Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Fahrenheit 451, Ray Bradbury

LA TERTÚLIA
Dimecres 13 de maig

fahrenheit-451Hi ha un ambient diferent, avui, al nostre Club de Lectura: és l’última sessió del curs, hem preparat un pica-pica per a celebrar-ho, i, a més, ens acomiadarem tot comentant un clàssic indiscutible de la ciència ficció: Fahrenheit 451 de Ray Bradbury.

Comença la sessió la Neus, tot dient que el llibre se li ha fet una mica feixuc, potser perquè no li agrada el gènere, i també perquè el tema de la crema de llibres li ha resultat antipàtic.

La Marta coincideix en el fet que el llibre no li ha agradat, és més, se li ha entravessat fins al punt que ha estat incapaç d’acabar-lo. Reconeix que és una obra on hi ha un gran component de crítica social, però per a la seva sensibilitat ha resultat excessiu.

En Manuel, en canvi, trenca la tendència tot afirmant que és un llibre que li ha agradat moltíssim, fins al punt que el final l’ha arribat a emocionar, i el compara amb el de poderoses simfonies musicals, com la 9ª de Beethoven, amb els cors de l’alegria, o la 2ª de Mahler, “Resurrecció”. Admet que hi ha una crítica molt forta de la societat de l’època, però creu que Bradbury és un autèntic visionari, un profeta (com també Orwell), en el sentit que moltes de les coses que anuncia han acabat passant: la felicitat publicitada, viscuda al dictat; la societat programada, que potser no arriba a cremar els llibres, però que els ignora, com n’ignora els valors; els televisors cada cop més grans, tant en la mida com en la intensitat amb què ens condicionen llurs lissatges. Destaca alguns fragments que ha rellegit due si tres vegades, per poder copsar-ne el missatge, i el final: “Hi haurà arbres de 22 espècies i donaran fruit per a tothom”.

Pel·lícula de François Truffaut basada en la novel·la de Bradbury:

L’Evelia coincideix amb la lectura entusiasta d’aquesta obra que, ho anem comprovant, no deixa indiferent, per bé o per mal. En destaca la concentració del tema, i el fet que hi hagi tantes frases dignes de ser rellegides, plenes de metàfores. Així com en la primera part apareix el tema de la felicitat, en la segona veiem com el protagonista, Montag, reacciona a aquesta pregunta tot capgirant el sentit del seu ofici, de la seva existència fins aleshores: de cremar llibres, passa a amagar-los i a llegir-los, i això el fa canviar. En la tercera part, quan es converteix en fugitiu i, posteriorment, en guia gairebé messiànic d’aquesta humanitat en fuga, escolta l’intens homenatge que un dels homes refugiats fora de la ciutat, un dels “homes llibre”, fa al seu avi: un home capaç, diu, de fer coses. Aleshores Montag recorda la seva dona, Mildred, i no és capaç de recordar-la fent res, sempre amb les mans plegades, mirant la televisió.

La Maricarmen (que després ens obsequiarà amb un cava esplèndid) admet que, a ella, el llibre se li ha fet pesat, sobretot en la primera part, mentre que la segona l’ha trobada més interessant, amb la trobada d’en Faber, l’home savi, i també li ha agradat el final.

crisalideL’Anna Maria reconeix que el tema en si no li agrada, però que el llibre l’ha entusiasmada pel que té d’intemporal. Hi veu un retrat molt crític de la societat americana (els governs, els governants) que està ple de consells i on s’exalta el significat de la paraula: la formulació de les emocions, dels records, la recerca de la felicitat més profunda, molt més enllà del simple benestar, una mica ximple, de qui aconsegueix no pensar res a còpia de veure la televisió, de creure tot el que li diuen. Així, en el llibre es recomanen llibres de filosofia, es cita la Bíblia, es parla dels cinc sentits reals i de cinc més de diferents. Finalment, l’Anna Mª recorda una frase de la seva àvia: “L’´última paraula mai no es diu”. Alguna cosa ha de quedar sempre en el silenci, en el misteri.

La Dolors reconeix que és la segona vegada que llegeix aquest llibre. La primera, fa molts anys, li causà un gran impacte; en la segona, ha pogut extreure noves conclusions d’allò que intuí temps enrere: el tema autèntic de l’obra és la felicitat de la inconsciència. En un món progressivament artificial, els poders governants ens volen sotmesos a una felicitat inconscient: els qui la tenen no accepten que els altres no la tinguin. Aquesta novel·la és una lliçó, un crit escrit amb la finalitat que perduri. Al final, el que salvarà la humanitat serà la natura, la tornada als orígens; acompanyats, això sí, del pensament i de la literatura.

La MªTeresa està de part dels qui no es mostren massa entusiasmats amb la novel·la. Troba que no enganxa, que és una lectura densa, basada en un món estrany. Li ha agradat, però, l’elogi que fa de la saviesa.

Per a la MªJesús, després d’un inici fred, aquest llibre es converteix en una obra de referència, plena de missatges plenament vigents en el món actual: rebel.lar-se contra la incomunicació, per exemple, o contra la ignorància. El personatge protagonista, Montag, i la noia que el fa despertar, Clarisse, representen un homenatge a la llibertat, així com el professor Faber, mentre que l’estrany giny mecànic, el “Sabueso”, pot identificar-se amb algun dels robots o aparells moderns. Hi veu, també, la influència de les explosions atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki, així com dels inicis de la televisió.

La Mercè clou la nostra darrera sessió d’aquest curs afirmant que, encara que ja ho hem dit gairebé tot, ella troba que estem davant d’un llibre visionari, original, on la humanitat es troba sotmesa als missatges de “no pensar”, “no sentir” que no estan pas tan allunyats de molts anuncis actuals, sobretot dirigits a la joventut. La intoxicació informativa, per exemple, característica dels nostres dies, mou a la indiferència envers els més terribles fets. També destaca el retrat que fa dels joves que, embriacs, corren vers la mort en els seus cotxes cada matinada, i la idea que cal memoritzar els llibres perquè no es perdin.

Finalment, acabem la sessió provant de dirigir una mirada esperançada cap al que representem les lectores, el lector i jo mateixa: un club de lectura, un grup de gent seduïda per la paraula que mai no acceptaria de lliurar els seus llibres, la seva llibertat, al foc destructor de la ignorància acomodatícia. Per més que ens l’embolcallin de pretesa modernitat.

L’AUTOR
Ray Bradbury

Nascut el 22 d’agost de 1920 a Waukegan, Illinois, es graduà a la Universitat de Los Angeles el 1938. Tot i que la seva educació formal acabà aquí, es convertí en un “estudiant de la vida”, venent diaris a les cantonades dels carrers de Los Angeles del 1938 al 1942, passant les nits a la biblioteca pública i els dies a la impremta. Es convertí en escriptor a temps complet el 1943, i contribuí en nombroses històries curtes per a diaris abans de fer-ne una col·lecció: Dark Carnival, el 1947.

ray-bradburyLa seva reputació com a escriptor de coratge i visió s’establí amb la publicació de Les cròniques marcianes el 1950, que descriu els primers intents de la Terra de conquerir i colonitzar Mart, i les conseqüències inesperades. A continuació vingué L’home il·lustrat i després, el 1953, Fahrenheit 451, la que molts consideren l’obra mestra de Bradbury, una mordaç acusació a la censura realitzada en un món futur en què la paraula escrita està prohibida. En un intent per salvar la seva història i cultura, un grup de rebels memoritzen obres senceres de literatura i filosofia a mesura que els llibres són cremats per l’estat totalitari. Altres treballs inclouen: The October Country, Dandelion Wine, A Medicine for Melancholy, Something Wicked This Way Comes, I Sing the Body Electric!, Quicker Than the Eye i Driving Blind.

En total, Bradbury va publicar més de trenta llibres, prop de sis-centes històries curtes i nombrosos poemes, assaigs, i peces de teatre. Les seves històries curtes van aparèixer en més de mil currículums d’antologies de “lectura recomanada” en escoles.

L’OBRA
Fahrenheit 451

Fahrenheit 451 és una novel·la de Ray Bradbury ambientada en una distopia futurista i publicada el 1953. El títol ve de la temperatura a la qual crema el paper, ja que una de les característiques dels líders al relat és cremar els llibres per controlar el que aprèn la població. El llibre ha esdevingut una obra de culte a la ciència-ficció i les referències al seu títol o personatges abunden al cinema i els videojocs. La història va ser portada al cinema el 1966 per François Truffaut.

Aquest títol va inspirar a més el del documental de Michael Moore Fahrenheit 9/11. Bradbury va protestar per aquest fet.

Argument

portada_fahrenheit_451Guy Montag és un cremador de llibres, en una societat on llegir és delicte perquè incita a pensar i qüestionar el poder, en comptes d’abandonar-se a l’hedonisme imperant recomanat pel govern. La trobada amb una dona fa que el protagonista entri en crisi i es qüestioni la seva feina. Llavors entra en contacte amb un grup dissident que memoritza els llibres perquè no es perdi el seu missatge. La seva cap l’adverteix i intenta justificar la censura, segons ella adoptada lliurement pels ciutadans per tal de ser feliços i no amoïnar-se amb lectures pertorbadores. El govern el persegueix i ataca la ciutat amb bombes i controls policials, però els homes lliures escapen al camp i es transmeten la literatura oralment esperant el moment en què la societat permetrà de nou el retorn de la cultura.

Temes

Els temes principals que apareixen a la novel·la són la censura, el poder, la importància de la literatura i de la paraula com a font i vehicle del pensament, la tecnologia i la responsabilitat col·lectiva enfront dels abusos dels governants o el rumb de la societat. Els crítics també han vist una al·lusió a la caça de bruixes dels EUA als anys 50 i un atac a aquells que menyspreen l’anomenada alta cultura o són addictes a la televisió i un lleure alienant. Al final de la novel·la es compara la humanitat amb l’Au Fènix, ja que pot destruir-se i renéixer cada vegada, aprendre dels errors passats. Així, es convida a l’optimisme, sempre es pot refer la societat.

Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari