Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Els misteris de la Mona Lisa

Leonardo da Vinci, i en especial la seva obra mestra, la Mona Lisa, atreu a una infinitat de teories sensacionalistes. Aquesta es la darrera descoberta.

Se sabia que el Museu del Prado posseïa entre els seus riquíssims fons de pintura una còpia de la Mona Lisa, cosa gens estranya ja que pel món circulen desenes de còpies d’aquesta obra. Però fins fa poc, els conservadors del museu no tenien ni idea de la seva importància: d’una banda un fons negre i pla substituïa al paisatge toscà de l’obra original i, d’altra banda, la pintura estava realitzada en fusta de roure. O això creien.

Les dues Mona Lisa

Les pintures sobre fusta de roure eren sovint utilitzades a la fi del segle XV i començaments del XVI per artistes flamencs, el que feia sospitar d’un autor amb aquest origen. No obstant això, un estudi realitzat l’any passat va revelar en realitat la taula era de noguera, un tipus de fusta molt emprat pels artistes italians del moment.

A aquesta troballa calia sumar-ne una altra, encara més important. Després d’examinar la peça, els restauradors van descobrir que el fons negre de la còpia no era original, sinó un afegit posterior.

Quan van procedir a netejar aquest fons, va aparèixer amb gran nitidesa el ja famós paisatge toscà que es pot apreciar en la pintura de Leonardo. A més, quan van comparar les fotografies infraroges de la còpia del Prado amb les de l’original del Louvre, van descobrir que els traços ocults eren molt similars i que els dibuixos adjacents de les dues obres es van iniciar al mateix temps. Això només podia significar una cosa: les dues obres havien estat pintades una al costat de l’altra en el mateix estudi de Leonardo.

En altres paraules: la taula redescoberta va ser realitzada, gairebé amb total certesa, per un deixeble directe de Da Vinci. En concret, es pensa que podria tractar d’Andrea Salai, que va arribar a l’estudi del mestre el 1490, o Francesco Melzi, que es va incorporar més tard, al voltant de 1506.

El Museu del Prado ha decidit presentar aquesta obra el 21 de febrer fins al 13 de març, quan serà traslladada al Museu del Louvre per a participar en l’exposició L’última obra de Leonardo da Vinci des del 29 de març fins al 25 de juny.

Leonardo y la Mona Lisa: la historia del mayor enigma del arte, de Donald SassoonSi voleu saber més sobre la Mona Lisa, no us perdeu Leonardo y la Mona Lisa : la historia del mayor enigma del arte de Donald Sassoon, un magnífic llibre amb centenars de fotos i totes les giocondas possibles: de Duchamp, Warhol o Dalí, que desvetlla infinitat d’interrogants suscitats per la Mona Lisa al llarg de la història. Per exemple:

Que Lisa Gherardini, la madonna del retrat, va néixer el 15 juny 1479 i es va casar amb Francesco del Giocondo quan ella tenia 16 anys i ell, 19 més. Que havia tingut tres fills quan la va pintar Leonardo i que un d’ells ja havia mort.

Que Mona és un abreujament de madonna, i que li va caure una ene per influència anglesa.

Que el retrat va ingressar a les col·leccions del Louvre el 1797, quan el museu portava quatre anys obert i Napoleó se la va endur una temporada per penjar-la al seu dormitori.

Que la fama de la Gioconda és un invent romàntic. Estava en el lloc oportú en el moment oportú: París, la capital del segle XIX. Un temps que es mirava al mirall d’un altre temps: el Renaixement. Théophile Gautier va convertir a Lisa en prototip de dona misteriosa.

El robatori de la Mona LisaQue el 21 agost 1911 Vicenzo Perugia, antic empleat del Louvre, va robar el quadre. Que el lladre hauria preferit un Mantegna però era massa gran.

La gent va fer cua per veure el forat a la paret i l’obra va ser reproduïda, com cap altra abans, a les portades dels diaris. Algun va usar el color per primera vegada per a l’ocasió.

Picasso i Apollinaire van ser acusats del robatori. Aquest robatori va ser decisiu perquè la Gioconda es convertís definitivament en el quadre més famós del món.

La pintura va ser recuperada dos anys i cent onze dies després del robatori, Perugia va intentar vendre-la al director de la Galleria degli Uffizi, Alfredo Geri, qui es va fer acompanyar de la policia.

Que ara s’exposa en un vitrina especial protegida per dos vidres antibala trilaminats i separats entre si per 25 centímetres.

Els llibres sobre la Gioconda i Leonardo da Vinci són tot un gènere. Vasari va biografiar a Leonardo da Vinci; Freud i Paul Valéry van escriure assajos sobre la seva figura; Charles Nicholl va culminar una de les seves biografies més completes i Martin Kemp, alguns dels estudis més amens sobre la seva obra.

Da Vinci a la Biblioteca Leonardo da Vinci a la Biblioteca

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari