Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Karen Blixen

Karen BlixenNascuda el 1885 a Rungstelund davant del estret d’Oresund al nord de Copenhague, el seu autèntic nom era baronessa Karen Christence Blixen-Finecke i es va casar amb el seu cosí suec el baró Von Blixen-Finecke.

Va viatjar a Kenya on es va establir en una granja i conreant cafè encara que sense èxit. Es va separar del seu marit després de vuit anys de matrimoni i va seguir en la plantació fins a 1930 que va tornar a Dinamarca a la mort, en un accident d’avioneta, del seu amant el caçador Denys Finch-Hutton.

L’escriptora danesa Karen Blixen ha estat qui més ha contribuït a popularitzar Kenya a tot el món. A través del seu conegut llibre Memòries d’Àfrica, signat amb el pseudònim d’Isak Dinesen, on explica la seva experiència de 17 anys al país africà.

Els anys que Karen viu a l’Àfrica són anys decisius per a la història d’aquest país, i el seu testimoni i vivències es tornen claus per entendre la transició dramàtica que es va viure en aquella regió entre una època, la Victoriana, i la seva successora i antagònica, la època d’entreguerres. Entre els tresors que va deixar a Àfrica, la seva casa museu que porta el seu nom és de visita obligada a Nairobi.

Safari a KenyaNairobi es troba entre les ciutats de Kampala i Mombasa. Com residència és al costat del vora oriental de la Vall del Rift, els terratrèmols i tremolors de menor importància es presenten ocasionalment. Els turons de Ngong, situat a l’oest de la ciutat, és l’accident geogràfic més important de la zona de Nairobi.

La muntanya de Kenya es troba al nord de Nairobi i el Kilimanjaro és cap al sud-est. Ambdues muntanyes són visibles des de Nairobi en un dia clar. El riu Nairobi i els seus afluents travessen a través del Comtat de Nairobi. El galardonat com a Nobel de la Pau, Wangari Maathai ha lluitat ferotgement per salvar els indígenes del bosc Karur al nord de Nairobi, que estava sota amenaça de ser reemplaçats per habitatges i altres infraestructures.

A Kenya, el clima sol ser humit-tropical en general, encara que tendeix a ser més tropical a la costa i més àrid a l’interior del país. Les pluges cauen durant tot l’any, però sobretot en el mes d’abril. Anar a Kenya sense fer safari és com visitar Cuzco a Perú i no anar a Macchu Picchu, visitar Egipte i no anar a les Piràmides de Gizeh, o Sao Paulo sense veure el Crist. Et sorprendran els llacs del Rift Valley i les planes de Tsavo.

Rift Valley

Un viatge a Kenya, és com sentir-se en el començament de la vida, per això la seva qualificatiu de Bressol de la Humanitat. Viure envoltat de la natura a flor de pell, amb platges i paisatges bonics, sorprenents animals i moltes coses per descobrir. Per als qui els agrada l’aventura, evidentment Kenya és el lloc ideal.

Van transcorrer quinze anys sense que Karen Blixen publiqués un altre llibre de relats de certa envergadura, no va ser fins a l’any 1944 on surt la novel.la d’intriga Venjadors angelicals sota el pseudònim de Pierre Andrézel i a l’any 1952 amb El banquet de Babette i El tercer conte del cardenal.

RungstedlundA l’any 1952 aconsegueix un dels seus somnis com és visitar els Estats Units, el país que la veurà triomfar com a escriptora i a on dedica els seus esforços a la creació de la Fundació Rungstedlund.

Aquesta institució es va establir per crear a la propietat familiar de l’escriptora una reserva d’aus i perquè l’edifici principal de la finca es destinés a fins culturals i científics quan Karen ja no estaria, i és així com porta funcionant des de la seva mort a l’any 1962.

El seu primer llibre de narracions, Set contes gòtics (1934), s’endinsava, amb una prosa subtil i elegant, en el terreny del sobrenatural, una constant en la seva obra. Memòries d’Àfrica (1937), en canvi, narra amb emoció i nostàlgia les seves vivències a Kenya, els èxits i fracassos de la seva plantació, i la seva tristesa en abandonar el senzill estil de vida africà que tant va admirar, elements tots ells que continuen presents en la pel.lícula Memòries d’Àfrica, basada en diversos dels seus contes. La seva única novel·la, Els venjadors angèlics (1944), va ser publicada sota el pseudònim Pierre Andrézel i en ella es descriuen d’una manera legòric els sofriments de Dinamarca durant l’ocupació alemanya en la II Guerra Mundial. Entre els últims treballs de Karen Blixen es troben Contes d’hivern (1942), un altre conjunt d’històries sobre el sobrenatural, i Ombres en l’herba (1960), petits textos descriptius de la vida a l’Àfrica. L’autora mateixa va escriure les versions angleses de tots els seus llibres.

La seva darrera obra porta el títol d’Ehrengard, publicada pòstumament el 1962, és l’últim conte d’envergadura que Isak Dinesen va arribar a completar i un dels més extensos de tots va escriure al llarg de la seva vida. Es va convertir en la culminació cronològica de tota la seva obra, sigui per això el seu conte més acabat i també el més descarat, el més desconcertant, el més enganyós d’alguna manera. Quan ho va escriure és obvi que Isak Dinesen havia arribat a l’últim arabesc, al darrer estadi de l’escriptura de contes: aquell en el qual resulta imperceptible la frontera entre la literalitat i la ironia, aquell en què el que s’ha dit es pot entendre tant al peu de la lletra que fa només entre línies.

Kikuyu

Kenya és un país posseïdor d’una gran varietat d’ètnies. Qüestió que d’una banda ha afavorit a la riquesa cultural, i de l’altra, va ser sempre motiu de disputes polítiques que moltes vegades es van cobrar milers de víctimes. La fusió d’aquestes diverses races, ha deixat un color especial a cada regió, amb importants ritus culturals i manifestacions artístiques i gastronòmiques de tot tipus.

El grup ètnic més important de Kenya és el Kikuyu, aglomerant a més del 30 per cent de la població. La seva arribada al país es remunta a molts segles enrere i al principi van saber agrupar-se en les rodalies del Mont Kenya. Sent la seva gent aguerrida per naturalesa, va ser l’ètnia més combativa per aconseguir la independència de la colonització britànica. Les seves aportacions van des de la pintura, la literatura i, sobretot, importants ritus de danses.

Llibres

  • Memories de l’Àfrica
  • Set contes gòtics
  • Sombras en la hierba
  • Ehrengard
  • Nairobi

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari