Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Costa Rica, l’espectacle de la naturalesa

Parc Nacional Arenal

Parlar de Costa Rica és trobar-se amb espectaculars paisatges de naturalesa diversa, on els boscos, rius, volcans i platges constitueixen diferents entorns que són el refugi d’una original i variada fauna. És un petit país, de només 51 mil quilòmetres quadrats d’extensió però que ocupa un lloc privilegiat al cor d’Amèrica Central, amb platges banyades per dos oceans, Atlàntic i Pacífic. Un 18% del territori està constituït per Reserves Biològiques i Parcs Nacionals.

Ola esquerra a GolfitoLa zona del Carib destaca per la seva varietat d’ecosistemes aquàtics i les seves platges de sorra negra i blanca, ideals per a la pràctica d’activitats enfocades a la natura i el mar, com la pesca esportiva i el busseig en aigües clares, i també per gaudir del sol i les caminades a la vora del mar. La costa del Pacífic concentra grans centres turístics i les seves platges són preferides per a la pràctica del surf. En el sector de Golfito, es forma la famosa “onada esquerra”.

La divisió territorial de Costa Rica inclou 7 províncies: Sant Josep, Alajuela, Cartago, Heredia, Guanacaste, Puntarenas i Limón, que inclouen extensos boscos plujosos, volcans, rius que es passegen per les muntanyes, platges i molts recursos naturals protegits per la important organització dels parc nacionals i reserves forestals.

Mapa de Costa Rica amb els punts d’interès

Situada a la Meseta Central, San Jose és la província més poblada del país. S’estén cap al nord-est, travessant les impressionants muntanyes de la Serralada Central, que inclouen reserves forestals i terres fèrtils on abunden les plantacions de cafè. El Parc Nacional Braulio Carrillo és el més proper, un bosc tropical plujós, ple de nombrosos rius i cascades, llar per centenars d’espècies de plantes i animals.

La capital de Costa Rica, San José, es troba emplaçada a la Vall Central. Fundada a la primera meitat del segle XVIII, és una ciutat plena de llocs d’interès, així com de rostres i colors que reflecteixen la història d’un poble. La seva arquitectura és diversa, com ho és la gent que transita pels seus carrers. Al sector nord es poden trobar les mostres més refinades de l’urbanisme de principis del segle passat. Hi ha una gran quantitat de cases i edificacions d’inspiració europea, però construïdes amb un profund sentit de l’estil costarricense.

Teatre Nacional a San José Parc Nacional Braulio Carrillo

Heredia és la província més petita de Costa Rica, un poble apreciat per la seva tradició colonial i arquitectura d’abans. La ciutat d’Heredia, més coneguda com la Ciutat de les Flors, es va fundar el 1706. A Heredia hi ha encara una gran quantitat de cafetars. Resulta fàcil delectar-se amb el captivador procés de la collita, assecat i torrat del cafè.

Entre les meravelles naturals de la província de Heredia, es troba el volcà Barva, un formidable colós que s’aixeca a 2906 metres sobre el nivell del mar. La vegetació al voltant d’aquest gegant adormit és meravellosa, un lloc ideal per a l’observació d’aus, especialment per a aquells que somien amb el sumptuós quetzal.

Les zones muntanyoses de Heredia, just abans de creuar la Serralada Central, es caracteritzen per les seves grans extensions de boscos i clima agradable. Moltes persones trien aquests llocs verds i frescos per establir-se i viure allunyats de l’enrenou que impera a la ciutat.

Quetzal a la zona del volcà Barva Llacuna del volcà Barva

Guanacaste és una terra privilegiada. Té una barreja de bosc sec i plujós, càlides platges, vastes planes i una impressionant serralada volcànica, un món natural disposat a ser explorat. És la regió més seca de Costa Rica, especialment en les seves zones costaneres. Platja Panamà, al nord de la província, és un lloc plàcid de sorra blanca i aigües tranquil·les. Platja del Coco figura entre els llocs més populars per la seva vida nocturna i Platja Flamingo, és un lloc ideal per gaudir d’un ambient serè. Les platges Ocotal i Bella, són de les més populars de la costa guanacasteca. Tamarindo ofereix una barreja de platges de sorra blanca i manglars; d’aus marines i iguanes, que la converteixen en un lloc paradisíac i perfecte per als que volen viure en harmonia amb la natura. Platja Gran es troba una mica més al sud, i juntament amb el Parc Nacional Les Baulas, és el santuari per a milers de tortugues baules que arriben a fresar a aquestes costes cada any.

El Parc Nacional Santa Rosa es troba al nord de la província, aquesta és una joia del bosc tropical sec que posseeix un inventari biològic extraordinari. Enclavats a la Serralada de Guanacaste, hi ha els volcans Tenorio, Miravalles i el Rincón de la Vieja, aquest últim envoltat pel parc nacional del mateix nom.

Platja a la costa de Guanajaste Tortuga al Parc Nacional Las Baulas

Coneguda com “la Perla del Pacífic”, Puntarenas és la província més gran de Costa Rica, amb una àrea de 11.276 Km2, que ofereix una variació de platges, parcs nacionals i reserves naturals amb una importància ecològica extraordinària, ja que és una zona de transició entre les terres tropicals seques de Guanacaste i els verds boscos del Pacífic Central.

Playa Hermosa
ofereix als surfistes un dels millors trencaments del món. No obstant això és important esmentar que els corrents són molt forts i no són les aigües ideals per nedar. En canvi, Jaco i Esterillos ofereixen onades perquè surfistes principiants i experimentats les gaudeixin.

El Parc Nacional Carara constitueix una de les millors vitrines del patrimoni natural de Puntarenas. Aquesta reserva comprèn una extensió de 11.600 acres de boscos i manglars. La paraula “Carara” es deriva d’un terme indígena, que vol dir riu ple de cocodrils. El Parc Nacional Manuel Antonio, amb les seves impressionants platges de sorra blanca, les aigües blaves del Pacífic i centenars d’hectàrees de bosc plujós, és un dels més petits de Costa Rica, però també un dels més visitats. Manuel Antonio és un dels pocs llocs a Costa Rica on encara habita el mico tití. Dins el parc també es troben més de 100 espècies de mamífers i igual nombre de tipus d’aus. A Puntarenas també destaca el Parc Nacional Corcovado, que constitueix un hàbitat important d’espècies endèmiques com el gripau daurat.

Platja a Puntarenas Lloro al Parc Nacional de Carara

Cartago és la regió més important de Costa Rica en matèria d’art colonial. Potser, el millor exemple és el temple de Orosi. La ciutat de Cartago, que data de 1743, és una joia històrica que ha estat testimoni del naixement d’una nació. Coneguda també com La Vella Metròpoli, va ser la capital de Costa Rica fins a 1823, quan es va traslladar aquest títol a la ciutat de Sant José.

Cartago és una terra de tradició i religiositat. Cap al nord es troba el monument nacional de Guayabo, situat als afores de la ciutat de Turrialba. A Guayabo es poden admirar enigmàtiques construccions que daten de l’època precolombina. És una de les àrees arqueològiques més grans que s’ha descobert al país. Monticles, ponts, places i calçades, així com un aqüeducte que encara funciona, són alguns dels vestigis de les antigues cultures.

Cartago té un clima tropical humit, el seu sistema muntanyós comprèn dues serralades, la Central, on se situen els volcans Irazú i Turrialba. Irazú és un fantàstic gegant encara actiu amb cinc cràters. És el volcà de major altitud al país, amb 3432 metres sobre el nivell del mar. Hi neixen diversos rius que proveeixen les conques dels rius Chirripó, Reventazón, Sarapiquí i Gran de Tárcoles.

Catedral de la ciutat de Cartago Volcà Irazú

A Alajuela se la coneix com la “Terra dels Mànecs”. El seu territori s’estén cap al nord, fins a limitar amb Nicaragua. Va ser fundada el 1782 i és el bressol de personatges històrics famosos. Aquesta província té una riquesa natural envejable, la seva topografia desigual comprèn des bosc plujós fins a les exuberants planes del nord. I també dos dels volcans actius més impressionants del país: el volcà Arenal de la ciutat de Sant Carles i el volcà Poás, a la Serralada Volcànica Central.

El volcà Poás és un dels volcans més esplendorosos de Costa Rica pel seu bonic panorama. Al cim es poden trobar dos cràters. El principal amb un diàmetre d’1 km i mig i una profunditat de 300 m, que presenta una llacuna circular d’aigua calenta amb punts de fumaroles actives. El segon cràter és la base de la llacuna Botos, d’aigua freda d’origen fluvial que desemboca al Carib a través del riu Àngel, afluent del riu Sarapiquí. Al voltant del volcà es poden apreciar diferents hàbitats; des del bosc ennuvolat fins a àrees amb vegetació escassa, on creixen espècies que s’han adaptat a les emissions de gasos i el factor climàtic propi de volcà. Per la seva banda, el volcà Arenal, amb la seva bella silueta, un con gairebé perfecte de 1,633 m. d’alçada, és un dels més actius del món. Però sens dubte el seu encant s’accentua cada nit, quan es poden apreciar el colorit de les seves erupcions i els rius de lava.

El volcà Poás amb la llacuna Botos al fons Els rius de lava del volcà Arenal a la nit

El volcà Rincón de la Vieja deu la seva singularitat a l’explosió simultània de diversos cons volcànics, que van créixer i es van ajuntar en una sola muntanya. S’han identificat nou llocs independents d’activitat volcànica en el límit de la muntanya. Un altre volcà, el Tenorio desprèn misterioses fumaroles que transformen la unió dels rius Buenavista i Roble en un corrent blavós, donant així vida a un dels fenòmens més extraordinaris de la naturalesa: Río Celeste. Dins del seu corrent es troben aigües termals, racons de tranquil·litat blavosa i una cascada de bellesa singular, tot envoltat per variada flora i fauna.

Volcà Rincón de la Vieja Río celeste

La província caribenya de Limón és un paradís natural, formada per una combinació de tancades jungles, imponents muntanyes i paradisíaques platges. Té el més alt percentatge de terres protegides a Costa Rica, amb una extensa varietat de flora i fauna. La seva vegetació és exuberant, així com les cultures que convergeixen en tota la província.

Potser, la regió més exuberant de Limón és el Parc Nacional de Tortuguero, en la part nord de la província. Aquest parc va ser creat per protegir la flora i fauna de la regió, i ha contribuït a les investigacions científiques. Moltes llacunes i canals travessen el parc. Poden ser navegats i també són l’hàbitat per a molts cocodrils, tortugues, manatins, crancs i 52 espècies de peixos de riu.

La ciutat de Limón és un port essencial per a la vida econòmica de Costa Rica i el més viu exemple de la trobada multicultural que ha viscut aquesta regió al llarg de la història. Viatjant al sud, a una hora de distància es troba Cahuita, una vila d’origen afrocaribeny, interessant no només per representar l’essència d’una cultura sinó per la bellesa del Parc Nacional Cahuita, un indret ideal per als amants del “snorkeling”, ja que l’espectacle sota l’aigua és meravellós, una àmplia cadena d’escull compost de diferents classes de coral ocupat per una immensa varietat de peixos tropicals. Un altre punt important a la província caribenya és Puerto Viejo. En aquest poble es respira un profund respecte per la identitat cultural dels seus habitants. Una amalgama de música, platges i menjar molt pròpia del lloc són un conjunt d’elements d’allò més atractiu.

Cocodril al Parc Nacional de Tortuguero Fons del mar a Cahuita

La més gran manifestació de l’herència natural de Costa Rica està constituïda per les seves espècies vivents de plantes i animals. Aproximadament 9000 tipus diferents de plantes amb flor creixen al país, incloent més de 1300 espècies d’orquídies. Tot i que Costa Rica cobreix només el 0,3% de la superfície de la terra, prop del 5% de les espècies de plantes i animals del planeta es troben al país.

Flora de Costa Rica

Prop de 870 espècies d’aus han estat identificades, la qual cosa constitueix un major nombre d’espècies, que les trobades als Estats Units, Canadà i la meitat nord de Mèxic junts. El país també alberga 209 espècies de mamífers, 383 tipus de rèptils i amfibis, al voltant de 2000 espècies de papallones i almenys 4500 tipus diferents d’arnes o papallones nocturnes.

Fauna de Costa Rica

Tan variada com la seva fauna i la seva flora, ho és la cultura de Costa Rica ja que té influències inicialment de la cultura indígena i europea, i posteriorment de la cultura afrocaribenya i asiàtica.

Roda d’una carretaLa carreta és el símbol nacional del treball costa-riqueny. Simbolitza la cultura, la humilitat, la paciència, el sacrifici, i la constància en l’afany per assolir els objectius traçats. També és una expressió genuïna de l’art popular del país. Encara que les decoracions tenen semblances evidents, no hi ha dues carretes pintades exactament iguals, ja que es donen canvis en els detalls i l’acomodament dels dibuixos. És per això que es diu que no hi ha dues carretes iguals. Cap altra roda serà decorada exactament igual, d’ací el gran valor de cada peça. El mateix succeeix amb el jou, un instrument de fusta que serveix per enganxar als bous a la carreta del camperol, unint pels seus colls per tal d’empènyer.

Tot i que les poblacions indígenes que van habitar Costa Rica abans de l’arribada dels espanyols no van construir estructures arquitectòniques que rivalitzin amb les piràmides maies del nord de Centreamèrica, els ancestres que van viure al Pacífic Sud de Costa Rica van deixar com a llegat una producció misteriosa d’esferes de pedra elaborades artísticament, el significat roman avui en el misteri.

Esferes de pedraHi ha 235 esferes de pedra registrades a Costa Rica, totes amb una circumferència perfecta, des dels 20 cm fins als dos metres de diàmetre la més gran, que pesa prop de 16 tones. Van ser creades en un període que va iniciar-se al voltant de l’any 400 aC fins a la colonització de Costa Rica per part dels espanyols. La majoria van ser trobades en el Pacífic Sud i van constituir un element tan important per a aquestes societats, que la seva producció es va estendre a prop de mil anys. Aquestes esferes van estar associades amb poblacions i regions precolombines, on van ser exhibides en places, zones de pas i terrenys oberts. Les esferes van estar freqüentment alineades amb altres, formant línies, triangles o rectangles amb un significat desconegut.

Aquests grups indígenes també van ser reconeguts pel seu treball en metall i ceràmica, i el Pacífic Sud de Costa Rica va ser, de fet, el principal focus d’elaboració d’objectes precolombins.

Les esferes de pedra de Costa Rica es van fer mundialment famoses per aparèixer en la seqüència d’inici de la pel·lícula A la recerca de l’arca perduda, on una maqueta rodava a gran velocitat a punt d’aixafar el Indiana Jones.

Els costarricenses parlen el espanyol estàndard americà. També parlen altres idiomes com el Bribie que ha transmès la tradició oral popular.

La Biblioteca Nacional es va fundar el 13 d’octubre de 1888. El 16 de juliol de 1961 es va designar com a Biblioteca Nacional Miguel Obregón Lizano, en honor a aquest ciutadà qui va dedicar molts anys a la creació de biblioteques públiques en les províncies del país. És l’encarregada de reunir la producció documental editada al país i també a l’estranger, a més de les obres més representatives del coneixement universal. La seva missió és conservar i preservar el patrimoni documental del país, així com crear els instruments necessaris per al coneixement i utilització dels seus fons, amb la finalitat de contribuir al desenvolupament integral de la nació.
Veure plànol San José

Guies

  • Costa Rica. El País/Aguilar
  • Costa Rica. Anaya
  • Llibres

  • Océanos
  • El planeta vivo: América
  • Cinema

  • Costa Rica
  • Tucà pic iris

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari