Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Júlia

Isabel-Clara SimóSón diversos els crítics que han considerat Júlia, la primera novel·la d’Isabel-Clara Simó, com la seva obra més emblemàtica. No en va, en complir-se el vintè aniversari de la publicació d’aquesta novel·la, se’n va fer una edició revisada per la mateixa autora. I és que l’obra, al cap d’aquests vint anys de trajectòria, continua viva.
La novel·la presenta com a protagonista una dona forta que hom podria vincular a alguna de les poques heroïnes de la nostra tradició literària –potser caldria recórrer a alguns personatges rodoredians-. Però a més, ens parla també d’una dona que, a mesura que avança per un món controlat per homes, esdevé cruel.

Porta de JúliaAquesta protagonista és el prototipus de dona treballadora que no es resigna a una vida de misèries, sinó que desitja, amb totes les seves forces, ser una senyora. Amb tots els privilegis i benestars que això comporta. I per aconseguir-ho posarà en marxa qualsevol tipus d’acció, fins que el destí li ofereix l’oportunitat de casar-se amb el patró.

El cas és que la novel·la obeeix a un repte llençat per Joan Fuster als escriptors valencians, i que la Isabel-Clara Simó va voler recollir: escriure sobre la Revolució del Petroli, la insurrecció popular esdevinguda a Alcoi el 1873. I el resultat ha estat Júlia, a aquestes alçades, un clàssic de la literatura catalana contemporània.

DIGUES LA TEVA

Júlia és un personatge fort, una dona, com hem indicat abans, que esdevé freda i calculadora per tal de sobreviure en el nou estatus en què es troba, aconseguit en casar-se amb l’amo de la fàbrica on ella treballava. Amb tot, malgrat aquesta ambició i egoisme, potser en alguns passatges de la història trobem ben arrelada la seva pertinença al món obrer.

  • Considereu que és així? Considereu que malgrat aquest posicionament que alguns crítics han qualificat de “cruel”, en realitat la protagonista no oblida el món del qual prové i intenta ser justa amb els treballadors?
  • Per altra banda, en aquesta lluita per controlar i dur les regnes de la casa, ara que n’és la mestressa, Júlia ha de comportar-se, en ocasions, amb una actitud farcida d’elements masculins.

  • Creieu que l’esterilització a què se sotmet per poder-se casar amb l’amo, és un símbol de castració que es reflecteix en el seu comportament posterior?
  • O pel contrari ja existien alguns trets peculiars en el caràcter de Júlia, com el fet de sentir fàstic vers el sexe? Una repugnància que, en el fons, potser col·labora a fer més senzilla la decisió d’abandonar el seu promès a canvi del benestar.
  • Sigui com sigui, la novel·la ens presenta una Júlia que té present, sempre i en tot moment, la imatge del pare. Un home mort a la presó per un crim que, suposadament, no ha dut a terme. Per tant, la pregunta és òbvia:

  • Trobeu coherent la reacció de Júlia al final de la novel·la? O tal volta us sembla excessiva?
  • Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    2 Comentaris fins ara

    1. Joan divendres 12 de juny de 2009 - 21:23 h

      Hola!
      No me estraña que más de un libro acabará en la basura tratandose de lecturas obligatorias.
      Por un lado la juventud y por el otro el puntito de rebeldia hacen que lo que menos valga es precisamente la lectura.
      Quizás ese libro que tirastes alegremente ayer te encantaria hoy.
      La vida fluye y a veces es bueno retomar cosas que hemos dejado en el camino….

    2. Pableras dimarts 26 de maig de 2009 - 14:13 h

      El libro de ‘Júlia’ me lo hicieron leer en BUP y me gustó tanto que acabó en la basura…

    Deixa un comentari