Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

30 anys de Borges

No soy ni un pensador ni un moralista, sino sencillamente un hombre de letras que refleja en sus escritos su propia confusión y el respetado sistema de confusiones que llamamos filosofía, en forma de literatura. Jorge Luís Borges

borgesJorge Luís Borges va néixer un 24 d’agost de 1899 a Buenos Aires, és fill de professor, va estudiar a Ginebra i va viure durant una breu temporada a Espanya relacionant-se amb els escriptors ultraistes. El 1921 va tornar a Argentina, on va participar en la fundació de diverses publicacions literàries i filosòfiques com Prisma, Proa i Martín Fierro.
En aquesta època va escriure poesia lírica centrada en temes històrics del seu país, que va quedar recopilada en volums com Fervor de Buenos Aires (1923), Luna de enfrente (1925) o Cuaderno San Martín (1929).

En la dècada dels anys trenta, a causa d’una ferida al cap, va començar a perdre la visió fins a quedar completament cec. Tot i això, va treballar a la Biblioteca Nacional durant deu anys i, més tard, va arribar a convertir-se en el seu director (1955-1973). Va conèixer a Adolfo Bioy Casares i va publicar amb ell Antologia de la literatura fantástica (1940). La seva obra posterior Ficciones (1944) està considerada com un dels millors exponents en el relat curt i un exemple perfecte de l’obra borgiana. Els contes són en realitat una mena d’assaig literari amb un sol tema en el qual l’autor fantasieja des de la subjectivitat; es tracta doncs d’una ficció presentada amb la forma del conte en el qual les paraules són importantíssimes per la ficció amb què Borges tracta els fets reals.

En 1955 va ser nomenat acadèmic del seu país i el 1960 la seva obra era valorada universalment com una de les més originals de l’Amèrica Llatina. A partir de llavors se succeeixen els premis i les consideracions, a l’any 1961 comparteix el Premi Fomentor amb Samuel Beckett, i el 1980 rep el Premio Cervantes amb Gerardo Diego. Va ser censurat per romandre a l’Argentina durant les dictadures militars de la dècada de 1970, encara que mai va donar suport a la Junta militar. Amb la restauració democràtica el 1983 es va tornar més escèptic. Va morir a Ginebra, el 14 juny 1986.

borgesTrenta anys després de la seva mort l’obra de Borges no només es manté intacta, sinó que creix i reviu en les noves generacions, però segueix sent un referent per tots aquells que acullen la idea de la cultura llatinoamericana d’avui en dia és bona part creació seva. Borges va fer veure que no era obligatori ser mexicà ni colombià en cada llibre, i així la nova generació de novel·listes com Jorge Volpi o Ignacio Padilla es van sentir lliures d’escriure ficcions amb personatges d’altres mons.

Altres escriptors van anar cap a fronteres literàries més llunyanes. Un d’ells va ser Roberto Bolaño des del seu primer llibre La literatura nazi a Amèrica (1993). En la literatura argentina, César Aira és probablement l’autor que més segueix un camí proper a Borges amb el seu llenguatge senzill i concís, però posat al servei d’alguna cosa més. Aquesta forma d’escriure te el seu propi món, i en ell està sobretot aquesta profunda llibertat que Borges va promulgar i va obtenir per a l’escriptura. Les novel·les de Aira semblen sentir la nostàlgia del conte, són precises, rigoroses i implacables, un altre tret en el qual es pot reconèixer l’empremta de Borges.

Jorge Luís Borges

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari