Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Centenari de la conquesta del Pol Sud: Amundsen i Scott, dos herois a l’Antàrtida

Amundsen i el seu equip contemplen la bandera noruega al Pol Sud

Roald AmundsenFa just un segle, el molt famós explorador noruec Roald Amundsen va ser el primer a arribar al Pol Sud en companyia de quatre homes més, Olav Bjalland, Helmer anissos, Sverre Hassel i Oscar Witsning.

Els cinc exploradors van deixar la bandera noruega i una carta en què donaven constància de la gesta,Robert Falcon Scott en previsió que no poguessin completar el retorn. Però van aconseguir tornar. Avui ho haurien tuitejat, però fa un segle, la notícia va trigar gairebé tres mesos a fer-se pública.

35 dies després, el seu rival, l’expedició britànica, planificada de cara a la investigació científica, i formada per Robert Falcon Scott, Henry Bowers, Edward Wilson, Edgard Evans i Lawrence Oates, trobaven l’ensenya nòrdica onejant al Pol Sud després de recórrer gairebé 3.000 quilòmetres a temperatures de fins a 40 graus sota zero. No van tornar de l’Antàrtida.

Roald Amundsen amb els gossos de l’expedicióLa clau del triomf d’Amundsen va ser el transport. El noruec s’havia convertit, en 1906, en la primera persona a creuar el Pas del Nord-oest (el pas que connecta els oceans Atlàntic i Pacífic pel àrtic canadenc), i havia adquirit coneixements dels nadius de l’àrtic que es van revelar molt útils a l’hora de sobreviure a l’Antàrtida. El més rellevant, l’ús dels gossos per tirar dels trineus.

Scott va optar pels cavalls siberians, vehicles motoritzats i la força dels seus homes per dur a terme la gesta. L’opció dels britànics va resultar ser fatal. Els ponies van morir, els vehicles van fallar i la força humana es va revelar del tot insuficient per tirar dels trineus.

El 25 gener 1912 Amundsen i el seu equip arribaven al campament base, i el 7 de març a Hobart, Austràlia, certificant el triomf de l’empresa. Si, com veiem, Amundsen va gaudir d’un retorn eficaç, el britànic va patir una de les pitjors tempestes polars del segle, amb freds desorbitats i torbs interminables que van minar la seva resistència.

Les dues rutes dels exploradorsTrobats morts els expedicionaris a les seves botigues sis mesos després, es van recuperar els diaris de Scott, així com diversos quilos de mostres geològiques: pel que sembla, fins al final, van privilegiar la seva missió científica.

Scott i els dos companys que quedaven van morir al març de 1912. Una de les últimes anotacions del capità abans de morir va ser: “Morirem com cavallers”. En tot i el fracàs, Scott i els seus homes van ser elevats als altars dels herois britànics.

Amundsen, per la seva part, va desaparèixer el 18 de juny de 1928, quan intentava rescatar el pilot italià Umberto Nobile, que va intentar arribar al Pol Nord a lloms de la nau “Itàlia”.

Per llegir de primera mà l’aventura de les expedicions originals, s’han publicat els diaris tant d’Amundsen com de Scott. Algunes edicions, com la de Roland Huntford, els col·loquen un al costat de l’altre per poder comparar l’estil succint i de vegades humorístic d’Amundsen, amb la gravetat i el dramatisme dels textos de Scott.

La Biblioteca Britànica té penjat al seu web el facsímil del quadern original del britànic (inclou l’esgarrifós final de cal·ligrafia tremolosa, “és una pena, però crec que ja no puc escriure més”. A Projecte Gutenberg, es poden descarregar gratis (encara que en anglès) els relats dels dos exploradors.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari