Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

20 anys sense Miles Davis

Aquesta tardor fa vint anys de la mort de Miles Davis, una de les grans icones de la història del jazz. Ningú com Miles Davis, ha fet correspondre les edats artístiques del seu desenvolupament estilístic amb les diferents etapes del jazz.

Miles DavisLa música ja era a casa quan va néixer i el natural era que aquell nen s’interessés per ella. Va ser als 12 anys quan va començar a prendre lliçons de l’instrument que potser ningú hagi tocat com ell: la trompeta. Als quinze anys ja la tocava professionalment i, després d’una apassionant etapa, en què va entrar en contacte amb el be-bop, el 1944 es va traslladar a Nova York per perfeccionar la seva formació en la Juilliard School of Music.

Va formar part del grup de Charlie Parker i, amb només 21 anys, va gravar el seu primer disc com a líder, amb el mateix Parker, John Lewis i Max Roach a les seves ordres. Era només el principi, dos anys després, amb 23, grava el que seria un àlbum clau en la història del jazz El naixement del cool. Miles Davis es fa imprescindible en les gravacions i directes dels grans i viceversa.

El so de la seva trompeta és absolutament característic pel seu ús de la sordina d’acer Harmon, que li proporcionava un toc més personal i íntim, el so és suau i melòdic, a base de notes curtes, tendent al lirisme i a la introspecció.

El 1957 Jeanne Moreau el convenç per gravar la banda sonora de la pel·lícula de Louis Malle Ascenseur pour l’échafaud i ho fa en una sola nit, improvisant davant de la pantalla. Un altre àlbum per a la història. No obstant això, el seu àlbum definitiu Kind of blue trigaria dos anys a arribar. Un àlbum en què reuneix alguns dels millors músics del moment, tots ells en estat de gràcia.

Miles odiava assajar i va elaborar el seu mític Kind of blue en només dues sessions d’enregistrament de cinc hores cadascuna. D’aquest disc, gravat el 1959 en el llavors acabat d’inaugurar estudi de Columbia al Carrer 30 de Nova York, van sortir autèntics clàssics com So what, Freddie FreeLoader, Blue in Green, All Blues i Flamenco Sketches. Des que es va publicar, Kind of blue s’ha mantingut com l’àlbum de jazz més reeixit de tots els temps, amb fins a 80.000 còpies venudes per any en les últimes cinc dècades.

Però la carrera de Miles Davis, que abasta cinquanta anys, es caracteritza per la seva constant evolució i recerca de nous camins artístics: participa amb la mateixa força del bebop i del cool, com del hardbop i de l’avantguarda jazzística, sobretot en el seu vessant modal i de fusió amb el rock.

Un nou salt estilístic cap endavant de Miles es va poder veure a l’escenari del Festival de l’Illa de Wight del 29 d’agost de 1970, la música més lliure que Miles mai havia fet. Quan li van preguntar a Miles quin era el gènere de la música que va tocar va dir: “Anomena’l com vulguis”.

La improvisació col·lectiva de Davis, el bateria Jack DeJohnette, el baixista Dave Holland Holland, el saxofonista Gary Bartz, el pianista Corea, l’organista Keith Jarret i el percusionista Airto Moreira … veritables pesos pesants de la música … gaudeixin!


Mig segle dóna per a molt i la vida personal de Miles Davis més que la seva carrera pateix alts i baixos, especialment a causa de les drogues. El juliol del 91, dos mesos abans de morir, el genial Miles Davistrompetista va posar el punt final a la seva carrera amb un concert al festival de Montreux en què va interpretar, sota la direcció de Quinci Jones, els arranjaments que havia escrit per a ell en els 50 Gil Evans. Dos anys després, l’enregistrament d’aquest concert va merèixer el setè grammy per a Davis en la categoria de grans formacions.

Miles es va emportar el secret de la seva música i de la seva vitalitat. Aviat, però, el jazz del llegendari trompetista tornarà a sonar en una pel·lícula sobre la seva vida i un disc de hip hop que començaran a produir-se el proper any.

La cinta estarà interpretada per Don Cheadle i la dirigirà Antoine Fuqua , i la seva banda sonora comptarà amb la participació de Herbie Hancock, que va formar part d’un dels quintets de Davis.

Cds

  • Ascenseur pour l’échafaud
  • Ballads & blues
  • The Essential Miles Davis
  • Kind of blue
  • A Trumpet vs. darkness
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari