Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

John Banville

portrait of John BanvilleOliver Orme és, en boca del mateix Banville, un dels pitjors monstres que ha creat. Ego en estat pur, que entén l’amor com un acte narcisista d’amor a un mateix, protagonitza La guitarra blava, que és novetat aquesta setmana a la Joan Oliva. Ens trobem davant d’una novel·la dividida en tres parts que comença amb un “Anomeneu-me Autolycus“, en clar homenatge a l’“Anomeneu-me Ismael”, mític començament del Moby Dick de Herman Melville.

Oliver Orme és un pintor en hores baixes. Fins ara, la seva vida era tot confort i seguretat, al costat de la seva parella, la Glòria. la guitarra blavaAra, però, la inspiració l’ha abandonat i es troba en un moment de bloqueig artístic. Quan tot salta pels aires, Orme es dedica a robar. És un lladre diferent, ja que roba pel plaer eròtic de fer-ho. A més a més, s’encén en ell l’espurna del desig cap a la Polly, la dona del seu amic Marcus i hi inicia una relació extramatrimonial. En cap cas es tracta d’amor, Orme només s’estima a ella mateix. La Polly no és res més que una altra possessió. I quan la situació arribi al límit, Orme fugirà a la desesperada i deixarà, a la vista de tothom, com és de cobard i d’infantil un individu que, fins a aquell moment, ho tenia tot sota control.

Banville, en La guitarra blava, explora la complexitat de les relacions humanes així com el procés de creació artística i és, segons el mateix autor, una de les novel·les més difícils que ha escrit. Emana claredat, sorprenent venint d’un autor amb fama de difícil a qui tothom no s’atreveix a llegir. Aquesta claredat no és pas improvisada. Banville reconeix que per aconseguir aquest efecte de frases senzilles s’hi ha estat tres anys.

la guitarra blava_portada_rodonaPrimeres pàgines.

John Banville és, per a molts, una figura clau de la literatura contemporània. De fet, són mots el que no entenen per què no ha rebut el premi Nobel. De premis, però, n’ha rebut molts d’altres: el Booker, el Kafka i, tot just ara fa un parell d’any, el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres.

De ben jove, va viatjar arreu del món gràcies a la seva feina en una companyia aèria. Va viure als Estats Units a finals de la dècada dels seixanta i, de tornada a Irlanda, va treballar com a periodista. El seu primer llibre, una recopilació de relats, es publicava l’any 1970. Des d’aleshores, n’ha publicat un gran nombre: Kepler (1981), Copérnico (1984), El libro de las pruebas (1989), El intocable (19979, Eclipse (200), El mar (2005) o Llum antiga (2012) en són un exemple.

26/11/2013  Irish Book AwardsJohn Banville© Patrick Bolger Photography 2013John Banville a les biblioteques de VNG.

Des de el 2007, escriu també novel·la negra sota el nom de Benjamin Black. Aquell any publicava la primera de les novel·les que ha escrit el seu àlter ego: El secreto de Christine.

John Banville com a Benjamin Black

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari