Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

La descripció. Temari.

Ja anem finalitzant…Darrera entrega del taller virtual d’escriptura creativa d’aquest estiu del 2009 que ja s’acaba. Avui, les principals regles per a fer una bona descripció. Val a dir que serveixen tant per a persones com per a paisatges o situacions:

- Descriure d’una punta a l’altre: de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta, de dalt a baix, de darrera al davant, etc.
- Presentar ordenadament l’interior i l’exterior. Si es parla del físic i del caràcter, descriure primer un aspecte i després l’altre. I si és una casa, exactament igual.
- Tenir cura del ritme. Els verbs donen sensació de moviment i agilitat mentre que els adjectius fan més lenta la lectura.

Poden alternar-se, per exemple, per a descriure coses o persones diferents.
- Les frases curtes són preferibles en aquests casos, ja que l’abús d’adjectius fa perdre el fil de l’explicació.

Recomanacions:

  • Un cop llegit el temari agafeu els primers dos o tres llibres que tingueu a l’abast, els obriu i intenteu localitzar, o identificar, els tipus de descripció utilitzats. Veureu tots els punts explicats encara més clars. Us anirà molt bé per a entendre i consolidar el que heu llegit.
  • Si teniu dubtes, pengeu-los com a comentari i intentaré treure-us-els.
  • *** IMPORTANT***

    A partir del primer dia del Taller Presencial d’Escriptura Creativa del curs 2009/2010 totes aquelles persones que hagin penjat un mínim de 12 exercicis fins el dia 30 de setembre podran passar a recollir el seu diploma d’aprofitament d’aquest Taller Virtual.

    Taller virtual d’escriptura creativa per a adults de la biblioteca Joan Oliva i Milà.
    Per Mercè Rey, estiu 2009.

    7 Comentaris fins ara

    1. EL_CANAL dijous 22 d'octubre de 2009 - 17:02 h

      D’ ON SÓC JO
      …………………….
      Fa quaranta-cinc anys que vaig vindre
      A Catalunya. Procedent del Sur.

      Quina alegria tan gran vaig tenir quan
      a Molins de Rei vaig arribar!
      Per fi vaig conèixer la dona de la meva vida:

      Quan marxava del meu poble els amics en deien:
      -A què vas a Catalunya? I jo els hi responia: -Vaig a Catalunya a conèixer a una Rosa i si puc la faré la meva esposa.

      A Catalunya he plantat les meves arrels, dos fills i dos néts.

      Quan vaig al meu poble del Sur, els meus amics
      em diuen “el català”. I a Catalunya, “l’ andalús”.
      Jo els dic -amics meus, quan vingui al poble,
      no em dieu foraster, perquè tot el que ha nascut andalús
      porta un pessic per dins encara que hi visqui lluny-.

      Els meus començaments a Catalunya no van ser flors i violes.
      Per això dono les gracies a tantes bones persones
      que, dia a dia, les seves portes m’obrien.

      A Molins de Rei hi havia una gran senyora que
      per ser una gran pintora de tots era coneguda.
      Carme es deia de nom, i em va iniciar al català.
      També la meva esposa i amistats, que difícil era per a mi!
      Però aquí em teniu: escrivint i parlant en català.

      I fa uns anys, sopant amb la meva família andalusa,
      una neboda em va preguntar: -Tito, ¿ tú, cómo te sientes,
      andalúz o catalán?- I jo li vaig respondre:
      -Sentimentalmente, cincuenta por ciento andalúz
      y cincuenta por ciento catalán.
      Però, socialment, jo sóc cent per cent català.
      Autor: Vicenç Fernández Jiménez

    2. MELODIA dimecres 30 de setembre de 2009 - 10:35 h

      Tot és fosc i plou. Plou amb força al carrer però també plou dins meu. Als meus ulls els hi costa adaptar-se a aquesta penombra que m’envolta. Tot és silenciós. Només s’escolta el suau ritme que marca la pluja als vidres i que els entela.
      Quines voltes que dona la vida. No fa gaire em sentia com l’individu amb més sort del món i a hores d’ara qui em veiés diria que un tren m’ha passat per sobre doncs no tinc esma de fer res, no vull parlar amb ningú, no gosso sortir al carrer. No puc ni mirar-me. Crec que si em veiés al mirall no em reconeixeria. Tot és tristor. Tot ho he perdut i no tinc cap opció més que intentar oblidar-la.
      Quan un ànima malalta no te ganes de viure com es fa per guarir-la? Com s’aconsegueix revifar un cor ferit? Quin és l’especialista que t’ajuda a recuperar? Cap. No hi ha ningú que et pugui sanar. Estàs sol amb la teva circumstància i el dol per la pèrdua. Trobar nous motius per viure i no malviure la vida que se’t va oferint és l’objectiu marcat més immediat. Vull creure que el temps ajudarà a posar distància al dolor present però no hi ningú més que jo mateix i les ganes d’afrontar-me a la nova situació.
      Em cal pensar que la meva desesperació tard o d’hora es veurà apaivagada, però ara mateix voldria adormir-me profundament i sentir que tot ha estat un mal son per poder començar un nou dia que fos lluent i esperançador.
      Recordar quan ella era l’energia que em feia viure i riure em fa mal, però també he de ser honest i he d’admetre que ha estat una etapa de la meva vida molt plena i satisfactòria.
      La joia viscuda i els meus records amb ella un dia o altre els podré rememorar sense aquesta passió que ara em dol i em fa plorar. Va arribar sense esperar-la i ha marxat sense avisar.

    3. Xavi Gil diumenge 20 de setembre de 2009 - 19:51 h

      Descriure és un exercici intelectual molt bo per a no acabar rovellats mentalment ,ja que tot ens entra per imatges i en canvi no sabem donar nom al que veiem ;moltes vegades no trobem la paraula encertada que s´adigui a l´objecte que veiem .Això comporta caiem en un analfabetisme de vocabulari i de retruc no sabem lligar idees o esdeveniments abstractes que van més enllà de la simple descripció visual .
      Per a descriure es necessita esforç ,perdre-hi temps i parar molta atenció a l´escriure .
      Va bé fer-ho perquè evitem que ens evadim i tinguem mals pensaments o distorsionem la realitat perquè no critiquem o compartim opinions .
      La gent va a pinyó fix o molt quadriculat amb les seves idees , i el que cal es debatre i no esperar a que tot ens ho donin mastegat com petits infantons .
      La lluita del cada dia està a anar cada dia a més i esforçar-se per a aprendre i treballar ; i el més important és no defallir mai ni deixar-se portar pel desànim ,hem de morir -com dèien els meus pares- wearing boats ,és a dir ,sempre diguin de nosaltres que fòrem uns rebels que morírem amb les botes de cavalleria posades com en les pel-lícules del setè de cavalleria i els indis .

    4. Xavi Gil dimarts 15 de setembre de 2009 - 23:04 h

      Si un musulmán está combatiendo o se encuentra en zona pagana ,no tiene obligación de mostrar una apariencia distinta de la quienes le rodean.En estas cirscumstancias ,el musulmán puede preferir o ser obligado a parecerse a ellos ,a condición de que su actitud suponga un bien religioso ,cómo predicarlos ,enterarse de secretos y transmitirlos a musulmanes ,evitar un daño o algún otro fin de provecho .

      Este parece un precepto pero a la vez nos introduce una descripción de cómo deben ser las vestimentas del musulmán ,por tanto las descripciones se pueden no sólo encontrar en novel-les sinò en tratados de leyes y en concreto éste se refiere a un famoso jurista árabe llamado Ahmad Ibn Taymiya (1263-1328)

    5. Xavi Gil dimarts 15 de setembre de 2009 - 22:48 h

      Les descripcions recreen el nostre imagineri mental o les pel-lícules que ens fem en la nostre fantasia mentre llegim l´autor .Les descripcions ajuden a recrear una època i el tarannà dels personatges ens fan adonar dels costums socials d´aquesta mateixa .
      Un llibre amb masses descripcions es fa pesat si no va acompanyat d´una dinàmica i un argument amb força d´accions i diàlegs .
      Chapeau !! amb la lliço de la Merçè Rey .

    6. Mercè Rey dimecres 9 de setembre de 2009 - 15:58 h

      Doncs sí, Ana E., són els que es donen quan es fa un curs on no hi ha un examen final d’on surti una nota que valori els coneixements adquirits. Però se’n diu d’aprofitament perquè l’alumnat ha de demostrar que ha tret un “profit” del seu pas pel curs. I jo considero que 12 comentaris són una mostra de que hom s’ha esforçat, llegit el temari i, com a mínim, practicat suficientment com per haver après alguna cosa del taller.
      Això sí, qui en tingui més de dotze també s’haurà guanyat el diploma. T’animes doncs, Ana E.?

    7. Ana E. dimarts 8 de setembre de 2009 - 17:39 h

      Un diploma d’aprofitament és el que donen als cursos normals? Per què només als que tinguin 12?

    Deixa un comentari