Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Òscar 2017. Millor curtmetratge

 
Els films nominats en la categoria de Millor Curtmetratge en aquesta vuitanta-novena edició són:
 

  • ‘Silent Nights’ d’Aske Bang i Kim Magnusson
     
    Kwame, un immigrant il·legal procedent de Ghana, s’enamora d’Inger, una jove danesa que treballa en un centre que acull persones sense sostre a la ciutat de Copenhague. A part de tractar sobre la temàtica dels refugiats, el punt central és la història d’amor entre dues persones de móns completament diferents i els obstacles que es van trobant, incloent el racisme.
     
    Aske Bang, el director, va escriure el guió de la pel·lícula observant el seu voltant. Viu en un barri de Copenhague ple d’immigrants africans. El fet de veure’ls cada dia vagar pels carrers com a fantasmes sense que ningú els parli, l’inspirà i és el que reflecteix el curt. askeprofil
     
    índex Kim Magnusson, el productor, va guanyar l’Òscar de l’any 2014 per ‘Helium’ i ha estat nominat per: Ernt&Lyset (1996), Wolfang (1997), Election Night (1998), Helmer&Son (2006).
     
    Podeu llegir una entrevista en anglès a Aske Bang (director) i Kim Magnusson (productor).
     
     

     
     

  • ‘Ennemis Interieurs’ de Selim Azzazi
     
    150_57927Selim Azzazi, el director d’aquest curt, és nat a Lió (França). Graduat a l’Escuela Nacional de Cine Louis Lumiere, treballa com a editor i dissenyador de so des de l’any 2001. Ha col·laborat, entre d’altres, amb directors com Oliver Stone, Jean-Pierra Jeunet, Luc Besson i Jean-Jacques Annaud.
     
    Aquesta és la seva primera pel·lícula i està ambientada als anys noranta, època en la qual el terrorisme algerià arriba a França. Dos homes. Dues identitats. Una batalla.
     

     
     

  • ‘Timecode’ de Juanjo Giménez
     
    Juanjo Giménez és l’autor del primer curtmetratge català nominat als Òscar. Aquest director nascut a Barcelona fa cinquanta-tres anys competirà a la gala el proper 26 de febrer, defensant una peça que gira al voltant de dos vigilants d’un pàrquing que no treballen en el mateix torn, per tant, no es coneixen. Timecode-Juanjo-Gimenez-Cannes-FotoAFP_MEDIMA20160522_0076_31 (2)
    Luna i Diego només coincideixen uns minuts cada dia, quan un comença a treballar i l’altre plega. Tot i això, entre ells s’estableix una mena de relació construïda a partir del llenguatge corporal. Durant els quinze minuts que dura el film s’explora què succeeix durant les nits llargues i avorrides del seu treball.
    Els dos protagonistes, els ballarins Lali Ayguadé i Nicolás Riccini, no tenien cap experiència prèvia en el món del cinema.
     

     
    Aquest emotiu curtmetratge reusenc es va endur la Palma d’Or del Festival de Canes 2016. Podeu llegir una entrevista amb el director després de guanyar aquest premi.
     
    Diumenge dia 29 de gener, va rebre el Premi Gaudí 2017, que organitza i atorga l’Acadèmia del Cinema Català, per la categoria de Millor Curtmetratge. Aquests premis són una iniciativa del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya i provenen dels Premis Barcelona, que van néixer l’any 2002.
     
    I aquest mes de febrer, ‘Timecode’, ha rebut el Premi Goya 2017 per millor curt, que atorga l’Acadèmia de les Arts i les ciències cinematogràfiques d’Espanya.
     
     

  • ‘Mindenki’ de Kristof Deak
     
    Aquest curt de vint-i-cinc minuts, el títol del qual en anglès és ‘Sing’, és un drama infantil ambientat als anys 1990 a Budapest (Hongria). Inspirat en un fet real, relata el camí que segueix un cor d’escola per aconseguir guanyar un premi de cant i l’aparició d’una nova alumna a la classe que encobreix un secret.
     
    Kristof DeakKristof Deak viu entre Londres i Budapest. S’ha dedicat a la direcció i producció de curts, sèries dramàtiques de TV i vídeos musicals, tant hongareses com d’altres nacionalitats.
     
     
     
     
     

  • ‘Le Femme et le TGV’ de Timo von Gunten
     
    8d34a65b1d09e1d55432a9179e3cfa51322e1dedbefe9cf17198f44011082a24-1536x1536 Basat en un fet real, s’explica la història d’Elise, la qual ha anat saludant el tren que passava davant de casa seva durant tres dècades. Una carta del conductor del tren és l’inici d’una relació epistolar entre els dos. Ella se n’enamora. Però desvien el tren i ella començarà la cerca de l’home.
    Jane Birkin és l’actriu que dóna vida a Elise. De nacionalitat anglesa, però resident a França des dels anys 60, es donà a conèixer quan cantà amb veu fràgil i sensual la cançó ‘Je t’aime… moi non plus’ on es podien sentir els seus gemecs que es van fer famosos arreu del món.
     
    timo-von-gunten-31350-headshot-1485290545Timo von Gunten és escriptor, director i productor. Des de l’any 2012 que no deixa de guanyar premis per les seves pel·lícules en ciutats nord-americanes com Las Vegas i Los Ángeles, i en països com l’Índia…
     

     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

  • Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari