerca de nous repertoris decoratius en fonts allunyades de la tradició clàssica, la llibertat creativa i l’incipient ús del ferro fan d’aquesta construcció un reflex fidel de les tendències del moment. Aquest magnífic palau va ser venerat per la societat moderna Regency i segueix sent un distintiu de la ciutat. També és la llar d’algunes de les millors col·leccions i exemples de l’estil chinoise a Gran Bretanya.

El Pavelló està format de diversos cossos i coronat per cúpules bulboses, torres i minarets entre els quals sobresurt la cúpula central. Hi s’harmonitzen elements xinesos, islàmics i hindús el que li dóna aquest aspecte exòtic.

Una de les típiques postals victorianes de Brighton són els molls amb les seves atraccions. El Brighton Pier és conegut com el Pleasure Pier (Moll d’Esbarjo), i és un gran centre recreacional on es pot trobar de tot, des de llocs de menjar ràpid, bars, restaurants, discoteques i fins a un parc d’atraccions.

El Brighton Pier

És un dels molls més antics i llargs del món. Mesura aproximadament 524 metres, i la seva construcció original data de finals del segle XIX, per l’arquitecte Richard Moore, sent obert al públic el maig de 1899. Antigament comptava amb un auditori/teatre que va ser reemplaçat per l’actual una galeria comercial fàcilment reconeguda com la gran cúpula del moll.

El Brighton Pier il·luminatAl final de la construcció també té diverses atraccions infantils, com una cascada, un tobogan gegant i dues muntanyes russes, a més d’un conjunt de museus i incloent també diversos espectacles infantils a l’aire lliure.
El
Brighton Pier
és tot un símbol de la ciutat i la seva silueta al costat del mar forma un bell paisatge sobretot de nit amb les seves llums brillant sobre l’aigua.

El West Pier (Moll Oest) ja no és accessible des de la riba a causa de la caiguda de la passarel·la que l’unia amb la terra. El 2003 la sala de concerts del Moll va patir un incendi per causes desconegudes. L’esquelet del West Pier En l’actualitat, el moll és pràcticament inexistent i només es pot veure l’esquelet del que alguna vegada va ser el moll més famós del món. En el seu lloc està previst construir el i360, una torre d’observació de 183 metres. La moderna torre ha estat dissenyada pels mateixos arquitectes del London Eye a Londres.

I per acabar de resseguir els passos de Roy Grace, no podem deixar de visitar North Laine, un fabulós laberint de carrerons serpentejants, ple de pintoresques botigues , restaurants i cafès.

Ideal per passejar i explorar-lo mandrosament. Sovint es troben músics amenitzant els carrers, el que ens permetrà descansar prenent un cafè i gaudir de la història als sons de jazz en viu.

  • Roy Grace a la Biblioteca Roy Grace a la Biblioteca
  •  

    El pavelló reial


    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari