Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Un petit tast de còmic

El còmic Bahía de San Búho ha estat considerat el millor còmic de l’any 2015 juntament amb El hombre sin talento, de Yoshiharu Tsuge, segons el portal 13 millones de Naves. També són considerades com a millors històries gràfiques altres títols com El árabe del futuro, de Riad Sattouf; o la revisió en format novel·la gràfica del revolucionari Aquí, de Richard McGuire.

bahia_buhoEl hombre sin talento va ser originàriament publicada a l’any 1965 explicant la història d’Sukezo Sukegawa, un dibuixant de manga sense èxit que es convertirà en venedor de pedres i de càmeres fotogràfiques antigues però fracassarà en totes les seves empreses sense excepció. Convertida en una obra de culte al seu país, el còmic de Yoshiharu Tsuge és també un fascinant viatge a través de la canviant societat japonesa on segueixen obertes les ferides de la humiliant derrota de la Segona Guerra Mundial i on es respira el profund trauma generat per la seva ràpida conversió a una societat de consum. És la crònica d’un fracàs existencial i a tots els nivells, sense pal·liatius a on l’autor plasma a través del seu alter ego Sukezo totes les tensions, pors i inseguretats que li reporta la seva vida.

Bahía de San Búho és la segona entrega de la sèrie Megg, Mogg & Owl, després de Hechizo total, protagonitzada per la bruixa Megg, el seu gat Mogg i el mussol Mussol, sense oblidar personatges com Werewolf Jones, i el monstre espanta nens transsexual Moc. Les aventures d’aquests personatges entren en una nova fase que deixarà els seguidors d’aquesta saga australiana ben saciats, conduïts de nou per un camí de sadisme, romanticisme, toxicitat i buit fins a desembocar en un desenllaç final inesperat i, per una vegada, ple d’esperança. Simon Hanselmann s’ha convertit en un fenomen internacional que excedeix amb molt les fronteres del còmic alternatiu.

arabe_futuroEl árabe del futuro és una obra gràfica de Riad Sattouf, autor conegut per altres còmics que s’acosten a la crítica social a través de l’humor com són Diario de un pajillero o La vida secreta de los jóvenes. El dibuixant francès, d’origen algerià, explica la seva infància i adolescència a camí entre Síria, Líbia i la Bretanya francesa, utilitzant un estil espontani i amb un teló de fons que recorda a Persépolis. Sattouf proposa parlar de temes complexos d’una manera senzilla usant com a excusa la innocent mirada d’un nen que ha de viure en primera persona situacions que s’escapen al seu enteniment, amb un pare a qui idolatra però que dista molt de ser un model social.

Finalment, Aquí de Richard McGuire apareix també com un dels millors còmics de l’any. Les seves primeres pàgines es van publicar fa vint-i-sis anys a la revista Raw i ho feia com una de les propostes més innovadores de les històries gràfiques de l’època. En la edició més moderna desapareix el protagonisme del personatge i és a través d’un petit quadre que ens assenyala l’any en que s’estableix cada vinyeta, donant una impressió de múltiples capes de temps superposades en un sol pla. Aquesta proposta narrativa fa limitar l’espai a un únic pla com si fos una obra de teatre en format gràfic.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari