Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Txernòbil: 25 anys de tragèdia

El lloc més inhòspit de la Terra, la zona d’exclusió que envolta l’accidentada central nuclear de Txernòbil, ha obert les seves portes als turistes, que ara poden veure amb els seus propis ulls un paisatge apocalíptic.

El núvol radioactiuTxernòbil és sinònim de la major catàstrofe ocorreguda en la història de la utilització de l’energia nuclear, una història dels fracassos tècnics i de la fi de la il·lusió que aquesta energia era dominable.

En el reactor número quatre de la planta atòmica de producció d’energia elèctrica propera a la població de Pripyat, al nord de la llavors República Soviètica Ucraïnesa, part de l’extinta Unió Soviètica, es va fondre la massa del combustible nuclear el 26 abril 1986. El reactor va explotar, va generar un foc intens i la pols radioactiva alliberada es va escampar per tot Europa Occidental i Escandinàvia.

Experts soviètics en assumptes nuclears van alertar sobre la possibilitat d’una catàstrofe a la planta de Txernòbil, però mai van poder deixar per escrit les seves observacions. Això es va concloure a partir de protocols de reunions de la direcció moscovita al Kremlin, copiades secretament d’un arxiu de l’ex-president Michail Gorbatschov.

Uns efectes devastadorsLes autoritats ucraïneses estimen que uns 5 milions de persones, ucraïnesos, bielorussos i russos, van patir per aquesta catàstrofe. Bona part d’ells viu encara en els territoris contaminats.

Per a l’organització Greenpeace, els efectes de la contaminació radioactiva, càncer, danys al sistema immunològic, malalties cardíaques, entre d’altres, podrien causar de 100.000 a 400.000 morts en aquests tres països.

Les emissions radioactives provocades per la catàstrofe nuclear a Txernòbil continuen sent un risc per al medi ambient. Tim Mousseau, professor de biologia a la Universitat de Carolina del Sud (Estats Units), ha estat un dels científics que han analitzat profundament la biodiversitat al voltant de la central. El seu treball mostra que el nombre de mamífers va disminuir i que la biodiversitat dels insectes, fins i tot borinots, llagostes, papallones i libèl·lules, també va baixar. Les partícules radioactives passen del sòl a les arrels de les plantes, després als animals que es nodreixen d’ells i amb els homes que mengen la seva carn o beuen la seva llet.

Monument a una data per no oblidarEls presidents ucraïnès Víktor Ianukóvitx i rus Dimitri Medvedev rememoraran junts la tragèdia, en el lloc del drama, i discutiran sobre les mesures per millorar la seguretat nuclear i ajudar als que van netejar el lloc després de l’explosió exposant a altes dosis de radiació. Medvédev ja va indicar que Rússia proposarà davant la cimera del G8 al maig iniciatives concretes per enfortir les mesures de seguretat a les centrals nuclears. Aquestes mesures buscaran augmentar la responsabilitat dels països que utilitzen l’energia atòmica i evitar més catàstrofes com la succeïda també aquest any a Japó.

No oblidem que la central ucraïnesa va escampar fins a 200 tones de material fusible amb una radioactivitat de 50 milions cúries, equivalent a 500 bombes atòmiques com la d’Hiroshima. A hores d’ara, Ucraïna es proposa desactivar per complet la planta i el territori adjacent per a 2018 i “enterrar per sempre” les 200 tones de combustible nuclear que encara estan emmagatzemades sota el reactor avariat. Cal construir un nou sarcòfag sobre el destruït quart generador i un dipòsit segur per al combustible utilitzat. A dia d’avui encara falten 740 milions d’euros per acabar aquests projectes. Què tinguem sort…

  • Chernobil: confesiones de un reportero
  • La rúptura del átomo y Chernobil
  • La larga sombra de Chernobil
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari