Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Kharitos i Grècia, entre el passat i el present

Panoràmica d’Atenes

La novel·la negra dels darrers anys acostuma a incidir en les cada vegada més importants tensions socials, la degradació laboral, el buit existencial, la desmesurada cobdícia dels individus i la creixent debilitat de les institucions. Factors que, tots plegats, han conduït a la crisi que patim.

Un exemple el tenim en els llibres de l’escriptor grec Petros Márkaris que aborden els clàssics temes de la novel·la negra, com són la corrupció, les diferències entre justícia i llei o la mesquinesa dels poderosos, sense deixar de banda el poder del sector econòmic i la capacitat per moure les coses a la seva conveniència.

Les novel·les del comissari Kostas KharitosA través de les investigacions de Kostas Kharitos, comissari de la Direcció de Seguretat de l’Àtica, que transcorren entre taurons financers, peixos grossos de la política, immigrants espantats i gent corrent, ens fa un recorregut dels últims anys de la història recent de Grècia.

El comissari és testimoni de l’accelerada transformació d’un país que ha passat en pocs lustres d’una dictadura militar a una democràcia “tutelada” per partits i grups de poder, i d’una societat encara tradicional en molts aspectes a una altra que es modernitza a marxes forçades i deixa massa valors en el camí.

La seva mirada sobre l’Atenes contemporània és irònica i escèptica, i les seves opinions, contundents i políticament incorrectes. Kharitos sempre anomena les coses pel seu nom, fins i tot per riure-se’n de les ànsies internacionalistes de la Grècia post-olímpica i, per criticar la gestió de la greu crisi econòmica que afecta al món occidental.

A primera vista, Kostas Kharitos no és un home dotat de molts encants: malhumorat, cridaner, intransigent… Tot i no sentir-se especialment orgullós, ha acceptat el seu passat a la policia durant la Junta Militar dels Coronels, que sempre va ser sospitosa d’avenir-se amb el poder dels militars i que comptava amb una llarg historial de repressions. Per a aquella policia va haver de treballar Kharitos, fill d’un carrabiner, i allí va conèixer a companys sense pietat i enemics amb noblesa. D’aquesta època li ha quedat el seu bon amic Zisis, un comunista assidu visitant de les presons on el comissari exercia d’auxiliar de tortures. Dues postures irreconciliables del món en el passat, que s’adonen que comparteixen idèntica desorientació en el present.
 

Kostas KharitosEls trets que més ressalten del protagonista són, d’una banda, la seva lucidesa i escepticisme davant la sospitosa prosperitat del seu país i, d’altra, la seva afició als diccionaris. De mica en mica se’ns va fent simpàtic perquè conserva un fons d’integritat, ingenuïtat i honradesa malgrat tot el que ha viscut.

Està casat amb Adrianí, addicta a la televisió i gran cuinera. Una dona de fort caràcter que no li estalvia discussions ja que les seves visions del món són radicalment oposades. Adrianí representa en certa manera els convencionalismes, pero és un pou de saviesa popular i d’instint de supervivència que potser és ara mateix la millor basa de què disposa la gent per encarar el que se’ns ve a sobre.
 

La seva filla Katerina és la seva debilitat i el símbol de la millor inversió que va fer aquesta generació seduïda pels cants de sirena del consumisme: l’educació de la seva descendència i el replantejament del paper de la dona. La coneixem com a estudiant en les primeres novel·les i més endavant com Doctora en Dret. El seu nòvio i més endavant marit és Fanis, metge que va salvar a Kharitos de morir infartat.

GrèciaEl fabulós paisatge descrit per Màrkaris es completa amb una sèrie de secundaris impecables: el polièdric Guikas, el seu cap immediat, que es mou com una anguila pel empantanegat mar del joc de poder en el departament i en les relacions amb la premsa i els polítics, Kula, antiga secretària de Guikas, ara en l’equip de Kharitos amb els policies ajudants Dermitzakis i Vlasópulos, el forense Staurópulos, el cap de policia científica Fakidis, el de la policia antiterrorista Stazakos, Sotirópulos, periodista de cròniques de successos…

Kharitos recorre els carrers d’una Atenes pre i post-olímpica a bord del seu ranquejant Mirafiori, una prova de la seva honradesa i sentit comú: mentre mitja Grècia va en cotxes nous que no poden permetre’s, ell s’aferra al seu vell vehicle, que es converteix en un personatge per dret propi. Les seves xacres exasperen al comissari, però se les arregla per portar-lo a través dels atapeïts carrers d’Atenes, ciutat sobredimensionada i sempre a la vora de l’infart circulatori, amb llargues caravanes, clàxons i insults.

AtenesAl segle XIX, quan es va construir la capital al voltant de l’Acròpolis, Atenes tenia només 12.000 habitants, ara passa dels quatre milions, la tercera part dels ciutadans de Grècia. L’Atenes que veiem a través dels ulls de Kharitos és precisament la que sorgeix arran de la incorporació de Grècia a la Comunitat Europea i, de forma especial, de les Olimpíades. En pocs anys, la ciutat ha perdut el seu tarannà provincià a mig camí entre Europa i Àsia que la caracteritzava per esdevenir una gran capital, plena de grans edificis, hotels de disseny, botigues luxoses i restaurants cars, fruit d’una bombolla especulativa que no responia a una bonança econòmica generalitzada i de la qual només semblen haver gaudit una petita minoria.

Atenes de nitPodem seguir-lo amb ritme cinematogràfic des que surt de casa cada matí fins que se’n va a dormir a la nit. De forma gairebé obsessiva, igual que esmicola la societat grega contemporània, ens dissecciona l’itinerari de cada un dels seus trajectes des del carrer Aristokleous, al barri d’Analipsis on viu, a la Direcció Central de Policia a l’Avinguda Alexandras però també a qualsevol altre punt de la ciutat.

A Atenes val la pena portar a sobre un exemplar de Defensa cerrada, on una vegada i una altra, recorre pràcticament tots els barris de la capital grega, patint gairebé sempre terribles embussos per molt que canviï la seva estratègia de circulació. Si arribar al seu treball pot resultar una odissea en algunes ocasions, assolir els pobles de la costa es transforma en una proesa heroica.

Però, contràriament al que es podria pensar, Atenes és una ciutat molt recomanable per passejar. Té molt per veure i disposa d’un dels carrers de vianants més llargs d’Europa que permet recórrer els llocs arqueològics més importants de la ciutat: el Temple de Zeus Olímpic, l’Àgora i l’Acròpolis, vissible des de qualsevol punt de la ciutat.

Al conjunt de l’Acròpolis s’accedeix a través d’una empinada rampa i unes escales que ens acosten als majestuosos Propileus, deixant a la dreta el Temple d’Atenea Niké, l’Atenea victoriosa, i a l’esquerra la Pinacoteca. Les dues estructures principals eren el Partenó, “la residència d’Atenea Partenos”, literalment la residència de les joves, i l’Erecteión, obert als quatre vents a la banda nord de la Acròpoli, un temple en honor a Atenea Polias, Posidó i Erecteo, rei mític de la ciutat.

Un carrer típic a PlákaJust a sota, trobarem el conjunt històric de Pláka, conegut també com el barri dels Déus, amb els seus estrets carrers enllosats plens de botigues, restaurants i tavernes a l’aire lliure. És un plaer passejar al llarg de les precioses residències neoclàssiques, de colors càlids i brillants que rivalitzen amb la profusió de buganvílies.

MonastirakiMolt a prop, el barri de Monastiraki, juntament amb Pláka un dels més més antics i característics de la ciutat d’Atenes. El seu destí sembla irremeiablament vinculat al comerç i a l’artesania. Amb els seus carrers estrets i places asimètriques i petits edificis d’influència otomana i bizantina, és el lloc on cada diumenge al matí van els atenesos a l’immens Pazari o mercat de les puces, que invaeix tots els carrers del barri, a comprar o vendre alguna cosa.

La plaça SyntagmaI al centre, la plaça Syntagma, és un dels llocs més concorreguts i populars d’Atenes. A qualsevol hora del dia és plena de gent, asseguda als bancs o passejant. En els seus quioscs es pot comprar de tot.

forma rectangular i és el punt d’inici d’avingudes importants d’Atenes: Amalias, Vassilissis Sofias, Eleftheriou Venizelou, Stadiou, i Ermou, el principal carrer comercial d’Atenes.
 

Poques vegades surt Kharitos d’Atenes, i quan ho fa és sempre per qüestions familiars: unes vacances amb Adrianí, el doctorat de Katerina a Tessalònica, el segrestament del vaixell on viatjaven la seva filla i el seu gendre a Creta

MykonosA Defensa cerrada ens trobem al comissari i a la seva dona a Mykonos d’on surt a cor que vols degut a un terratrèmol. Segons la mitologia, l’illa va ser nomenada així per l’heroi Mykono, fill d’Apol·lo, per tant és l’illa de la llum. D’aire molt típic, compta amb unes bellíssimes carrerons ben estrets i costeruts amb cases cúbiques i blanquíssimes amb esglaons, portes i finestres de fusta, balcons de colors intensos, a més, dels seus molins de vent i les seves esglésies petites i luxoses.
 
I a Accionista mayoritario, Kharitos es veu obligat a deixar la seva ciutat per dues qüestions oposades, la primera és per viatjar fins a TessalònicaTessalònica per acompanyar a la seva filla el dia que defensa la seva tesi doctoral.

Tessalònica és la segona ciutat de Grècia i una de les principals destinacions universitàries del país. Des de les muralles, la vista panoràmica que es té de la ciutat és, simplement, magnífica. Tessalònica s’estén a dreta i esquerra. Es remou inquieta, agitada pel bullici dels seus carrers i dels jardins dels campus, que rares vegades es troben solitaris. La llum del dia es reflecteix constantment en els telèfons mòbils i les ulleres de sol dels estudiants.
 

Poc després, per celebrar el seu doctorat, Katerina, acompanyada de Fanis, s’embarca en un ferri a l’illa de Creta per realitzar un creuer. Tot d’una, el vaixell és segrestat per un comando terrorista. Costa cretenseEl Greco, així es diu el vaixell, porta entre els passatgers, a part de ciutadans grecs, que són la majoria, a nord-americans, britànics, russos, espanyols… però res no se sap dels segrestadors. Així que el comissari i la seva dona es dirigeixen a Creta per ser a prop de totes les negociacions.

Creta
és coneguda per la seva bellesa natural i el seu variat paisatge, amb muntanyes imponents, profundes gorges i nombroses coves que desemboquen al mar. La costa sud de Creta, amaga petits pobles pesquers, on només podem accedir-s’hi per mar. El lloc ideal per fondejar un vaixell segrestat.

En el següent títol Muerte en Estambul, Kharitos fa de turista a Turquia i, com sempre, per a desesperació d’Adrianí, les coses s’embolicaran. Però no travessarem fronteres…

Kostas Kharitos a la BibliotecaKostas Kharitos a la Biblioteca

Atenes des del mar


Biblioteca Joan Oliva i Milà.

1 Comentari fins ara

  1. filelliniki divendres 16 de novembre de 2012 - 23:44 h

    Un bon tast de les novel·les de Markaris.

    Només un comentari: perquè no poses els títols en català si han estat publicats en la nostra llengua?

Deixa un comentari