Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Els ulls del germà etern

Els ulls del germà eternPotser Els ulls del germà etern no és l’obra més coneguda de Stefan Zweig, ja que l’adaptació cinematogràfica de 24 hores en la vida d’una dona ha fet que aquesta altra novel•la curta es converteixi en tot un fenomen.

Amb Els ulls del germà etern ens trobem davant d’un relat breu escrit en clau de llegenda. Un estil narratiu que, als inicis del segle XX, va viure un període de certa renaixença en la literatura europea. Alguns crítics l’han considerada la seva llegenda més personal, ja que s’inspira en el fenomen “amic-enemic” segregat a partir de la Primera Guerra Mundial (els amics deixaven d’ésser-ho i passaven al capítol d’enemics perquè pertanyien a països mútuament enfrontats). Però, sobretot, el relat s’inspira en l’actitud excepcional d’aquells que no es deixaven seduir per aquesta mena de fatalisme.

El protagonista d’Els ulls del germà etern és Virata, un noble, fidel servidor del rei del seu país, que durant una batalla contra un grup que s’ha revoltat, mata, involuntàriament, el seu propi germà. Aquest fet canviarà la seva vida. Els ulls del seu germà mort l’acompanyaran per sempre més. Virata, a partir d’aquesta experiència, cercarà en tot moment una manera de viure en pau, en solitud, sense influenciar en l’altre. Però amb cada nou intent s’adonarà que això no és tan senzill.

En definitiva, una interessant novel•la breu farcida de simbolismes, que beu de la influència del pensament i de les tradicions orientals.

DIGUES LA TEVA

La CrisàlideStefan Zweig és un personatge que genera controvèrsia. Com s’ha indicat en la seva biografia, va néixer a Viena, al si d’una família jueva, burgesa i benestant. Però justament el seu alt nivell cultural va provocar, segons alguns crítics, que no fos capaç d’entendre l’època que li va tocar viure, amb tota la seva complexitat.

  • Què en penseu, d’aquestes afirmacions?
  • Com veieu una crítica com aquesta: “No és pas que Zweig no vegi la realitat, és més terrible encara: no la vol veure malgrat que li esclati davant dels nassos i l’esquitxi de dalt a baix” (Margarida Casacuberta, revista Avenç, maig 2003).
  • Per altra banda, al llarg del relat Els ulls del germà etern, es pot apreciar una clara influència del pensament i la cultura oriental, fruit, segurament, dels seus viatges. En aquest sentit, un element que també se li ha discutit és el plantejament del binomi acció versus no-acció. Referint-se a aquest aspecte, Antonio García Vila comenta: “También se interesó profundamente por el pensamiento y las tradiciones orientales, cuya influencia quedaría reflejada en una fábula de exquisita forma y de indigno “mensaje”: Los ojos del hermano eterno. Y es que da cierta lástima comprobar que si Joseph Roth había irrumpido en 1923 con una primera novela visionaria, terrorífica e ineludible, La tela de araña, que daba cuenta con precisión clínica del presente y auguraba con pavoroso acierto el futuro, Zweig, tres años más tarde, escribía una preciosa fabulita que ensalzaba la renuncia a la acción, una especie de “quietismo” irresponsabilizante.” (revista Quimera)

  • Considereu que Zweig, en aquesta obra, fa una defensa del quietisme o la no-acció?
  • Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari