Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Oscars 2012: The Artist

The ArtistTítol original: The Artist

Any de producció: 2011
Gènere: Comèdia. Drama. Romàntica. Cinema mut
Director: Michel Hazanavicius
Guió: Michel Hazanavicius

Intèrprets: John Goodman (Al Zimmer), James Cromwell (Clifton), Ed Lauter (El mayordomo), Penelope Ann Miller (Doris), Missi Pyle (Constance), Jean Dujardin (George Valentin), Bérénice Bejo (Peppy Miller), Beth Grant (Criada de Peppy), Bitsie Tulloch (Norma)

    9 Nominacions:

  • Millor pel·lícula
  • Millor director: Michel Hazanavicius
  • Millor actor: Jean Dujardin
  • Millor actriu secundària: Berenice Bejo
  • Millor fotografia
  • Millor guió adaptat
  • Millor montatge
  • Millor banda sonora
  • Millor direcció d’art
  • Millor disseny de vestuari
  • Producció francesa muda a càrrec de Michel Hazanavicius, rodada en blanc negre, que ens explica la història d’amor impossible, plena de gelosia i orgull pels seus respectius egos, entre George Valentin (un Douglas Fairbanks fictici), una figura del cinema mut a punt d’entrar en el major dels oblits per la imminent arribada del so a la indústria del cinema a Hollywood, i Peppy Miller, una actriu secundària amb ànima de ballarina que acaba d’arribar a Califòrnia i que, a poc a poc, li anirà eclipsant en popularitat, en fama i en importància per als estudis.

    El director Michel Hazanavicius compta per al repartiment amb el seu actor fetitxe, Jean Dujardin (la saga OSS, Petites mentides sense importància) com la decadent estrella de cinema que s’enamora bojament de la futura promesa del nou cinema que està aterrant a Hollywood, interpretada per l’argentina Bérénice Bejo (Destinació de cavallers, OSS 117. El Caire. Niu de Espies).

    Cal destacar la participació del gran actor John Goodman, figura clau en el cinema dels Germans Coen (El gran Lebowski), Penelope Ann Miller (The relictes), els veterans actors James Cromwell (LA Confidential) i Malcolm McDowell (La taronja mecànica).

    Dues escenes de la pel·lícula

    The Artist és una interessant proposta fílmica, sense diàlegs i basada en una comunicació gestual, que ens trasllada al Hollywood clàssic dels anys 20, quan el cinema mut està a les acaballes i la irrupció del so amenaça l’estabilitat de les estrelles dels estudis. Un homenatge a aquelles dècades màgiques de la meca del cinema (anys 10 i 20) i d’aquells pioners que van experimentar amb aquest meravellós instrument dels Germans Lumière com a forma d’expressar art i d’entretenir el públic. La cinta s’alça com una finestra a un temps en què el cinema era fàbrica d’il·lusions i l’encanteri fluïa al pati de butaques pel valor intrínsec de l’experiència, per la capacitat per despertar emocions perdurables i això és una cosa a la que qualsevol que pateixi d’amor al cinema, senzillament no pot resistir-se.

    El cinema d’ara ja gairebé mai és això, però Hazanavicius ens convenç que encara pot ser-ho amb un deliciós treball d’emulació mesurat fins al més mínim dels detalles. The Artist condueix del somriure a la llàgrima en un tres i no res amb una honestedat encomiable, entre nostàlgiques mirades a un món i a una manera de fer i mirar ja perduts. És una reivindicació a crits del cinema com miracle en si mateix.


    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari